martes, 31 de diciembre de 2019

EDIFICI DEL QUE FOU CELLER DE LA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE CAMBRILS. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Retratava al Joan Navazo Montero davant l'antic Celler del Sindicat Agrícola de Cambrils, i al costat de les escultures del monument a la Pagesia obra de l’escultora Dolors Ortuño Tórtola, ( Múrcia, 2 de gener de 1962 ) , a la Plaça dedicada a la memòria de l’alcalde José Marti Nolla, al nucli interior de Cambrils.


Aquest indret , en el moment de la construcció de l’edifici era anomenat, la Pallissa.

Llegia a Patrimoni Gencat ; l'any 1902 un grup de petits i grans terratinents va fundar el Sindicat Agrícola i Caixa Rural d'Estalvis i Préstecs.

No va ser, però, fins a l'any 1919 que l'arquitecte Bernardí Martorell Puig (Barcelona, 1877- ídem, 1937), autor també del cementiri Blanc de Cambrils , va signar el plànol del Celler del aleshores conegut com a Sindicat Agrícola de Producció (es coneixen uns altres plànols sense signar del 1914, que no precisaven, però, el lloc. Sembla que l'edifici es va construir entre 1920 i 1922. (Tot i que s'havia inaugurat el 1921, va caldre una empenta de la família cambrilenca Vidal i Barraquer per acabar-lo.)


En les obres participà l'empresari tarragoní Josep Icart Bargalló.

Amb el pas dels anys, el celler es va anar ampliant. Així entre 1945 i 1947 es va construir una nova nau, segons projecte d'Antoni Pujol i Sevil (Tarragona, 1.IV.1902 – 1.X.2001.) , enderrocada la dècada dels 2000.

El 1993 el Celler va deixar de funcionar i poc després s'hi va instal·lar el Museu Agrícola de Cambrils.

El 1998 s'hi va obrir un agrobotiga, que tampoc va reeixir

L’any 2019 , la premsa explica que l'Ajuntament de Cambrils fa el pas definitiu per a la compra del Celler de la Cooperativa

http://reusdigital.cat/noticies/el-camp/lajuntament-de-cambrils-fa-el-pas-definitiu-la-compra-del-celler-de-la-cooperativa?fbclid=IwAR1oPd17kMmtXYgwsXp9aNWkN_cvL4ozqJWCT7UuHa0iTi23MsVXybYRekw

El PSC de Cambrils va votar en contra de la compra del Celler de la Cooperativa Agrícola així com dels 140.000 euros que hi ha pressupostats per a l’adequació de l’espai com a museu.

Sembla que també estan en la línia de DESINFECTAR i RECOSIR Catalunya i els catalans, oi?

Felicitem-nos de que en aquesta ocasió – com no succeïa a l’edifici del Pòsit - es pugui salvar aquest edifici magnífic del celler format per una gran nau basilical amb un cos central més elevat i dos cossos laterals més baixos. La façana, tota ella emblanquinada, té diverses obertures d'arc de mig punt; el cos central és obert sobre els laterals per grans finestres, també d'arc de mig punt, amb gelosies fetes de maó. Un altre cos, de més alçada, s'annexava al cos principal per la part posterior; la testera era oberta al carrer per un gran arc, emmarcat per diverses fileres de maó (on es descarregava el raïm).

Les cobertes són a dues vessants o a una, segons la situació i les alçades dels diferents cossos.

A l'interior, les cobertes eren suportades per pilars i arcs de punt rodó, rampants i equilibrats, tot de maó. Els paraments són també emblanquinats. La coberta és de bigues de fusta i de rajol.

El contrast entre els paraments blancs i els elements de suport de maó vermell, així com la varietat d'arcs dóna a aquest interior una bellesa plàstica especial.

Globalment, aquest celler, tot i fer servir elements de regust encara gaudinians, té una aparença força austera que l'acosta clarament al noucentisme.

Feu-vos el ferm propòsit per a l’any 2020 de NO FER un pas enrere en la defensà de la llengua, la cultura, el patrimoni i la ciutadania de Catalunya

No hay comentarios:

Publicar un comentario