file:///C:/Users/Usuario/Downloads/285123-475978-1-PB.pdf
https://www.elpuntavui.cat/article/29-necrologiques/756246-rafael-soler-fontrodona.html
Refeia un anterior article : http://relatsencatala.cat/relat/recuerde-el-alma-dormida-in-memoriam-del-retaule-major-de-esglesia-parroquial-de-santa-mariade-blanes-la-selva-girona-catalunya/1063895
Fonts :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/tipologia/tipologia-de-b%C3%A9ns-mobles-objectes-de-culte-i-obres-d%E2%80%99art/retaules/retaules-de-fusta?page=31
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26659
https://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/261553
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1997/0185_042.pdf
El retaule de l’altar major, el qual es començà el 7 de desembre de 1692. Es tractava d'una obra monumental de grans dimensions on cada una de les peces era recoberta d'un gruix d'or considerable. Estava constituït per relleus i fornícules que contenien imatges i formava un conjunt molt harmoniós, fruit del seu ampli repertori d'imatges escultòriques com la de la Verge Maria acompanyada per diversos membres del col·legi apostòlic, com de l'assimilació del lèxic arquitectònic més original, com ho testifiquen la profusió de columnes salomòniques. Mentre que per l'altra, les dues trones de forma hexagonal, ubicades a banda i banda de l'altar major, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) í, fruit de la donació feta a la parròquia, de Fèlix Massó Soler, fundador de les acreditades “Conserves Masó”, mort a finals de l'any 1902.
Un dels episodis més tristos i durs en la llarga vida de l'església, el trobem en l'incendi perpetrat el 22 de juliol de 1936. L'incendi va ser duríssim, ja que l'església va cremar durant tot el dia fins que l'estructura es va col·lapsar. Els responsables de l'incendi no varen saber ni tan sols salvar l'or que cobria els retaules. Tant sols es va salvar la façana i el campanar, tot i que després de l'incendi alguns varen intentar destruir-lo completament. Tot i això, l'actitud decidida d'alguns ciutadans ho va impedir.
El 2 de febrer de 1939, amb l'alliberament de Blanes de les tropes republicanes per part de les tropes franquistes, per tal de celebrar la santa missa i demés funcions religioses, el Centre Catòlic de Blanes va cedir els seus locals.
El 3 de març de 1939, l'arquitecte Municipal de Blanes , Francisco Portillo Quintana ( 1897 + Barcelona, 16.10-1968) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/06/19/pagina-33/34318092/pdf.html?search=Francisco%20Portillo%20Quintana
, va presentar els plànols de la nova església parroquial provisional.
https://www.raco.cat/index.php/FullsMASMM/article/view/261553
Joaquim Aguilar i Vallès ha localitzat, a l’Arxiu de Girona, el contracte de 1692 i altres documents que demostren clarament que el retaule major de l’església parroquial de Santa Maria de Blanes fou obra de Joan Vila Pinell ( Santa Maria de Palautordera, entre 1670 i 1676 + Mataró, 3 d’abril de 1745) .
El 1889 se’n va canviar la imatge principal i el retaule fou destruït en l’incendi provocat arran dels fets de 1936.
L’historiador Ferran Gómez el descriví detalladament; per aquesta descripció i per la fotografia, sabem que el retaule era d’estructura poligonal i ocupava tot l’absis de l’església; constava de cinc carrers, el central amb el cambril de la Verge, més ample; a l’àtic, formant el remat central, la figura del Pare Etern.
A banda i banda, columnes salomòniques, àngels, ornamentació vegetal, escenes de la vida de la Verge i fornícules amb imatges de sants. Gómez publicà també l’esquema numerat que reproduïm per tal de conèixer la iconografia del retaule
http://www.revistadegirona.cat/recursos/1997/0185_042.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario