domingo, 27 de septiembre de 2026

ESGLÉSIA DE CALABUIG, ADVOCADA A SANT FELIU L’AFRICÀ. BÀSCARA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=BASCARA&page=2&pos=16

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17893

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/08/goigs-sant-llorenc-capella-de-palau.html

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/2020/06/esglesia-de-sant-feliu-de-calabuig.html

La Josefina Casadesús Bascompte, publica fotografies de l’església de Calabuig, advocada a Sant Feliu, situada a la part més elevada del petit nucli urbà localitzat al nord-est de la població de Bàscara a la que pertany.



Església de planta rectangular, formada per dos cossos adossats i bastida damunt les restes del castell de Calabuig.



La nau, amb la zona presbiteral integrada, és coberta amb volta apuntada i està separada per dos arcs torals bastits amb dovelles ben desbastades, que es recolzen als murs laterals. Als costats de l'altar principal hi ha dos arcs de mig punt adovellats, bastits a la segona meitat del segle XVI. El que està situat al nord presenta, a la dovella central, l'escut de la família Senesterra, senyors del castell, gravat en relleu. Al mur nord s'obre una capella de planta poligonal, coberta amb una volta molt rebaixada separada amb esvelts arcs torals i decorada amb llunetes. Una petita finestra circular amb vitralls il·lumina l'interior. Als peus del temple hi ha el cor, sostingut amb una volta rebaixada amb llunetes. La pica beneitera de pedra situada als peus de la nau presenta l'any 1797 gravat i tot l'interior està arrebossat i emblanquinat. La façana principal, orientada a ponent, presenta una porta d'accés rectangular, bastida amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha una petita rosassa. A l'extrem de migdia s'eleva la torre quadrada del campanar, amb tres obertures d'arc de mig punt a la part superior i la coberta plana. L'extrem nord de la façana presenta un acabament esglaonat a la part superior i un gran contrafort de reforç a l'inferior. Al sud hi ha dos petits contraforts que reforcen el basament. Aquesta part del temple està arrebossat.

Les restes de l'antic castell es troben integrades al mur sud de la nau de l'església. S'observen diverses espitlleres a dos nivells, bastides amb carreus desbastats i actualment tapiades, i un dels portals del castell també cegat, d'arc de mig punt adovellat i situat a l'extrem sud-oest del mur. Al mig del parament hi ha una altra rosassa i a l'extrem est, dues finestres rectangulars a diferent nivell, emmarcades amb pedra i obertes en posterioritat. La part inferior del mur presenta un parament de carreus desbastats disposats en filades, que corresponen al castell. La resta del parament és bastit amb pedra sense treballar disposada irregularment.

Quan al topònim:

https://oncat.iec.cat/visor-oncat/?volum=III&pagina=180&columna=a&linia=1&terme=CALABUIG

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.  

Que Sant Feliu l'Africà elevi a l’Altíssim la nostra sempiterna pregaria, Senyor ; desprès de més de 300 anys de captiveri, allibera el teu poble !!!!

Eradica Senyor d'aquest món el " virus de Castilla " 

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Senyor, font de tota justícia i veritat,
deslliura’ns de la pesta de la corrupció
que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.
Que no quedin sense càstig
els jutges i magistrats que perverteixen la llei,
els fiscals que miren cap a una altra banda,
els policies que obliden el seu deure,
els narcotraficants que enverinen els carrers,
els polítics que traeixen la confiança del poble,
i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions
posant l’interès propi per damunt del bé comú.
Senyor, que cap malvat quedi sense càstig
Amén !

sábado, 26 de septiembre de 2026

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU DE L’ESTELA, MAL DITA SANTA MARIA PER L’ESGLÉSIA NAZIONAL CATÒLICA. CABANELLES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cabanelles&page=1&pos=1

Edifici tardo-romànic d'influència cistercenca d'una sola nau i capçalera carrada sense absis destacat. La volta de la nau és apuntada i seguida, trets característics de les esglésies del final del romànic (s. XVII-XVIII). Tot l’interior fou emblanquinat i pintat al segle XIX. Al retaule, de guix, hi ha la data 1848. A la banda sud del temple, al costat de la porta, hi ha una làpida gòtica.

La façana, a migdia, presenta porta de tres arcs de mig punt en degradació (senzills i sense decoració) llinda i timpà. L'actual campanar de planta quadrada amb arcs apuntats i coberta apiramidada (S. XVII-XVIII) va substituir-ne un de romànic de cadireta. Les façanes de l’església presenten carreus de pedra sorrenca, ben tallats, que s’afileren regularment.




 https://www.facebook.com/photo/?fbid=1648608563941701&set=pcb.1648608680608356

Molt a prop hi ha un mas abandonat amb restes de la cel·la monàstica de St. Cristòfol (del s. XIV-XV, sobre restes del segle  XI)

L’església de  l’Assumpció de la Marededéu de l’Estela -   mal dita Santa Maria per l’església hereta ica del REINO DE ESPAÑA, que nega validesa al Concili d’Efes de l’any 431, i que enyora portar sota pal·li al sàtrapa -   passà a dependre del priorat de Lledó l’any 1270.

Construcció del segle XIII amb afegits posteriors, com ara el campanar que data del segles  XVII-XVIII.

Aquesta església ha estat abandonada durant molts anys i s’hi havia tancat bestiar.

L’any 1978 el Grup d’Art i Treball de l’Alt Empordà hi dedicà unes jornades de neteja de l’interior i desbrossament de l’exterior.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que la Marededeu  elevi a l’Altíssim la pregària dels cabanellencs  i dels catalans per assolir la llibertat nacional de Catalunya, Senyor,  allibera el teu poble !!!!

Senyor, eradica el “ virus de Castilla”, amén.

Ceuta, des desnonaments d'ancianes malaltes,  de famílies ,  d'accions truculentes de narco diputades,.., i la corrupció endèmica i sistèmica,  ens fan aixecar el ulls a Déu i pregar-li : 

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


 


lunes, 21 de septiembre de 2026

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE APÒSTOL DEL TACÓ. VILANOVA I LA GELTRÚ.

 

No em sorprèn, m’indigna , el que algú definia com   dictadura del "turisme de postal"  que menysté el patrimoni religiós o no, que s’aixecava en el període de la dictadura franquista.

Cercava dades i imatges de l’església de Sant Pere Apòstol al barri del Tacó, a la capital del Garraf, Vilanova i la Geltrú.



 Aquest barri, forjat amb l’esforç de tants i tants migrants que van venir a guanyar-se el pa a mitjans del segle XX, va tenir la seva primera "església , exactament a la casa número 22 de la barriada on es guardava l’autèntic tresor espiritual del veïnat: una imatge de la Mare de Déu de la Fuensanta, portada l'any 1950 amb immensa devoció per una família d’origen murcià.

L’any 1968, l’Ajuntament cedia els terrenys al carrer de València, i l’esforç tossut de la comunitat aconseguia que, finalment, el febrer de 1979 s’inaugurés el temple actual sota l’advocació de Sant Pere Apòstol.

Quan t’orientes davant de la seva façana, l’edifici et rep amb un joc geomètric singular on el formigó s'eleva buscant el cel de la costa, en una línia neta d'estil funcional.

No trobava imatges del l'interior,  on lluny de la fredor de les estructures industrials, s'hi respira una  atmosfera de pau,  , on l'altar major i les parets nues de maó cedeixen el protagonisme a la llum i a la imatge de la Fuensanta, avui ja entronitzada i esdevinguda un bell símbol d'arrelament, germanor cultural i acollida històrica

No hem pogut trobar el nom l’arquitecte d'aquest projecte postconciliar, per la qual cosa demanem des d'aquí la col·laboració dels lectors. Agrairem qualsevol informacions a l’email castellardiari@gmail. com

Vilanova i la Geltrú,  Catalunya , i àdhuc la mateixa  església catòlica, massa sovint gens curosa d’aquests detalls,  us ho agrairan.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs, i per descomptat imatges del interior i de la imatge de la Marededéu de la Fuensanta, que es venera també al Castell de Subirats.

CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME L’ ANTIC CONVENT I ESCOLA DE LES CARMELITES DE LA CARITAT DE CALONGE. L’EMPORDÀ JUSSÀ.

 


https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/pere-pascual-baguer

En va ser l’autor el Pere Pascual i Baguer (Sant Feliu de Guíxols, 1848 – 20 de setembre de 1926) va ser un prolífic i destacat mestre d'obres i urbanista català, figura clau en la transformació arquitectònica i el desenvolupament de l'estil modernista i eclèctic a la seva ciutat natal. Durant sis dècades de trajectòria professional, va projectar prop de 600 edificis de tota mena

Es va titular com a mestre d'obres a Barcelona l'any 1868, quan només tenia 20 anys. Poc després, entre 1868 i 1870, va exercir com a mestre d'obres municipal de Sant Feliu de Guíxols, població on desenvoluparia la immensa majoria de la seva producció

 La capella de la Marededéu del Carme, on es traslladava l’estàtua de sant Jordi del Treumal,  s'ha restaurat per fer les funcions de sala d'actes i espai cultural annex al centre.


l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha impulsat una ambiciosa reforma estructural per convertir l'antic convent en el nou Centre Cultural del Vi i la Gastronomia

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Que la Marededéu , sant Jordi, i tot l'estol celestial,  elevis a l'Altíssim, la pregària dels calongins , vilobinencs, els catalans i de totes les minories ètniques, religioses , culturals,.., Senyor, allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, , del " virus de Castilla ) i que la justícia s'apliqui a tots els mals nascuts  ,  Amén !!!!!

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


sábado, 19 de septiembre de 2026

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CA LA GUIDÓ, ADVOCADA A SANTA TERESA DE JESÚS. BLANES. LA SELVA.

  La parròquia va quedar erigida canònicament de manera oficial l'1 de juny de 1976. Recentment, l'any 2026, la comunitat ha commemorat el seu 50è aniversari amb una missa especial presidida pel bisbe de Girona, Octavi Vilà i Mayo -  Cistercenc - . (Tarragona, 11 de desembre de 1961 )

El naixement d'aquest nucli religiós i social va anar lligat directament a l'arribada massiva de treballadors per a la històrica fàbrica tèxtil SAFA (Sociedad Anónima de Fibras Artificiales). El creixement de la població obrera va fer necessari dotar el barri de serveis i espais comunitari




El Patronat de la Santa Creu va tenir un paper clau en el desenvolupament urbà de Blanes, ja que va ser el principal impulsor de la construcció dels blocs de pisos de protecció oficial del barri de Ca la Guidó (popularment coneguts a la localitat com "els pisos del Bisbat"). L'estudi d'Arcadi Pla Masmiquel (Gerona, 1945) va ser l'encarregat de conceptualitzar diversos dels projectes d'habitatge col·lectiu i protecció social d'aquesta fundació durant aquelles dècades.

Un dels detalls més singulars de la seva història és que el nom de la parròquia es va escollir per votació popular entre els mateixos veïns del barri, qui van decidir finalment dedicar-la a Santa Teresa de Jesús.

Des de la seva inauguració, l'església ha mantingut una identitat senzilla, humil i molt arrelada a les reivindicacions veïnals i obreres de la zona

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/02/goigs-santa-teresa-parroquia-de-santa.html

https://www.inh.cat/articles/Una-llegenda-catalana-sobre-Santa-Teresa

Que Santa Teresa elevi a l’Altíssim la pregària dels blanencs i dels catalans,  Senyor allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica d'aquest món " el virus de Castilla" , i fes que la justícia actuï davant els abusos a les persones grans. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


SANT MARTÍ DE TOURS DE VILA-SECA, TESTIMONI DE L’ABANDÒ ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE DE MÓN RURAL A CATALUNYA. NAVÈS. EL SOLSONÈS.

 

Proposta breu de treball: “Oratoris i capelles de masia al Solsonès: patrimoni invisible, protecció pendent”

Quines masies tenien (o tenen) oratoris/capel·les i quina n’és la distribució territorial?

Quines advocacions hi havia i quin paper jugaven en la vida familiar i parroquial?

Com estan (o no) protegits per la legislació de patrimoni (BCIL, inventaris, catàlegs municipals)?

Quines polítiques culturals i religioses hi incideixen (bisbat, consell comarcal, ajuntaments, Generalitat)?

Que caldria  fer :

Revisió documental: arxius parroquials, bisbats, arxius comarcals, catàlegs de patrimoni, plans directors, premsa local.

Treball de camp: visita a masies (amb permís), fotografia, fitxes descriptives (estat, elements litúrgics, inscripcions).

Entrevistes: hereus, veïns, rectors, tècnics de patrimoni i cultura.

Anàlisi jurídica: aplicació de la Llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català i instruments (BCIL, PEIN, catàlegs urbanístics).

Anàlisi de polítiques: pressupostos, línies de subvenció, rols del Consell Comarcal, bisbat de Solsona i Generalitat.

Que s’aconseguiria ?

Mapa comarcal d’oratoris/capelles de masia (amb estat i grau de protecció).

Proposta de mesures: inventari específic, criteris de protecció, línies d’ajut i integració en rutes de patrimoni.

S’ s’escau, articles acadèmics o llibres (història + dret + política cultural).

https://www.regio7.cat/solsones/2014/01/21/naves-retorna-l-esplendor-l-50516946.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-vila-seca-naves

https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/17-ermita/

https://elromanic.wordpress.com/2016/03/22/naves-sant-marti-de-vila-seca/?fbclid=IwY2xjawUbLQ1wZG9mBWV4dG4DYWVtAjEwAGJyaWQRMXpPWXBPNGRCdjEzRXVqZ1ZzcnRjBmFwcF9pZBAyMjIwMzkxNzg4MjAwODkyAAEeuulhcLP-qvXsJxF1C8S2H0OEtlpen4IbNQMnRf5sN-rz9t16--P8ud4huHs_aem_iw8jRPKvSFhcV8xJpBGnNA

L'Associació Cultural Vall de Lord i l'Ajuntament de Navès han rehabilitat l'ermita de Sant Martí de Vila-seca, ubicada a la zona de la parròquia de la Selva (Navès).

 Les obres, sufragades en bona mesura gràcies a un ajut del departament de Cultura, han consistit a estabilitzar l'edifici per evitar-ne l'esfondrament.

L'alcalde de Navès, Josep Maria Casafont Auge, va explicar a aquest diari que la part exterior de l'ermita romànica es trobava parcialment enrunada i "perillava que acabés de caure i ja fos irrecuperable".

D'aquesta manera, l'entitat que vetlla pel patrimoni de la vall de Lord i el consistori navessenc van impulsar la rehabilitació de l'edifici, actuació que ha tingut un cost aproximat d'uns 5.000 euros, segons va explicar el mateix Casafont.





 El propietari també hi va col·laborar amb la mà d'obra i la suma d'esforços ha fet possible estabilitzar l'edifici.

Que sant Martí de Tours elevi la pregària dels navesencs i catalans a l'Altissím, Senyor allibera'ns del jou insuportable del REINO DE ESPAÑA, eradica d'aquest món " el virus de Castilla" , i fes que la justícia actuï davant els abusos a les persones grans. 

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern


miércoles, 16 de septiembre de 2026

ORBAJENA DEL CASTILLO. VALLE DE SEDANO.BURGOS

 

Orbaneja del Castillo, declarada conjunto Histórico Artístico en 1931, fue en su día cobijo de los mozárabes y judíos, se encuentra enclavada en el Parque Natural de las Hoces del Alto Ebro y Rudrón.

La espectacular cascada que brota de la Cueva del Agua, en la base del circo rocoso que protege el conjunto urbano. La cascada atraviesa el caserío de piedra de la villa que cuelga de las terrazas de toba, precipitándose en rápidos y cascadas hacia el curso del Ebro y dando lugar a una serie de pozas de un extraordinario azul turquesa. 



El pueblo, que queda así dividido en dos barrios, Villa y Puebla, constituye uno de los conjuntos de arquitectura popular mejor conservados, con apiñadas casas de evidente traza montañesa cuyas elegantes solanas de madera parecen colgar del aire. El uso de la toba, piedra caliza muy porosa abundante en la zona, es otra de las características de estas construcciones.

Me venía a la cabeza el dictador Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de enero de 1870-París, 16 de marzo de 1930) y el “siniestro “ Severiano Martínez Anido (Ferrol, 21 de mayo de 1862-Valladolid, 24 de diciembre de 1938). 



El pueblo merece una visita.





Elevaba mi pregaria al Altísimo por mediación de la virgen maría, a la que el Concilio de Trento reconoció el tratamamiento de MADRE DE DIOS, y  que con la advocación de la Asunción  preside el templo parroquial, Señor, líbranos  de todo mal, amén !!

Si existen, esta no es tierra de Gozos, nos gustaría rescribir un ejemplar de los Gozos en el email castellardiari@gmail.com, y si es posible fotos del interior de la iglesia.

De los barros de la Carta de los Obispos Españoles, vienen estos lodos de laicidad y desapego a la religión católica

Echaba en falta más y mejores explicaciones, si las hubiere,  me gustaría recibirlas en el email castellardiari@gmail.com

La demografía en buena medida nos da las claves para entender el deterioro progresivo tanto de los elementos del Patrimonio Histórico, como de las estructuras públicas y privadas

https://www.foro-ciudad.com/burgos/valle-de-sedano/habitantes.html#Evolucion

IGLESIA PARROQUIAL DE SAN FELICES DEL RUDRÓN, DEDICADA AL APOSTÓL SANT PEDRO. BURGOS

 

https://destinoburgos.com/pois/1148/visita-la-iglesia-de-san-pedro-apostol-en-san-felices-del-rudron-de-tubilla-del-agua

Tenía ocasión de acceder a la iglesia parroquial de san Felices del Rudrón, dedicada al apóstol san Pedro



https://www.foro-ciudad.com/burgos/tubilla-del-agua/habitantes.html


Beatus ille en San Felices del Rudrón

 

Dichoso quien, alejado del ruido,

vuelve a San Felices, junto al río,

y halla en su valle, en piedra y en vacío,

un tiempo más sereno y más medido.

 

No le despierta el móvil enfadado,

ni el tráfico feroz de la ciudad,

sino el gallo, el viento, la verdad

del Rudrón, entre álamos, cantado.


Dichoso quien no adula a los señores

 ni mendiga favores en la corte,

y evita las intrigas y los errores

que el mundo urbano en su interior soporta.

 

Se sienta al sol, en plaza o en umbría,

y vive en paz su corta, clara día.

 

Conoce el nombre de cada sendero,

de Covanera al páramo de Lora,

sabe que Nápoles no es la que ignora

quien vive aquí, sino un barrio entero.

 

La historia late en muros y en la gente:

Crisantos, Marcelino, José, Andrés;

y el precio de la guerra, que aún se siente,

no se olvida en las voces ni en los pies.

 

La iglesia ojival guarda en su interior

la pila románica, la vieja luz,

y enseña que lo eterno es el amor

que se cultiva en pequeño, en la cruz

 

de lo sencillo: el río, el pan, la voz,

la piedra, el cielo, el tiempo, Dios.

 

Dichoso quien, cual Ulises, tras la guerra,

regresa a los suyos con razón,

y elige este rincón de la tierra

para vivir su última estación.

 

En San Felices del Rudrón, se encierra

la vida que da paz al corazón.

 


IGLESIA PARROQUIAL DE QUINTANILLA ESCALADA, DEDICADA AL ARCÁNGEL SANT MIGUEL. VALLE DEL SEDANO.

 

Leía que Doña Manuela Díaz Bustamante, fue la gran mecenas e impulsora de la Iglesia parroquial de San Miguel Arcángel de Quintanilla Escalada , inaugurada en el año 1893 gracias a su generosa aportación económica. 


Como es mala costumbre de esta tierra, ningún dato del maestro de obras o arquitecto autor del proyecto, agradeceremos cualquier información a l’email castellardiari@gmail.com

Debido al deterioro estructural o problemas de conservación en la Iglesia de San Miguel Arcángel de Quintanilla-Escalada (Burgos), se aconseja trasladar de forma provisional los actos de culto a la Ermita de San Roque, situada a la entrada del pueblo junto al río Ebro.

Esta medida preventiva busca garantizar la seguridad de los feligreses mientras se evalúa el estado del templo neogótico principal

 Si existen, esta no es tierra de Gozos, nos gustaría rescribir un ejemplar de los Gozos en el email castellardiari@gmail.com, y si es posible fotos del interior de la iglesia.

De los barros de la Carta de los Obispos Españoles, vienen estos lodos de laicidad y desapego a la religión católica

Echaba en falta más y mejores explicaciones, si las hubiere,  me gustaría recibirlas en el email castellardiari@gmail.com

El antiguo seminario de Quintanilla Escalada (Burgos) fue fundado a finales del siglo XIX como un colegio-preceptoría por el benefactor local Julián Díaz Bustamante.



 Como es mala costumbre de esta tierra, ningún dato del maestro de obras o arquitecto autor del proyecto, agradeceremos cualquier información a l’email castellardiari@gmail.com

Funcionó como un centro de enseñanza o preceptoría donde los jóvenes estudiaban los primeros años antes de acudir al Seminario de Burgos

Estuvo activo hasta la década de 1960.

 Después se usó como escuela pública y para colonias de verano infantiles

El edificio se rehabilitó para ser la sede y Casa del Parque de las Hoces del Alto Ebro y Rudrón.

https://www.diariodeburgos.es/noticia/z12f02d32-9c56-3b60-0f3d848ba2f40e0d/202311/nueva-sede-de-la-guarderia-forestal-en-quintanilla-escalada

 La demografía en buena medida nos da las claves para entender el deterioro progresivo tanto de los elementos del Patrimonio Histórico, como de las estructuras públicas y privadas

https://www.foro-ciudad.com/burgos/valle-de-sedano/habitantes.html#Evolucion

 

SAN ROQUE DE QUINTANILLA ESCALADA. VALLE DEL SEDANO. BURGOS.

 Preguntaba si las aguas del Ebro en alguna ocasión habían inundado el paraje, y me explicaban que San Roque, se salvó de la riada gracias a las habilidades natatorias de su perro, retrataba este templo   histórico del siglo XVII situado en la localidad de Quintanilla-Escalada, en la provincia de Burgos, dentro del municipio de Valle de Sedano.



Cuenta con un presbiterio cubierto por una bóveda de piedra, mientras que el resto de la nave se cierra con una techumbre de madera.


Alberga un retablo barroco presidido por la imagen de San Roque, flanqueado por las figuras de San Martín y San Sebastián. En su interior también se custodian dos relieves románicos

Detrás de su retablo mayor se descubrió oculto un tesoro histórico: una cruz bizantina esmaltada en forma de T, pieza medieval de gran valor que actualmente se conserva y expone en el Museo de Burgos. Nos gustaria recibir una imagen, que incorporaríamos  a la publicación en el email castellardiari@gmail.com 

https://tierrasdeburgos.blogspot.com/2010/07/quintanilla-escalada.html

https://www.elcorreodeburgos.com/burgos/provincia/220903/171013/quintanilla-escalada-vestigios-grandeza.html

Si existen, esta no es tierra de Gozos, nos gustaría rescribir un ejemplar de los Gozos en el email castellardiari@gmail.com, y si es posible fotos del interior de la iglesia.

De los barros de la Carta de los Obispos Españoles, vienen estos lodos de laicidad y desapego a la religión católica

Echaba en falta más y mejores explicaciones, si las hubiere,  me gustaría recibirlas en el email castellardiari@gmail.com

La demografía en buena medida nos da las claves para entender el deterioro progresivo tanto de los elementos del Patrimonio Histórico, como de las estructuras públicas y privadas

https://www.foro-ciudad.com/burgos/valle-de-sedano/habitantes.html#Evolucion


martes, 15 de septiembre de 2026

CAPILLA DEL CRISTO DE LA PREGUNTA DEL BALNEARIO DE CORCONTE EN LA COMARCA DE LAS MERINDADES, VALLE DE VALDEBEZANA, VILLA DE VIRTUS. BURGOS.

 



Retrataba la imagen del Cristo de la pregunta, "Dios mío, Dios mío, ¿por qué me has abandonado?" de la capilla del  Gran Hotel Balneario de Corconte diseñado por el destacado arquitecto cántabro Valentín Ramón Lavín Casalís  (Santander, Cantabria, 1863 - Santander, 1939 )  . Algunas fuentes adjudican la obra a su hijo, Valentín Ramón Lavín de Noval (27 de junio de 1894 + Santander ,21 de abril de 1975)



La  construcción de un marcado estilo regionalista montañés con imponentes muros de sillería de piedra, se levantó a partir de 1920 y se inauguró oficialmente en 1922.

El complejo está ubicado en una zona singular: mientras que el manantial y el pueblo de Corconte pertenecen a Cantabria, el edificio del hotel se sitúa justo en el límite territorial, en el municipio burgalés de Valle de Valdebezana.

Historia y Orígenes. La leyenda del caballo: El origen popular del manantial se envuelve en un relato tradicional sobre un pastor de Reinosa. Este dejó libre a su caballo viejo y enfermo en la zona para que pasara sus últimos días; para su sorpresa, el animal recuperó completamente la vitalidad tras beber continuamente de unas aguas hasta entonces desconocidas.

Primeros pasos (Siglo XIX): El uso de las aguas comenzó a popularizarse a principios del siglo XIX mediante una rudimentaria «Casa de Aguas». En 1878, el empresario Francisco Martínez Conde compró los terrenos e inició la primera explotación comercial, logrando que las aguas fueran declaradas de Utilidad Pública en 1883 debido a sus extraordinarias propiedades medicinales para problemas de riñón y reumatismo

El impulso definitivo: A comienzos del siglo XX, el acaudalado empresario Juan Correa López (  Valladolid, 31 de marzo de 1867 + Santander. 30 de octubre de 1940 )   adquirió el lugar. Impresionado tras ver cómo estas aguas curaban una dolencia crónica de su esposa que ningún médico europeo lograba sanar, decidió expandir el negocio. Transformó la fonda original (el «Hotel de la Fuente») encargando los planos del majestuoso palacio de piedra que perdura hasta hoy

Época dorada: Entre 1922 y 1936 el balneario vivió su máximo esplendor. Se convirtió en un lugar de peregrinaje para la alta burguesía y personalidades ilustres. Entre sus huéspedes habituales destacaron el rey Alfonso XIII, el político Antonio Maura Montaner (Palma de Mallorca, 2 de mayo de 1853-Torrelodones, 13 de diciembre de 1925) (quien llegó a celebrar consejos de ministros en sus salones) y el célebre doctor Gregorio Marañón Posadillo (Madrid, 19 de mayo de 1887-Madrid, 27 de marzo de 1960)  , fiel prescriptor de los tratamientos del centro



Recogidas las imágenes, nos acercábamos al núcleo de Corconte, al restaurante Conchita.  

La cercana Iglesia local dedicada a la Virgen de las Angustias estaba cerrada y inaccesible, destaca una escudo de caballero con las armas de los   Bustamante y Brizuela.

 


Si existen, esta no es tierra de Gozos, nos gustaría rescribir un ejemplar de los Gozos en el email castellardiari@gmail.com, y si es posible fotos del interior de la iglesia

De los barros de la Carta de los Obispos Españoles, vienen estos lodos de laicidad y desapego a la religión católica