Més enllà de les declaracions ‘politiques’ els fils penjant davant d’aquesta església, insisteixen tossudament en l’actuació perversa del REINO DE ESPAÑA vers Catalunya.
Patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un temple aïllat, amb una nau principal i sengles de laterals, amb un petit edifici adossat al nord-est que forma part del conjunt parroquial. Tanmateix, al nord hi ha un petit parc arbrat.
La façana principal té un portal de mig punt amb grans dovelles de pedra. A la clau hi ha la inscripció de la probable construcció de l'església, 1637, amb la inscripció "Salvator Mundi". Al damunt hi ha una fornícula barroca i un rosetó motllurat. Dues finestres de mig punt flanquejant la porta. A la paret nord i a la sud, hi ha dues finestres tapiades.
A prop del carener de la teulada s'hi aixeca un campanar, esvelt i coronat per una creu cristiana, aixamfranat a les cantonades i cobert amb una cúpula de pedra barroca. La coberta de la nau és a dues vessants amb teula àrab.
L'aparell constructiu és molt regular, amb carreus mitjans grans que no varien en quasi tot l'edifici. No obstant, l'edifici adossat posteriorment, sí compta amb un aparell més heterogeni i amb les juntures de ciment a vista i arrebossat vermellós.
Estic meravellat del fet que els autors de la fitxa de patrimoni, no poguessin accedir al interior del temple, ara a l’any 2017 trobar esglésies tancades és un fet habitual, a l’any 1985, malgrat la secularització creixent, que agafava embranzida des de la mort del sàtrapa, tancar els temples era inhabitual.
No trobava cap esser humà al que preguntar-lo on eren les escoles abans de la dictadura franquista, ens agradarà rebre’n imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Quan al topònim Alentorn, el prefix al , com en el cas d’Alós, ens fa pensar en un origen sarraí, no en trobava cap referència enlloc, i dissortadament en aquesta xarxa en la que des del ‘tontisme’ es defensa que s’hi troba tot, no trobareu ni l'Onomasticon Cataloniae, ni cap dels diccionaris etimològics. Ens agradarà tenir noticies – fefaents – de l’origen d’aquests noms de lloc a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Artesa de Segre vol ‘posar en valor’ el vast patrimoni històric i artístic situat dins del seu extens terme municipal de 175,9 km²
http://www.artesadesegre.net/publicacions/rc0302.pdf
dissortadament el ‘capital humà’ és una de les grans mancances d’aquesta comarca, i com trobem a Lluc 10: 2, la collita és abundant, els segadors però , són pocs; pregueu, per tant, a l'amo dels sembrats que enviï més segadors. Amén!
No hay comentarios:
Publicar un comentario