SANTA EULÀLIA DE BERANUI.LA RIBAGORÇA ARAGONESA

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar fotografies Santa Eulàlia de Beranui, a la Ribagorça Aragonesa de la que trobava ;església d'una sola nau amb capçalera poligonal (5 costats) orientada a l'ES (140º), té capella lateral i sagristia a la banda N, i en el costat S torre i pòrtic. Els aparells utilitzats són els següents: en la capçalera, peces de grandàries variades, des de la més grans a les cantonades fins a les mitjanes i menudes, que no obstant això es col·loquen en filades uniformes de la mateixa altura; en els murs laterals, capella N i pòrtic, maçoneria, travada amb força morter de calç a la banda sud, de manera que ofereix una superfície pràcticament revocada. La capçalera té al costat S una finestra en profund vessament cap a l'exterior fabricada amb carreus molt ben llaurats i ajustats, especialment les peces que formen, a manera de dovelles, el vessament de l'arc de mig punt.

La torre està construïda amb peces de mida mitjana i petita ordenades en filades uniformes. En altura té un sol cos i quatre pisos. En el més baix se situa la capella de la banda de l'evangeli i cobreix amb volta d'aresta. El segon pis, amb finestres rectangulars a l'exterior, és on s'allotja la porta d'entrada des de l'interior de l'església; cobreix amb volta de canó. El tercer, en el qual s'obren quatre grans arcs per a allotjar les campanes, es cobreix amb taules. L'últim, amb les finestres geminades als quatre costats, cobreix amb volta esquifada per aproximació de filades en pedra tosca. La sostrada exterior és a quatre vessants amb llosa, que donen suport directament sobre els murs, sense la presència de ràfec. A les cantonades el parament està ressaltat respecte a la resta de la superfície muraria, de manera que es creen unes faixes decoratives verticals que parteixen d'una altura d'uns 2 metres des del nivell de terra continuant sense interrupció fins a la teulada. Les arcs de les finestres coronelles s'especegen en dovelles que baixen en sabata i mainell de secció recta. Estan tapiats els de la banda N i E. El pòrtic s'alinea a l'S amb la torre, sobresortint lleugerament a l'O de el mur dels peus És de planta rectangular amb obertures en arc de mig punt a l'O i a la S. La porta és en arc de mig punt amb 9 dovelles amples de ràdio relativament curt que recolzen sobre brancals de pedres superposades. El perímetre interior de l'obertura està decorat amb motllura en bossell, a continuació canya i un filet recte de tancament. Sobre aquestes motllures s'ha aplicat decoració pictòrica en color Mazarrón d'entrelazos vegetals.

A l'interior els tres trams de mur que tanquen la capçalera es perllonguen en altura en tres llenços triangulars tractant de crear impressió de volta de quart d'esfera que tancaria en arc de mig punt, a partir d'el qual s'iniciaria una volta de canó en el tram restant de la capçalera continuant en la nau. Aquesta solució es troba en moltes de les esglésies de la vall de l'Isàvena en edificis la construcció pot oscil·lar entre el segle XVI i el XIX . En aquest cas sembla del segle XVI per l'aspecte de la finestra a la banda S de la capçalera Les capelles laterals s'obren amb embocadura en arc de mig punt coincidint amb l'arrencada de la capçalera. La N cobreix amb canó i la S, la primera planta de la torre. Va tenir cor alt als peus, des del qual, per porta adovellada al mur S, s'accedia a un passadís estret cobert amb revoltó de tosca que transcorre a l'interior de el mur sobre la porta fins a arribar a al segon pis de la torre.

Històricament per una raó o altra, quan es planteja revisar els límits de Catalunya, SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, suposa una reducció; això, quan no directament se’n fa donació – o venda encoberta, això no s’ha aclarit mai - com succeïa en el infaust regnat de Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, “mal dit el Gran” quan es signava el Tractat dels Pirineus, fet sense consultar les Corts Catalanes ni als afectats.
Ens encanten els aragonesos, en la mateixa mesura que ens repugnen bona part dels seus líders polítics.