jueves, 31 de enero de 2019

MAS DE LES MARCETES. VILADORDIS. MANRESA. BAGES. CATALUNYA

Periòdicament pujo fins a Manresa – visc a la comarca del Vallès Occidental – a proveir-me del pa nostre de cada dia al Forn Jorba.

Aprofito per anar recollint imatges del patrimoni de Manresa que no sempre està documentat, o no ho està de forma rigorosa.

En aquesta ocasió retratava el Mas de les Marcetes, al costat del Santuari de la Salut, al nucli de Viladordis.


Mas de considerables proporcions format per diversos cossos de planta baixa i dos pisos. Destaca el cos de galeria de la façana de migdia, amb un ritme d'arcs de punt rodó aixecats sobre prims pilars.

Té paraments de pedra i estuc.

Les cobertes són a dues aigües, de teula àrab.

Un mur de pedra tanca el pati d'accés.

Patrimoni Gencat
és extremadament telegràfic en la seva descripció, sortosament però trobareu alguna dada mes a :

https://www.regio7.cat/manresa/2018/10/10/mas-marcetes-manresa-historia-cinc/502838.html

http://www.manresaturisme.cat/esp/article/6297-masia-de-les-marcetes

https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_6418.pdf

Teniu dades de la dita Torre Busquet?. Promotor, autor, època ?


O d’aquesta altra situada prop de l’Avinguda de les Bases de Manresa? Promotor, autor, època ?



Agrairem la tramesa de dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 29 de enero de 2019

EDIFICI DE LA VIA MASSAGUÉ, 19. SABADELL

Llegia que Gabriel Bracons Singla (Sabadell, 13 de gener de 1913 - 21 de març de 1992) va ser l’autor de l’edifici situat a la Via Massagué, 19, del que ens diu Patrimoni Gencat; Edifici d'habitatges amb planta baixa, principal, pis i àtic. La façana, de composició simètrica combina l'obra vista i l'aplacat de pedra, està presidida per una tribuna central de planta circular sobre la qual descansa una balconada. La resta d'obertures són finestres quadrades amb un ampit que sobresurt. Les finestres de l'àtic estan separades per unes columnes i al seu costat, hi ha unes gàrgoles que rematen l'edifici.

Immoble d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i dues plantes pis, més planta tercera al cos central. De la façana principal destaca la combinació de materials d’acabat d’obra vista i pedra artificial, amb ressalt del cos central, així com la tribuna central o el tractament de la planta tercera, amb obertures d’arc de mig punt i pilastres als brancals.


http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/201-A.htm


Teniu alguna imatge del Gabriel Bracons Singla, que signava també el projecte de la Torre Pascuet de Castellar del Vallès. Ens agradarà rebre-la a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 








Fons. Jordi Garrós Sempere. Centre d'Estudis i Arxiu d'Història de Castellar del Vallès.




RECUERDE EL ALMA DORMIDA,... ,.CASA ENRIC TURULL COMADRÁN. SABADELL. BARCELONA

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/132-C.htm

Llegia, edifici construït en diverses etapes, la primera de les quals data de 1896 i correspon a la reforma integral realitzada per Enric Fatjó Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908) .

El 1902 es va dur a terme la reconstrucció d'una casa annexionada a la construcció existent per part del mateix arquitecte.

Teniu imatges de l’ Enric Fatjó Torras (Sabadell, 1862 - ?, 1908)? .

L'any 1907 Enric Turull i Comadrán ( Sabadell, 1855 + 7 març 1923 ) encarrega a Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1951)un pavelló per embellir la façana del carrer de les Planes. Algú en té imatges?. Ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://www.diba.cat/web/spal/cataleg-fons-jmt
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jeroni_Martorell_i_Terrats

El 1926 Xavier Turull Ventosa (Barcelona, 23 de abril de 1896 - 25 de junio de 1934) construeix una fàbrica i un despatx, promogut per Maria Turull i Sallarès, aquesta nova construcció tenia façana per dos carrers, una pel carrer del Sol (abans Victor Balaguer), espai destinat a fàbrica; i l'altra per la Rambla, edificació destinada a despatx, annexionada a la casa, i que comunicava amb la fàbrica mitjançant una galeria lateral. Posteriorment aquest despatx fou habilitat com a sucursal del Banc Exterior d'Espanya. Molt possiblement, durant aquest mateix any o en anys successius s’ha condicionà la façana de la casa per tal d'obtenir una percepció unitària.

Teniu imatges del Xavier Turull Ventosa ?

Darrerament (1984-1985 i 1992), en aquest edifici, s'han realitzat obres per tal d’acondicionar l'immoble a l'ús comercial i d'oficines.
http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/132-C.htm

Patrimoni Gencat ens diu ; edifici construït en dues etapes. La primera l'any 1896, en que es va aixecar un casal cantoner amb pati posterior format per planta baixa i dos pisos. En la segona etapa es va edificar l'edifici bancari del costat del casal, amb el mateix nombre de plantes i el mateix tractament però sense convertir-se en una mimesi de l'anterior. Entremig dels dos edificis hi ha una torre que centra la composició i fa de ròtula. Cal destacar-ne els elements neogòtics de la façana, la cornisa, els trencaaigües de les obertures i les reixes de ferro forjat.

http://interiorismofeliptrujillo.blogspot.com/2012/11/inauguracion-stradivarius-en-la-rambla.html

lunes, 21 de enero de 2019

EDIFICI DEL BANC DE SABADELL A LA PLAÇA SANT ROC. VALLÈS OCCIDENTAL

Retratava l’edifici que havia estat la seu central del Banc de Sabadell a la Plaça de l’Ajuntament.


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici civil, cantoner composat de soterrani, planta baixa i quatre plantes o pisos. Té dos accessos independents un a cada façana, que corresponen al Banc i als habitatges. La façana és d'estil neoclàssic, té un bon nivell d'acabats, és feta amb pedra i obra vista.

Les obertures de la primera planta estan coronades per frontons i flanquejades per pilastres embegudes que tenen una alçada de dos pisos.
L'interior del Banc presenta un acurat tractament dels materials (paviments, revestiments, etc.), mobles (bancs de marbre, guixetes, etc.) i de la il·luminació.

El Banc de Sabadell és producte de l'èxit de la indústria tèxtil i fou creat el 1882.

La seva primera seu fou a l'actual edifici del Gremi de Fabricants.

L'any 1891 s'obrí una filial del Banc a Buenos Aires.

El 1951 fou aixecat l'actual edifici segon projecte de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí (el Cros, Argentona, Maresme 1893 - Barcelona 1993)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Bonet_i_Gar%C3%AD

El Banc de Sabadell traslladava la seu a Alacant. https://valenciaplaza.com/banco-sabadell-traslada-su-sede-social-de-barcelonaa-alicante

Un episodi més del ‘avance estratégico hacia la retaguardia’ , d’una Ciutat que NOMÉS pel nombre d’habitants mereix avui aquesta denominació.

sábado, 19 de enero de 2019

IN MEMORIAM DE L’ATENEU. MOLLET DEL VALLÈS.

Trobava una fotografia de l’Ateneu a la pàgina Fotos antigues Del Vallés Oriental https://www.facebook.com/groups/440601262951664/


Llegia l’excel·lent treball de l’Albert Francolí Manils : https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/24308/24142

Promotor. FREDERIC ROS I SALLENT (Mollet del Vallès, 1875 – Barcelona, 1956)


http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=563
file:///C:/Users/Usuario/Downloads/304421-427649-1-SM.pdf
https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/288796/377235
https://www.google.com/search?q=FREDERIC+ROS+SALLNT&rlz=1C1SQJL_caES807ES807&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiQlbr00_nfAhUMmhQKHd8WCpEQ_AUIDigB&biw=1366&bih=608#imgrc=SEcIos0MZvLqGM:

Autor : l’arquitecte Duran i Calvet, del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu nom, i del lloc i data de naixement i traspàs.

Hom pensa que la referència a l’arquitecte Durant i Calvet, és errònia, i que l’autor va ser Claudi Duran i Ventosa (Barcelona 1864 - 27 Novembre de 1925), ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com


L’edifici es va inaugurar el 21 de juny de 1902, i es va tancar a les 10 de la nit del 3 de novembre de 1974

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/81724/001%20-%20Context%20urb%C3%A0%20Mollet%201920.pdf?sequence=3&isAllowed=y

En els dies foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes contra el govern LEGÍTIM de la II República – que perduren encara - ; el sàtrapa enviava una unitat militar, la División Azul, a combatre al front rus, sota les ordres de l’exercit alemany. El regim franquista, explicava l’evolució negativa de la contesa bèl·lica, amb una fraseologia militar que va fer fortuna las tropas efectúan un avance estratégico hacia la retaguardia ‘. La Dictadura aplicaría en el seu funcionament habitual aquella filosofia, que comportarà la quasi total destrucció de l’obra feta abans i durant la II República, i ‘legitimarà’ l’especulació més salvatge.

Mollet, els Vallès, Barcelona, Catalunya, patirien els efectes del ‘avance estratégico hacia la retaguardia amb una especial crueltat.

martes, 15 de enero de 2019

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE BASTURS. ISONA I CONCA DELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives Domingo publica una esplèndida fotografia de l’església de Sant Julià de Basturs, terme adscrit avui al d’Isona i Conca Della, a la comarca del Pallars jussà.


La primera notícia documental relacionada amb Basturs la trobem en un document de l'any 1055 en què Ramon V comte de Pallars ven a Arnau Mir de Tost el castell de Basturs.

Sabem que el monestir de Gerri tingué diverses propietats a la zona tal i com es desprèn d'un document del 1104 en que l'abat Ponç cedeix una terra al lloc de Basturç a Miró de Basturs, a canvi de la quarta part dels fruits i del delme. Aquestes terres devien correspondre a les confirmades com a possessió del monestir per la butlla del papa Alexandre III, de l'any 1164.

L'església com a tal figura a la dècima papal del 1280, dins el deganat de Tremp.

També fou visitada pels delegats de l'arquebisbe de Tarragona en el seu recorregut per les esglésies parroquials de l'ardiaconat de Tremp l'any 1314.

Vers l'any 1526 n'era rector Maties Canals.

La visita pastoral portada a terme el 1758, confirma que l'església es trobava en bon estat.

S’ha mantingut el culte fins a l'actualitat, en dependència de l'església Santa Maria d'Isona, o l'Assumpció.

Patrimoni Gencat ens diu ; Església d'una nau i absis semicircular, més l'afegit d'una capella al mur sud. Absis amb finestra. A ponent, portal format per un arc de mig punt amb dovelles que formen una arquivolta (pintat blau cel). Damunt hi ha un ull de bou esqueixat. Campanar de cadireta de dos ulls de mig punt. Murs de carreus de pedra i coberta de llosa del país i teula àrab.

Al voltant de Sant Julia de Basturs, com era tradició hi ha el fossar parroquial. Europa i el món recorden encara ‘els efluvios’ que invocava Carles III, per dur a terme la primera gran maniobra d’especulació urbanística que traslladarà els fossars fora dels nuclis urbans, i alliberarà a cost zero, amplis terrenys al voltant de Catedrals, Basíliques i esglésies.

És difícil trobar dades històriques de caire positiu que tinguin relació amb aquesta dinastia, oi?.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com fotografies del interior de l’església de Sant Julià.

domingo, 13 de enero de 2019

IN MEMORIAM PAUPERUM DE LA FONT DE LA CREU DE BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques; i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris a l’època en que més enllà de la recaptació i l’ordre públic no tenien ni competències ni recursos econòmics.

Aleshores TOTHOM tenia clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.

A servir aquesta funció ornamental i artística es van dedicar mestres d’obres, arquitectes, artesans i artistes, dels que només per excepció se’n serva memòria.

Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) fotografies de les fonts públiques de Blanes.

https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/4ba837f1a85837e7c1257c7b00356f7a/$FILE/BLANDA_16.pdf
Blanes ha fet ‘tabula rasa’ d’una bona part aquell patrimoni.

Es superaven les 5000 ànimes, quan s’acordava en la reunió del consistori municipal del 20 d’agost de 1853 , la construcció d’una font pública – fins aquella data existia únicament la font Gòtica - que podria situar-se en el començament del carrer Raval, a tocar de la Riera, on hi havia una creu que donà nom a la font; no tenim dades de l’autor malgrat que en l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols.

La font de la Creu la varen enderrocar el 10 de juliol de 1969, amb la justificació de “fer més fluid el trànsit rodat en el carrer Raval”.

Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, necessiten –reclamen – un esforç REAL per recuperar la memòria històrica.

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7

https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-riera-font-creu-fototipia-thomas-sin-circular~x61429443

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols de la Font de la Creu, de la Font de l’Esperança, i de la Font de la PLAZA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA

Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)


domingo, 6 de enero de 2019

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE LA BARONIA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Reivindicava en llatí “temporis oblitum” , la ‘mala memòria històrica’ vers el runam esfereïdor del castell de la Baronia de Claret que retratava el Josep Vives i Domingo, “ l’home del Pallars’.


Llegia a patrimoni Gencat que les restes del castell de Claret es troben situades al final del mateix nucli urbà. Del castell s'han conservat, bàsicament, la torre de guaita i restes de murs.

La torre, de planta circular, es troba parcialment enderrocada. Destaca la conservació de finestres espitlleres. Aquesta, té una alçada de set metres, aproximadament, i en el seu tram inferior, els murs compten amb un gruix d'un metre, que es va alleugerint en alçada.

L'aparell constructiu està format per carreus rectangulars, de petites dimensions i disposats en filades regulars.

La torre es troba adossada a una casa castell, també enderrocada, de la qual resten dos cellers medievals.

Dominava l'accés al poble i a la Conca de Tremp.

La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.

És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.

A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.

L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat , l’ermita de Santa Helena, l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave

jueves, 3 de enero de 2019

LES FONTS DEL JOSEP CAMPENY SANTAMARIA A BARCELONA I SABADELL

Hi havia un temps – que sembla estar tornant – en que moltes persones es proveïen d’aigua a les fonts publiques, i això, facilitar aigua de boca era una de les obligacions dels consistoris de l’època.

Està clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.

A servir aquesta funció ornamental i artística es va dedicar entre molts altres el Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922) escultor català, del que trobareu obra seva en molts llocs de Catalunya

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Campeny_i_Santamaria

L’any 1911 va guanyar el concurs per realitzar tres fonts ornamentals a Barcelona, que es van instal·lar el 19 de desembre de 1912.



Font de la Plaça d’Urquinaona, coneguda com «el nen dels càntirs». L'original fou una de les tres fonts encarregades per la Comissió de l'Eixample de Barcelona a Josep Campeny i Santamaria a finals de 1911.



Font de la Granota, obra escultòrica situada davant del Palau Robert, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. És una font d'estil naturalista amb un basament que fa de pica, fet amb pedra de Montjuïc, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc.


Font del Trinxa: situada a la Ronda Universitat amb Pelai, consta d'una base de pedra sobre la qual se situa la figura en bronze del trinxa, un marrec descalç i mal vestit però d'expressió simpàtica, el qual es troba enfilat al cos de la font i subjectant l'aixeta amb una mà.

Sabadell, ‘clonaria’ les fonts del Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922.

http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/escultures-mas/340-josep-campeny-font-de-la-granota
http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/escultures-mas/338-josep-campeny-font-del-trinxeraire
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Noi_dels_C%C3%A0ntirs#/media/File:Font_del_Noi_dels_C%C3%A0ntirs_(Sabadell).jpg