En una etapa més de la seva “ Volta a Catalunya”, retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) amb el Pont Gòtic de la Pobla de Lillet, dit també Pont Gran, o Pont Vell; en qüestió de noms ja sabeu que la mal dita saviesa és foça limitada.
Llegia que fou construït al segle XIV, probablement aprofitant els fonaments d'un pont anterior d'època romana. L'any 1339 es tenen notícies de deixes testamentaries i donacions a favor de l'obra del pont, entre les quals cal destacar: Roger de Pallars, Guillem de Pujol, procurador de Roger Bernat de Pallars, i als mateixos prohoms de la Pobla.
Patrimoni Gencat els descriu així; pont gòtic d'un sol arc apuntat que reposa sobre pilars de secció quadrangular. El pilar esquerre està fet amb carreus de considerables proporcions i el dret, amb carreus més petits, reposa el mur de contenció. Inicialment era de dos arcs, però amb la construcció d'un mur al vessant dret del riu es va desmantellar, restant dempeus l'arcada petita d'aquest. Té la volta de l'arc feta amb carreus a plec de llibre i enllosat superior. Està fet amb còdol, pedra irregular i morter.
A la seva ombra, hi ha un modestíssim record a la memòria del primer comte de Güell, l’ Eusebi Güell i Bacigalupi ( (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918) atribuït a l’enginyer Patricio Palomar Collado (+ Barcelona, 15.01.1980)
La Pobla de Lillet té molt a ‘viure’ us en recomanem MOLT la visita.
No hay comentarios:
Publicar un comentario