IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DEL TERME DE MONTMAJOR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ. CATALUNYA

Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.

Dinàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés, al restaurant Montmajor – que malgrat no figurar al tripadvisor, us recomanem MOLT -. M’explicaven uns veïns de Montmajor que l’escola pública anterior a la dictadura franquista, estava prop de l’actual església parroquial advocada a Sant Sadurní, que s’inaugurava el 17 de setembre de 1922.

El projecte finalment aprovat pel canonge de Solsona, Dr. Joan Rossell, el15 d'agost de 1921, amb un pressupost de 10.000 pessetes, fou el que presentaren els germans Casimir i Esteve Sala i Codinet.

Es desmuntà l'església vella per a aprofitar-ne les pedres – com ha estat costum des d’antic - .La inauguració de la nova església es féu el 17 de setembre de 1922 pel bisbe Valentí Comelles Santamaria (Casserres, 5 de juny de 1861 - Solsona, 19 de març de 1945).

Reprodueixo de : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08132
A la casa de Torrebadella s'havia utilitzat una habitació com a escola a principis del segle XX, i a la que assistien els nens de les cases veïnes: Cal Company, Fígols i la mateixa Torrebadella.

Per afegir a la llista d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, i per corroborar – si calia – l’activitat docent dels sacerdots en l’àmbit rural; trobava a :
http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172731/250839

Sant Esteve del Pujol de Planès.

Al poble faltava una escola i les veïnes quedaven a més de 7 quilometres. Es discutí on es trobaria un local i, ja que els de la vella rectoria no eren suficients, les famílies del poble , d'acord amb el rector i l'Ajuntament de Montmajor, aprovaren el pressupost de 1.065,95 pessetes, per fer-la de nova planta. El rector, que n'havia tingut la iniciativa, hi aportà 25 pessetes, els propietaris, 75 pessetes cada un i 8 bigues; els masovers, 20, i el que faltava ho afegí l'Ajuntament .

Mn Josep Badia en fou el mestre des del 1927 i uns anys més després de la comtessa bèl•lica que s’iniciava l’any 1936 amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
H i acudiren tots els nens i les nenes de la parroquià i alguns de Gargallá, Pegueroles, Sant Joan de Montdarn, de Serrateix i de Montmajor

https://books.google.es/books?id=2qVD957MjtIC&pg=PA483&lpg=PA483&dq=Mn+Josep+Badia.+montmajor&source=bl&ots=tvdotOhaPL&sig=Xex4w_uUEW6s7pmEs-L75GXh_hQ&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwj4xpTsgN7WAhXnJcAKHfkYBcYQ6AEIPTAH#v=onepage&q&f=false

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , on podreu trobar a dia d’avui més de 1200 entrades ; recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.