martes, 20 de junio de 2017

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU. ALÓS DE BALAGUER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Continuàvem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés el nostre pelegrinatge per la comarca de la Noguera, tenia clar que ens caldran més visites si volem completar el inventari d’esglésies com feia el Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930), i continua fent – en la mesura que les seves obligacions com arxiver li ho permeten – el Josep Sansalvador Castellet ( Barcelona, 7 de maig 1966 )

Retratava parcialment i no sense dificultats tècniques, la façana de l'església parroquial de Sant Feliu d'Alòs Balaguer.


Patrimoni Gencat ens explica que es tracta d'un edifici aïllat que té l'antiga rectoria adossada vers l'oest i un petit parc enjardinat.

La façana principal actual, al nord, té un escàs interès arquitectònic. Compta amb una porta moderna o molt restaurada adovellada amb arc de mig punt. Per sobre està coronada pel campanar, una torre de dos cossos, l'inferior de base quadrangular i el superior de base octogonal a l'exterior i quadrangular a l'interior

Es tracta d'una església orientada al sud, d'una nau amb capelles a banda i banda, de menys alçada. La nau central i el creuer estan coberts per volta de canó i els braços del creuer amb volta d'aresta. L'absis s'obre a la nau amb un arc de triomf de mig punt. Hi ha una sagristia amb sostre pla i, al costat de l'epístola, una capella amb volta de canó. El cor d'obra està situat als peus. Als murs interiors de la nau hi ha pilastres adossades. Al costat de l'evangeli hi ha el campanar. Als peus de l'església hi ha una connexió amb la casa del costat, l'antiga rectoria.

A l'interior hi ha dos retaules gòtics de pedra policromada dels segles XIV-XV.


Retaule en una capella lateral. Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010


El que fa de retaule major conserva millor la policromia. Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010

L'aparell de l'edifici és heterogeni, amb carreus grans i ben escairats en trams inferiors de l'exterior de l'absis, mentre que en d'altres punts l'aparell és menys regular. La teulada, a doble vessant, està coberta amb teula àrab.

Quan al topònim Alós, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa una procedència de iber ALBA , pastura, amb el significat ‘ lloc de pastures’.

El diccionari català valència balear cita una cosmografia del segle IX, en la que apareix com ALOSUM i ALOSUS. L’existència d’un Alós d’Isil a la Vall d’Aneu, no permet descartar apriorísticament el sentit ‘ lloc d’óssos’

I encara, l’Antonio Mora Vergés – que subscriu – defensa que el prefix al-, té un origen àrab.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No trobava cap esser humà - això dissortadament ha estat una constant en aquest viatge – per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, esperem rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Josep Olivé Escarré no se’n sap avenir del fet no trobar cap esser humà, i una minsa representació de la vida animal; on son els ramats d’ovelles?. On son els ocells ?. Fins, on son les mosques ?.

dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!

Divulgueu per arreu el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , és un dels nostres millors actius com a nació.

No hay comentarios:

Publicar un comentario