Llegia que els arquitectes Joan Baptista Serra de Martínez (Barcelona, 9 de
gener de 1888-11 de febrer de 1962) Juli Arnau / Joaquim Bover, Enric Bayona
(reforma) treballaven en èpoques
diferents en aquest magnífic conjunt d’edificis
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7084
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/08/capella-del-sagrat-cor-de-jesus-les.html?m=0
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23922
En els establiments balnearis l'entorn immediat té molta rellevància i, en aquest cas, el balneari disposa d'un gran parc que enllaça amb el de Sant Salvador formant un conjunt natural ordenat molt equilibrat. L'arribada pel pont que creua la riera de Santa Coloma porta a una avinguda de plàtans, la font de la deu i, tot seguit, l'edifici imponent blanc apareix majestuós al peu de la muntanya i els boscos.
L'edifici s'estén al llarg formant una gran façana per aprofitar al màxim
l'espectacle del paisatge. L'edificació actual ens mostra una construcció
allargada de tres plantes amb un cos central de quatre, rematat per un frontó
amb un finestral circular decorat amb una garlanda. Els dos laterals també estan
rematats per frontons més senzills i menys apuntats, així mateix com les
finestres del primer pis. El més característic, però, és l'àmplia porxada de la
façana amb pilastres, parelles de columnes jòniques de fust llis i balustrada
amb el cos central sobresortint que fa d'abaixador de cotxes. Al costat
esquerre hi ha un cos afegit que s'avança que segueix l'estil i s'integra amb
la balustrada recorrent tota la terrassa de sobre el porxo. A l'interior es
manté el vestíbul central amb les grans columnes jòniques que distribueixen
l'espai cap a l'escala amb claraboia de vitralls i l'ascensor i vers les dues
ales laterals. Al costat dret, en el lloc on hi havia el teatre, avui hi ha la
sala de lectura, però es manté en el mur la boca de l'escenari emmarcada per
motllures. La part del darrere de l'edifici està reservada als espais de servei
i a la zona de banys. Als pisos superiors es troben les habitacions.
.jfif)
Fotografia de I.Forts/M.Pibernat. Ens agradarà tenir noticia del nom propi,
el cognom matern, i dades biogràfiques d’aquests fotògrafs a l’email
castellardiari@gmail.com
No trobava cap referència , ni imatges
actuals de cap capella, si n’existeix
alguna sou pregats de fer-nos-ho saber, si és possible adjuntant imatges a l’email
castellardiari@gmail.com
El món actual celebra la ignorància com a virtut progressista, on el buit
informatiu sobre el patrimoni catòlic no és casual, sinó un triomf ideològic
que esborra Déu, sants i advocacions al ritme de la indiferència secular
La ignorància ja no és pecat, sinó mèrit en una societat que substitueix el
Sant Sopar per pantalles i oratoris per urbanisme depredador, convertint la
memòria religiosa en "nosa" prescindible.
Un poble sense memòria és un poble vençut
No hay comentarios:
Publicar un comentario