Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau, orientada oest-est (absis recte a l'oest i porta a l'est), construïda amb materials de la zona (pedra sense treballar i argamassa de calç), coberta originàriament amb voltes d'aresta distribuïdes entre tres arcs torals, dels quals només en queda un.
A la nau central té dues capelles a banda i banda també cobertes originàriament amb el mateix tipus de volta. De la més propera a l'absis apareix un accés que porta a una estança en runes, la funció de la qual desconeixem, i del costat de l'altar s'obre una altra que porta, mitjançant un distribuïdor en runes, a una habitació coberta amb una cúpula nervada d'estil gòtic, amb una clau de volta circular de pedra esculpida al centre.
Aquesta estança sembla pertànyer a una edificació més alta de planta vuitavada que recorda un campanar, i situada just darrera el mur absidial.
Adossat al cos principal a la dreta de l'entrada, s'alça el campanar, de planta quadrada, al qual s'hi accedeix per unes escales fetes de lloses i argamassa de calç.
Tota l'estructura està consolidada i el teulat reconstruït pels mateixos veïns.
Encara conserva dos campanes, una de 1900 consagrada a Santa Maria i l'altra de 1926, que sembla originària de Naens, construïda a Madrid i consagrada a Sant Josep.
Quan al topònim Cadolla , ens diu el diccionari; mot propi del domini occidental, segurament d'un ll. *catŭlla, d'origen incert; podria ser preromà o format amb el ll. catĭnus 'olla, conca' i una base cèlt. tŭllo- 'forat, clot']
Clot natural en una penya, en una llosa, etc., on la pluja, l'aigua de la mar, d'un riu, etc., formen un petit bassal, cocó. Cadolla és en el fons de la vall d'un riu pirinenc on, precisament, l'aigua en forma moltes, de cadolles.
La fotografia de Gustau Erill i Pinyot, 12 de juliol de 2009, dóna compte de quan desactualitzada està la informació de Patrimoni Gencat.
Li preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) si tenen imatges d’aquesta esglesiola – anteriors òbviament a la seva ruïna - . Ceferí Rocafort i Samsó (la Pobla de Segur, Pallars Jussà, 6 de setembre de 1872 - Barcelona, 5 de setembre de 1917) situa a Cadolla 13 edificis amb 25 habitants.
L’any 1981 encara tenia 5 habitants, que quedaven reduïts a 3 l’any 2005
El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies de l'any 2017 de l'església:
No trobava cap noticia de que a l’edifici s’hagin fet obres d’arranjament.
És un miracle dut a terme per la intercessió de la Mare de Déu?
Alguns fidels anònims han tornat a fer – pel seu compte – obres a l’Església?.
Com una hipòtesis – força inversemblant – des de la U.M.E es fan accions per recuperar el Patrimoni de Catalunya ?.
Ens encantarà tenir resposta a l’email coneixercatalunya@gmail.com
#/media/Fitxer:Senterada._Cadolla_3.JPG){kind=link}
No hay comentarios:
Publicar un comentario