martes, 28 de febrero de 2023

IN MEMORIAM. ESCOLA MOSSÈN JACINT VERDAGUER SANTALÓ. EDIFICIS ESCOLARS DE BARCELONA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Llegia; l’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona comportà l’arribada de moltes famílies immigrants que s’establiren en les barraques de Montjuïc i en el barri del Poble Sec. Donada la manca de places escolars, les famílies recolliren signatures per demanar que el Pabellón Regio -ocupat fins aleshores per les oficines de l’Exposició- fos destinat a grup escolar. En resposta formulada pel Sr. Lluís Massot Balaguer (Figueres, Alt Empordà 1890 - Roma 1962), Tinent d’Alcalde, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, destinà l’edifici  aixecat per l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936), a un nou grup escolar, mostrant així una veritable preocupació per la manca d’escoles en les barriades d’habitatges de gent obrera. Va ser la mateixa Comissió de Cultura qui va demanar que el nou grup escolar portés el nom de Mossèn Jacint Verdaguer, atès que a més de ser un excels poeta, havia cantat les belleses de Montjuïc i la grandesa de Barcelona.

 


El dia 29 de març de 1931, a les onze del matí, diumenge de Rams, s’inaugurà oficialment l’escola Mossèn Jacint Verdaguer i onze grups escolars més. També va ser inaugurada, com a annex al Verdaguer, l’escola maternal Forestier, instal·lada al pavelló de l’Exposició destinat a la Compañía General de Tabacos de Filipinas.

https://sites.google.com/a/xtec.cat/xehbcn/centres/escola-jacint-verdaguer/historia


La fredorada de darreries de febrer de 2023, complica una mica més l’existència d’aquells als que en practiquen la quimioteràpia, els efectes de la síndrome ma-peu o eritrodistesia palmoplantar en té reclòs a casa amb les extremitats adolorides.  Està clar  que  les metzines que ens posen pretenen salvar-nos, tant almenys però,  com que tenen efectes demolidors sobre el cos humà.


La sensació de que “ ja t’ho faràs “ és molt evident per als que pateixen la quimioteràpia, el “ sistema” no et fa sentir acompanyat. El  càncer és la nova pesta bubònica.  

domingo, 19 de febrero de 2023

CASA-TALLER JOSEP THOMAS BIGAS. BARCELONA

 

Llegia que la Casa-taller Josep Thomas Bigas  (Barcelona, 1852-Berna, 1910) va ser construïda entre 1895 i 1898 per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner    (Barcelona, 30 de desembre de 1849 – 27 de desembre de 1923) per encàrrec del seu parent, l'industrial Josep Thomas i Bigas com a residència unifamiliar pròpia. Aquest fotogravador i impressor tenia el seu establiment a la Gran Via i la prosperitat del seu negoci el portà a construir una nova seu de majors dimensions al Carrer de Mallorca que fos, al mateix temps, la seva residència habitual de la seva família. En aquest edifici s'hi desenvolupà una de les més cèlebres impremtes d'Europa, treballant amb tota classe de tècniques de reproducció d'imatges conegudes fins aleshores: colografia, autotipia, litografia, cromotípia, fototípia, tricomia, etc. Aquesta impremta produí targetes postals, llibres, revistes, cartells i cromos fins a la dècada de 1940.




El pis principal va ser destinat a domicili dels propietaris, la família Thomas, formada per Josep Thomas, la seva dona Mercè Corrons ( ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com – no ens agrada aquest mal costum  masclista que imposaven els “ocupants”, i que dissortadament a fet fortuna -)  i els seus dos fills bessons Eudald i Josep.


L'any 1912 Eudald i Josep Thomas  Corrons (Hereus de J. Thomas) contracten l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (Barcelona, 1880 – 27 de gener de 1940), gendre de Domènech, per convertir aquest edifici unifamiliar en un immoble de veïns per tal d'extreure rèdits a través d'un règim de lloguer. Aquesta ampliació, feta amb l'autorització de Domènech i Montaner, respectà l'estil inicial i va consistir en l'afegit de tres pisos i unes tribunes a les bandes de la façana. El coronament original de l'edifici va ser traslladat expressament a la darrera planta.

 



L'any 1980 es van fer noves obres de restauració, a càrrec de l'arquitecte Cristian Cirici i Alomar  (Barcelona, 1941) , rebent el Premi Nacional de Restauració (1980).


Està clar que Barcelona és el paradigma de l’estultícia, la corrupció, i l’absoluta manca de respecte al  Patrimoni històric, ens agrada poder dir però, que la Casa-taller Josep Thomas Bigas , és una de les poques excepcions d’aquella regla.

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3332 

viernes, 10 de febrero de 2023

PALAU RAMON DE MONTANER I VILA. BARCELONA

 

Llegia que Ramon de Montaner i Vila (Canet de Mar, 1832 – Barcelona, 16 de juny de 1921) encarregava l’any 1889 a l'arquitecte Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917), però,  un cop ja començades les obres, van sorgir desavinences amb el propietari, que va dur a la ruptura del contracte, quan ja s'havia acabat la planta i dos pisos. Es va fer càrrec de la continuació de les obres Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 30 de desembre de 1849– 27 de desembre de 1923) , la intervenció de Domènech i Muntaner va ser fonamentalment decorativa i en els acabats, ja que l'estructura i els espais ja eren construïts, la tercera planta i la decoració van córrer al seu càrrec amb l'ajuda de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà i Soqué(Barcelona, 10 de setembre de 1861 - Barcelona, 17 d'abril de 1903)


L’edifici va ser residència de la família Montaner fins a l’any  1936, quan  va ser llogat a l’Institut Balmes fins a l’any 1942.

https://www.jaumebalmes.net/historia/


Al 1950 la família el va vendre a Álvaro Muñoz Ramonet ( Barcelona, 1916+ Coira (Grissons-Suissa), 1991)  , que l’any següent el va revendre al Governador Civil, i després d’una reforma que va malmetre parts originals es va convertir en la Jefatura Provincial del Movimiento.

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-munoz-ramonet-paradigma-corrupcion-franquista_382543_102.html


 El 1978 va ser rehabilitat pels arquitectes Marc Carbonell Passolas, Claudi Carmana Sanz, i acull la seu de la Delegación  del Gobierno del Reino de España a Catalunya.




Les noticies dels terratrèmols que han afectat Turquia i Síria, son aterridores :

https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/turquia-i-siria-ja-sumen-mes-de-21-700-morts-pels-terratremols-quan-comencen-a-finalitzar-les-tasques-de-rescat/


No podem, ni volem,  deixar sense destacar la responsabilitat personal de :


Bashar Háfez al-Ássad (Damasco, 11 de septiembre de 1965)


Recep Tayyip Erdoğan ( Istanbul , 26 de febrer de 1954 )


https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/02/deixar-morir-o-el-metode-erdogan.html


Recordo les víctimes de les riuades de Catalunya, TOTES o la gran majoria perquè els edificis on vivien s’havien aixecat en terrenys inundables, i com la dictadura franquista va evitar assumir-ne cap responsabilitat.


 

jueves, 2 de febrero de 2023

IN MEMORIAM. DE CASERNA DE LA GUÀRDIA CIVIL A OFICINES DEL PARC SERRALADA DE MARINA. TIANA. EL MARESME

 

El Josep Maria Toffoli Carbonell, explica que l’edifici on es troben les oficines del Parc Serralada Marina, era un caserna  de la Guàrdia Civil, aixecada  després de la setmana tràgica  [entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909], la construcció va ser  subvencionada per la Cartoixa de Montalegre.






A l’arxiu municipal de Tiana però,  no consta el expedient d’aquest edifici.