Son patrons de Cardona, on es veneren les seves relíquies l'altar major de l'església de Sant Miquel, a Cardona. Des de l'any 986 hi ha constància documental que a Cellers (Torà), a la Segarra hi havia una església que custodiava les seves restes, Joan Ramon Folc I de Cardona (3 de gener de 1375 - 11 d'abril de 1441)Comte de Cardona i vescomte de Vilamur, es va endur les relíquies a Cardona, sembla que com era mal costum d’aquesta família, la tradició oral la situa a la ciutat de Marsella la Verge del Patrocini d’on la va portar el comte de Cardona, Joan Ramon Folc II, durant el saqueig de la ciutat l’any 1423.
http://centrederestauracio.gencat.cat/web/.content/crbmc/pdf/arxiu/Mare_de_Deu_del_Patrocini.pdf
Ho son també de Calahorra, Santander, i de la masia de Sangrà a la parròquia de Madrona, a Pinell des Églises, a la comarca del Solsonès, Lleida, Catalunya.
Fan obres en aquesta casa magnifica, això sempre és motiu de joia.
Advertia que no en totes les masies hi ha el rètol amb el nom, això pot ser obra dels brètols i/o vàndals, o una imperdonable deixadesa dels propietaris i de l’Ajuntament. La quasi total absència de pistes asfaltades sabem que és una deferència del Gobierno del REINO DE ESPAÑA, que ens manifesta d’aquesta forma el seu amor.
Patrimoni Gencat en fa una descripció telegràfica; capella de planta rectangular amb teulada a doble vessant. La nau està coberta amb una volta de guix que arranca d'una cornisa. A la façana principal es troba una porta d'arc de mig punt adovellat, una petita finestra circular i un campanar de cadireta d'un ull. La capella està dedicada a Sant Ermenter.
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Havíem documentat - mínimament – l’església parroquial de Sant Grau, a la masia homònima de Sangrà, al terme de Pinós . http://relatsencatala.cat/relat/que-en-sabeu-de-lesglesia-de-sant-grau-a-la-masia-de-sangra-a-la-comarca-del-solsones/1061552
Dèiem que la demografia condiciona – també – la recerca en l’àmbit del patrimoni històric i/o artístic, Catalunya té sortosament en el voluntariat la raó de la seva persistència com a Nació, bona mostra en tenim per exemple al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ). Necessitem que més i més catalans s’impliquin en la recuperació de la memòria històrica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario