viernes, 15 de julio de 2022

DE CAN CAVALLAR A CAN NADAL, HISTÒRIA D’UN ESPOLI . SANT PERE DE VILAMAJOR. EL VALLÈS ORIENTAL/ MONTSENY JUSSÀ.

 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2141/rec/4

Trobava una fotografia de l’Albert, Oliveras i Folch ( Montevideo, Uruguai,1.12.  1899 + 24.07.1989)




El Mapa de Patrimoni recull; el nom antic d'aquesta masia era Cavallar, topònim que ja consta al Políptic de Vilamajor de l'any 950.


Altres documents de l'any 1052 esmenten el lloc Karavallo i el puig i serra de Kavallo.


A partir del segle XIII és consignat el mas Cavallar, el qual va donar nom a la capella.


Posteriorment, el mas fou abandonat fins que l'any 1610 i la casa i la capella foren reconstruïdes.


Al segle XVIII la masia fou novament abandonada fins a l'any 1975, en que va ser restaurada per tal d'habilitar-la com a luxós restaurant i discoteca, en ple apogeu constructiu de la urbanització dels Refugis del Montseny.


Anys més tard, la casa i la capella van ser abandonades i, lamentablement, des de llavors, han estat objecte d'espoli, amb el robatori de les pedres de les finestres i dels portals, d'actes incívics i de bretolades, que han provocat que es trobin en un estat de conservació lamentable.


Escrivíem l’any 2009, “Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant JoanCavaller de la casa Nadal de la Muntanya. Gemma del Montseny


En un context de dificultats econòmiques i de tot ordre, la casa Cavallar, o  Nadal de la Muntanya, durant més de 1.000 anys va conservar la Capella de Sant Joan Evangelista o de Sant Joan Cavaller.


En menys de 25 anys per l’acció de pocs i la omissió de tots, casa i ermita han esdevingut una ruïna.


Com a poble tenim molt clar que l’any 1.714 perdíem la llibertat; en quina data però vàrem perdre la dignitat ?


 La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com



 

miércoles, 13 de julio de 2022

IN MEMORIAM. CAL FUSTER DE LES FIGUERES. LA POBLA DE CLARAMUNT. L’ANOIA.

 

El Pep Aleu Sendra, pública una fotografia de la casa del Carrer de l'Art, 6 de a Pobla de Claramunt de la que ens diu el Mapa de Patrimoni;  edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, format per planta baixa, dos pisos i golfes, amb obertures quadrangulars.




Té la portalada d'accés descentrada respecte a l'eix de la façana i presenta un arc rebaixat adovellat i els muntants a base de blocs de turo escairats.


La façana presenta uns esgrafiats geomètrics que inclouen un rellotge de sol entre les seves representacions, avui molt deteriorades.


A l'interior s'hi conserven sistemes d'arcades  i també pintures setcentistes de sant Procopi.


Els orígens de la casa cal cercar-los en una masia vinatera ben documentada al segle XVIII i amb antecedents ja al segle XIV, entorn de la qual va anar creixent-hi un barri de la Pobla.


L'any 1964 aquesta antiga masia va passar a ser la seu del ‘Celler de l'Art', una iniciativa de Jaume Gavarró Castelltort (Igualada, 27 de abril del 1917  +  al   voltant de  1986 )  per dur a terme exposicions temporals i altres activitats culturals que va durar poc més de 4 anys (50 mesos) que va deixar  però, el nou nom imprès a la casa.

https://www.geni.com/people/Jaume-Gavarr%C3%B3-Castelltort/6000000011757050176


Actualment és de propietat municipal,  no està dedicada  però, a cap activitat específica ,  i la casa roman tancada.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com

martes, 5 de julio de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’0IX. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA SOBIRANA

 

A la Garrotxa, i arreu de Catalunya , abans de la dictadura franquista hi havia escoles en bona part dels petits i grans nuclis de població. En algun cas eren escoles “ parroquials”, en la nostra llengua – que és agradable per al bon Déu – el mot escolà, fa referència tant al que va a l’escola, com a la persona que ajudava a  l’oficiant en les celebracions litúrgiques, hi havà també els “ mestres de sequer “ que impartien formació a  la quitxalla en indrets allunyats,  hi havia escoles públiques, privades, confessionals,...


La dictadura en el seu moment i la “ democraciola”  més tard intentaven esborrar aquesta “ memòria històrica”,  que alhora que reivindiquem, us demanem que ens ajudeu a completar mitjançant la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Oix formava part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà .


Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.


Quan al topònim Oix;

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28897


Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca, s’integraven  aleshores els termes de Montagut i Oix.


L’antic terme d’Oix,  comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d'Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.

 

Font.  LES ESCOLES DE L'ALTA GARROTXA. Tura Ciará i Vallès.




https://raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352398/443537

 

Fa anys que malden per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema no desperta – dissortadament – passions.


Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas la Garrotxa


El Dr. VALENTÍ CARULLA MARGENAT,  RECTOR DE LA UNIVERSITAT  DE BARCELONA, REBIA  ALHORA QUE EL TITOL   “D’APÒSTOL DE LES ESCOLES”, EL MARQUESAT DEL SEU NOM. (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), pensem que honorar-lo en el centenari del seu naixement.  Que us sembla?.


La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:




Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans


Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 


D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  


Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com