jueves, 30 de junio de 2022

MASIA BELLÚS. AVIÀ. EL BERGUEDÀ

 

Em sobtava l’estat d’aparent abandó i ruïna que retratava la Josefina Casadesús Bascompte , al mas Bellús , prop d’Obiols, al terme d’Avià, a la comarca del Berguedà.




Patrimoni Gencat en diu;  Masia orientada cap a migjorn, estructurada en planta baixa i dos pisos superiors.


És de planta més o menys quadrada. Destaca pel seu gran nombre d'obertures, a la planta baixa en origen s'entrava per tres arcades fetes de maó, avui parcialment cegades. Al primer i segon pis, bons part de la façana principal estava ocupada per una galeria d'arcs de mig punt fets de pedra i suportats per pilars cruciformes. Alguns d'aquests arcs han estat també cegats amb totxanes, així com altres obertures de menors dimensions a la zona superior.


 El parament és a base de petites pedres de mides diverses, sense treballar i unides amb molt de morter. A la zona esquerra hi ha una escala d'accés directe als pisos superiors. Aquesta fa d'aixopluc del pou. La coberta és a dues aigües amb teula àrab.

 

Pel que fa l'interior, la planta baixa està coberta amb volta d'aresta.


 El sostre és de maó.


La casa té en total quatre cuines.


Bellús es féu en tres campanyes constructives diferents a les darreries del segle XIX.


 En origen estava habitada per quatre famílies.


En diverses part de l'edifici es troben gravades algunes dates, a sobre la porta principal del darrera trobem la de l'última ampliació, 1867.


L’any 2004 el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) començava la “ desamortització social “ amb el silenci còmplice dels partits que es reivindiquen com  “ democràtics”, dels sindicats, i de tots els “ Defensors del Poble”, la corrupció endèmica i sistèmica, i la idiòcia de les elits polítiques, han comportat hores d’ara l’empobriment sever, i la pèrdua dels drets socials d’un terç llarg de la ciutadania, les perspectives de futur son MOLT dolentes, per això, malgrat els preus desorbitats dels carburants, de l’electricitat, del gas, de la cistella de la compra,...., us recomano que aprofiteu aquest estiu per voltar Catalunya, no és gens impensable, que anys a venir això, ho puguin fer només alguns privilegiats.


Com em deia un bon amic, a que està esperant la gent per sortir al carrer ?.


TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’ESGLÉSIA DEL NUCLI DE MIAMI PLATJA AL TERME DE MONT-ROIG?. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

 

Llegia que Marcel·lí Esquius i Garcia (Barcelona, 1897 - Mont-roig del Camp, 1970) es feia càrrec dels costos d’aixecar l’església advocada a Santa Maria Magdalena  al nucli del Miami Platja, al terme de Mont-roig , a la comarca del Camp jussà de Tarragona.


Com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’autor de l’edifici, sou p`regats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com


La Laura Sanchez   penja una fotografia datada l’any 1963 un xic anterior a la inauguració que es produiria l’any 1964




L’any 2004 el PSOE, amb José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) començava la “ desamortització social “ amb el silenci còmplice dels partits que es reivindiquen com  “ democràtics”, dels sindicats, i de tots els “ Defensors del Poble”, la corrupció endèmica i sistèmica, i la idiòcia de les elits polítiques, han comportat hores d’ara l’empobriment sever, i la pèrdua dels drets socials d’un terç llarg de la ciutadania, les perspectives de futur son MOLT dolentes, per això, malgrat els preus desorbitats dels carburants, de l’electricitat, del gas, de la cistella de la compra,...., us recomano que aprofiteu aquest estiu per voltar Catalunya, no és gens impensable, que anys a venir això, ho puguin fer només alguns privilegiats.


Com em deia un bon amic, a que està esperant la gent per sortir al carrer ?.

domingo, 19 de junio de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI. CAMARASA. LA NOGUERA.

 

Sant Llorenç de Montgai,  poble del municipi de Camarasa, Noguera, situat a 290 metres  d’altitud alt , a l’W del municipi, al peu dels darrers relleus calcaris prepirinencs (el Mont-roig, limitat a l’W pel coll de Llorenç , de 629 metres  d’altitud.), vora la riba occidental del pantà de Sant Llorenç de Montgai .


 L’església parroquial és dedicada a santa Maria.


Fou municipi independent fins a l’any 1857  quan s'integrà a Camarasa.


Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905-Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997), eminent  filòleg reconegut arreu del món, malgrat els esforços econòmics i de tota mena fets des dels REINO per evitar-ho , suggereix igualar  el significat a «Montalegre», que és quasi com dir Montgai,  perqué la de Montalegre és la serra que cau damunt mateix, a l'O, de Llorenç de Montgai , innovació  merament verbal (gai 'alegre’)

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=27206

 

Aquest dèria nostra de recuperar la memòria històrica dels edificis que havien donat aixopluc a les activitats docents, topa sovint amb la indiferència, o en altres ocasions en la voluntat conscient d’algunes persones, entitats i àdhuc institucions d’evitar que se’n parli .




Ens agradarà rebre imatges dels edificis escolars de la Noguera , i d’arreu de Catalunya , anteriors a la dictadura franquista als .mails castellardiari@gmail.com ,  , coneixercatalunya@gmail.com


Està clar que els soldats feixistes NO duien llapis, llibretes i llibres per a la mainada – com tampoc ho fan ara els soldats russos a Ucraïna, ni arreu del món - , massa sovint invocant a Déu, a la Marededéu – en qualsevol de les seves advocacions – o a determinats sants, en el període 1936-39 es duien a terme accions criminals que la victòria militar sobre el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, deixava sense sanció.    

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.



IN MEMORIAM. TENIU IMATGES DE L’ESCOLA D’ALFÈS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA?. EL SEGRIÀ.

 

Llegia a : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1885/09/11/pagina-20/33208045/pdf.html?search=Escuela%20de%20Foradad

Escuela unitaria de Alfés, para maestro, 637.- habitantes, vacante por resultas del cuarto turno.


El poble d’Alfés es troba a 236 metres  d’altitud, en un turó que domina la riba esquerra del riu de Set, llegia que en l’indret que ocupaven les antigues escoles, s’edificà el nou ajuntament.




Aquest dèria nostra de recuperar la memòria històrica dels edificis que havien donat aixopluc a les activitats docents, topa sovint amb la indiferència, o en altres ocasions en la voluntat conscient d’algunes persones, entitats i àdhuc institucions.

 

Ens agradarà rebre imatges dels edificis escolars del Segrià , i d’arreu de Catalunya , anteriors a la dictadura franquista als emails castellardiari@gmail.com, , coneixercatalunya@gmail.com


Catalunya us ho agrairà, i , també, també, la memòria dels vostres pares, avis, besavis, rebesavis,...,


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.


domingo, 5 de junio de 2022

IN MEMORIAM. ESCOLA GRATUÏTA DEL CONVENT DEL BONSUCCÉS . BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2


En el excel·lent recopilatori del Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973), en el que s’acredita la tasca ingent de l’església catòlica pel que fa a l’ensenyament, davant d’un estat  que - aleshores, i ara – legisla però no finança, trobava en relació a l’Escola gratuïta del Convent del Bonsuccés (1816?-1821?). Plaça Bonsuccés - Plaça Vicenç Martorell. Servites.


Escola gratuïta de nens oberta dins el Convent dels Servites, que fins llavors mai havia tingut cap tipus d’ensenyament. Oberta arran la petició de Ferran VII d’obrir escoles als convents (finals de 1815), va desaparèixer en el decurs del Trienni Liberal.


 https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02bons.htm

Pel que fa als infortunis patits a partir del segle XIX, cal esmentar l'afectació durant la guerra del Francès, època en què el convent fou convertit en caserna, es va clausurar l'església fins que el 1814 hi va tornar la comunitat servita, però la capella dels Dolors va continuar activa pel fet de pertànyer a la congregació.


Pel que fa als fets de 1835, aquesta casa va sortir relativament ben parada, no fou cremada, però els frares van haver de fugir.


 En endavant el lloc fou destinat a caserna, permetent la seva conservació.




convent i caserna de Bonsuccés. Fotografia   (1930-35)de Josep Brangulí Soler (Hospitalet de Llobregat, 1879-Barcelona, 1945).  Arxiu Nacional de Catalunya


 L'església va continuar amb funcions parroquials fins que fou cremada el 1936, després d'això el solar es va convertir en la plaça de Vicenç Martorell i ara només es conserva un cos de l'antic edifici, amb un portal barroc, seu del Districte de Ciutat Vella.


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 


viernes, 3 de junio de 2022

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE CIVÍS. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” DELS PIRINEUS, FINS QUE LA GENERALITAT DE “ BARCELONA” ES POSI LES PILES.

  

El Jordi Vila Juncá m’envia fotografies de l’edifici de l’antic Ajuntament de Civís  que fins a l'any 1970, era un municipi independent, el qual, també comprenia els pobles d'ArgolellArduixAsnurri i Os de Civís. Des d'aquella data, forma part del municipi de les Valls de Valira com a Entitat Municipal Descentralitzada.







Antiga escola , ara local de retrobament i festes, ajuntament ,…


Quan endegàvem la nostra recerca dels edificis que havien donat aixopluc a les activitats lectives, donava tota la sensació que a l’Urgell sobirà NO HI HAVIA ARRIBAT l’educació, la paciència del Jordi, i la memòria d’algunes de les persones que viuen encara en aquestes contrades ens permetia recuperar alguns dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/04/in-memoriam-de-les-escoles-de-montant.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-de-catalunya.html

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/edificis-escolars-de-catalunya.html

 

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/in-memoriam-de-lescola-de-la-parroquia.html

 

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/01/aquest-edifici-havia-estat-lescola-del.html

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/02/edificis-escolars-anteriors-la.html

 

https://www.bondia.ad/cultura/notaris-de-la-petita-memoria

 

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/01/els-estudis-doden-reflexions-la-vora.html


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/07/in-memoriam-de-lescola-publica-daravell.html


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/lescola-publica-dorganya-anterior-la.html


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/09/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html


http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/in-memoriam-les-escoles-graduades-de-la.html


https://www.viurealspirineus.cat/opinion/daniel-fite-erill/ara-fa-cent-anys-festa-mutualitat-escolar-sarradell-vila-dorganya-juliol-1921/20210724085321027332.html


Oferim tot aquest material – i més que en podreu trobar a les nostres publicacions –  a qui li pugui fer servei.


Us imagineu, escriure una “historia de l’Ensenyament a l’Urgell Sobirà” ?


Quan al topònim CIVíS,  El mestre, Joan Coromines i Vigneaux[(Barcelona21 de març de 1905 - Pineda de MarMaresme2 de gener de 1997)  escrivia : 



Esperem les vostres imatges i dades dels edificis escolars del poble on vàreu néixer, o en el que esteu vivint a l’email castellardiari@gmail.com


Catalunya us ho agrairà.  

jueves, 2 de junio de 2022

IN MEMORIAM. UNIVERSITAT POPULAR DE LES JOVENTUTS LLIBERTÀRIES & SEMINARI CONCILIAR DE BARCELONA.

 Llegia que l’edifici del  Seminari Conciliar de Barcelona al Carrer de la Diputació, 231,  va ser realitzat per l’arquitecte Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821 – Barcelona 21 de febrer de 1897) , el mateix que va projectar la Universitat de Barcelona, i es va iniciar sota el pontificat del bisbe José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814– Barcelona, 31 de març de 1883) 




En l’edifici els seminaristes hi van començar a viure l’any 1882, no va ser inaugurat oficialment però,  fins al 4 de desembre de 1904.


En la Setmana Tràgica de 1909 el Seminari va ser assaltat i incendiat en part. 


En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic que es pot qualificar així fins al dia d’avui - l’edifici del Seminari fou  saquejat,  i va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats de guerra, camp de presoners, hospital, i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona.

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

miércoles, 1 de junio de 2022

IN MEMORIAM DEL COL·LEGI CONVENT DEL SANT ÀNGEL MÀRTIR. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

 

A L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA. DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL.  VOLUM I

De Manuel García Gargallo (Barcelona, 24 de juny de 1973)


https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/01.MGG_TESI_VOL_I.pdf?sequence=1


Trobava ;  Col·legi-Convent del Sant Àngel Màrtir (1593-1835). Rambles, 43 (abans Rambla de Caputxins, 24). Raval.


Col·legi amb ensenyament de Filosofia i Teologia. Instal·lats inicialment a la Capella de Montserrat (Portaferrissa), molt poc temps després es traslladaren a aquest emplaçament on construïren el seu Col·legi-Convent en 1593.


Al costat es va construir el Col·legi-Convent dels Franciscans, amb el qual compartirien una rivalitat acadèmica constant.


Pel seu estat ruïnós i per obrir el Carrer Nou de la Rambla fou enderrocat i refet del tot, a la vegada que s’alineava amb el nou traçat de les Rambles (1790).


 Durant l’ocupació napoleònica el Col·legi fou desallotjat cap a 1809-10, funcionant com oficines, fonda, i cavallerissa, passant la comunitat al Convent del Carme. Reocupat en 1814, amb el Trienni Liberal fou desallotjat de nou (1821-24), funcionant com Caserna de batallons, Acadèmia, i Col·legi de Farmacèutics.


La Crema de Convents de 1835 no el va afectar perquè al costat es trobava l’antic Col·legi-Convent de Franciscans, que des de 1834 era Caserna  de Policia;  l’Exclaustració i la Desamortització però, el van suprimir. Després de diversos usos, des de 1844 va funcionar com a Caserna  de la Guardia Civil.


Excepcionalment l’edifici no ha sigut enderrocat i encara subsisteix actualment com a Caserna , ara de la Guàrdia Urbana, els autors de la darrera reforma foren els arquitectes, Ramón Sanabria Boix ( Lleida, 1950 ) , i Ramon Artigues i Codó (Lleida, 1936)




https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13692

https://sipfepol.cat/sipweb/article?item=uH7UVrQLr25jMdkM3UqSkg==

 

Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


 Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.