L’edifici pertany encara a l’anomena’t ‘Noucentisme’, que es fonamenta en la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre i la claredat; certament revisa de forma critica el modernisme i la seva llibertat formal, i prepara el terreny a les tendències ‘historicistes’ predominants en l’arquitectura oficial, de la dictadura de Primo de Rivera, que tenien una directa relació amb l’arquitectura oficial italiana de Mussolini, i suposaven una clara tendència al monumentalisme com a manifestació directa d'una Espanya prospera i en desenvolupament, que va aparèixer per imposició de l’Estat. Aquesta concepció estètica i filosòfica, tindrà un gran predicament entre les elits politiques, i es perllongarà fins a l’actualitat.
Pensem – no he trobat però cap informació escrita al respecte – que en el període de la II República, aquest centre escolar rebria un nom més relacionat amb els ideals que defensava aquella opció. Ens agradaria rebre’n informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Se la coneixia amb el nom de Ramón Albó, pensem que en referència a Ramon Albó i Martí (Barcelona, 1872 - 1955), que va ser escollit diputat a Corts per Castellterçol l’any 1923.
El règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, conegut com ‘la dictadura de Primo de Rivera’, que va comptar però amb l'acceptació per part del rei Alfons XIII, va col•locar en la il•legalitat als partits Politics i les Organitzacions sindicals.
Ramon Albó i Martí, fou nomenat Director General de Presons, càrrec des d'on intentà reformar el sistema penitenciari i rehabilitar els joves delinqüents; amb aquesta finalitat va fundar l'Obra Tutelar Agrària el 1928, que va crear colònies agràries a Santa Maria del Vallès i a Santa Maria de Gimenells.
La segona república , l’any 1931, el va cessar de tots els seus càrrecs.
Durant la Guerra Civil Espanyola – m’agrada més genocidi contra Catalunya - va anar a viure a Burgos i a Donostia. Va col•laborar de forma activa amb la Dictadura franquista.
Castellterçol tenia 1633 habitants l’any 1930, i en tenia 2376 l’any 2011, un creixement que podem considerar ‘vegetatiu’ ; no trobava enlloc la data en que es tanquen `’las Escuelas nacionales’ , en tot cas abans de l’any 1994, en que l’Ajuntament va cedir a l’Agrupació de pessebristes de Castellterçol un espai fix en aquest equipament.
La Imma Guiteras, em deixava un
comentari; l’any 1974 ja vam anar a les escoles noves, l’alcalde era Lluis Rius Parera , que ho va ser en el període 08-01-1969
- 19-04-1979
La Wikipedia, com en tantes i tantes ocasions, no diu la veritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario