Està clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.
A servir aquesta funció ornamental i artística es va dedicar entre molts altres el Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922) escultor català, del que trobareu obra seva en molts llocs de Catalunya
L’any 1911 va guanyar el concurs per realitzar tres fonts ornamentals a Barcelona, que es van instal·lar el 19 de desembre de 1912.
Font de la Plaça d’Urquinaona, coneguda com «el nen dels càntirs». L'original fou una de les tres fonts encarregades per la Comissió de l'Eixample de Barcelona a Josep Campeny i Santamaria a finals de 1911.
Font de la Granota, obra escultòrica situada davant del Palau Robert, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. És una font d'estil naturalista amb un basament que fa de pica, fet amb pedra de Montjuïc, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc.
Font del Trinxa: situada a la Ronda Universitat amb Pelai, consta d'una base de pedra sobre la qual se situa la figura en bronze del trinxa, un marrec descalç i mal vestit però d'expressió simpàtica, el qual es troba enfilat al cos de la font i subjectant l'aixeta amb una mà.
Sabadell, ‘clonaria’ les fonts del Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 d'agost de 1858 - Barcelona, 22 de gener de 1922.
http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/escultures-mas/340-josep-campeny-font-de-la-granota
http://museus.sabadell.cat/mas/exposicio-permanent-museu-art/escultures-mas/338-josep-campeny-font-del-trinxeraire
https://ca.wikipedia.org/wiki/Font_del_Noi_dels_C%C3%A0ntirs#/media/File:Font_del_Noi_dels_C%C3%A0ntirs_(Sabadell).jpg
No hay comentarios:
Publicar un comentario