sábado, 15 de diciembre de 2018

CRÒNIQUES DEL PAIS ORIENTAL

Corria la brama de que el Califa duia banyes.

Aquesta mena de coses llevat d’aquell país Oriental, no tenien al segle XXI, cap importància.

De fet les banyes del Califa eren només una anècdota, que hagués fet més passador el present anguniós dels súbdits doblegats pels impostos, la corrupció, l’estultícia, i les ‘tradicionals virtuts’ que adornaven a les elits polítiques.

El Visir – que sempre en ventava de que volia ser Califa enlloc del Califa – feia en aquesta ocasió d’alcavot, i semblava decidit a saltar-se totes les lleis per evitar que el fet s’escampés ‘ oficialment’.

El Visir, com el mateix Califa, eren un parell de ximplets, l’afer feia temps que circulava per les xarxes socials d’arreu del món, i semblava un xic infantil pensar que això – la reial cornamenta – podia posar en risc la continuïtat d’aquella nissaga en el poder.


El cognom del Califa, havia esdevingut sinònim de malfactor, en el llenguatge de la gent senzilla, que val a dir-ho es sentien un xic més feliços en contemplar la cornamenta a la testa del Califa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario