EL PATRIMONI VOLGUDAMENT DESCONEGUT DE COMA-RUGA A L’ÈPOCA EN QUE FORMAVA PART DEL TERME DE SANT VICENT DE CALDERS. EL VENDRELL. EL PENEDÈS JUSSÀ.

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar unes fotografies d’alguns edificis notables del barri de Coma-Ruga que pertany avui al Vendrell , fins a l’any 1946 però, formava part del municipi de Sant Vicent de Calders, que ‘manu militari’ s’integrà a la capital del Penedès jussà.

És fàcil pensar que si existeixen dades dels edificis que es van aixecar fins a aquell moment, estaven a l’Arxiu de l’Ajuntament de Sant Vicent de Calders. I fins és possible que llevat de la seva destrucció –intencionada – encara estiguin allà.

Abans de la dictadura franquista es van aixecar edificis notables, Villa Torres, de l’any 1910, Villa Ramona, de 1920, o l’ Villa Buenaventura, de 1933,...., l'Estany de Coma-ruga,..

Està clar que els artífexs d’aquest edificis foren mestres d’obres i/o arquitectes titulats ‘seriosos’ – res a veure amb la morralla que patim avui, oi? - . La pregunta que fem urbi et orbe justament és; algú sap qui van ser ?. Esperem respostes a castellardiari@gmail.com

Només hi ha dades – minses – de :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vil%C2%B7la_Buenaventura
La casa fou construïda per la família Trillas en la urbanització Bellamar que es va crear la dècada de 1920. Es creu que podia ser obra de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 28 d'agost de 1887 o 1888 - Barcelona, 17 d'octubre de 1935) -autor de l'ampliació i reforma de Vil·la Casals de Sant Salvador l'any 1932- . O bé obra de l'arquitecte Joaquim Iglesias de Abadal, que treballà molt per a la família Trillas.

La resta, Villa Torres ;
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1324&fbclid=IwAR3mMfyioU_XZbvvXfDR0Sg96ENbEW77M7hgRUkxUrzB4_XXB8L9eh-oeOY

Villa Ramona;
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1321

Cal atribuir-la a “desconegut” que curiosament és l’autor més prolífic de Catalunya.

L’afirmació ‘som una Nació’ està lluny de ser certa. oi?

https://tarragonadigital.com/baix-penedes/zona-aiguamolls-centre-turistic-origens-coma-ruga

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=5477

https://www.elvendrellturistic.com/estany_comaruga.php

A https://www.ara.cat/campdetarragona/fundacio-Coma-ruga-connexio-argentina_0_1948605131.html

S’atribueix a l’arquitecte Valentín Meyer Brodsky, l’atoria d’alguna de les cases, i àdhuc el disseny de la trama urbana de Coma-ruga als anys 50.

El tracte que el Vendrell va donar a Pau Casals i Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 – San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973) i la seva família, no van ser correctes, i aquí ho deixo.

Si sobreviviu a la pandèmia – i a l’estat de terror en que s’ha convertit la seva ‘gestió’ per part de GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA - poseu Coma-ruga, El Vendrell, el Penedès jussà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

El dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliava el confinament. Al mati del 31.03.2020 es comptaven 7.624 persones que han perdut la vida, i a Itàlia es registraven els primers brots de violència pública.
https://www.abc.es/sociedad/abci-graves-tensiones-italia-primeros-saqueos-supermercados-y-llamadas-rebelion-202003281411_noticia.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Mentre ens sigui possible, amb l’ajuda de tothom, anirem continuant amb les publicacions relatives al Patrimoni històric, artístic, natural,.., de Catalunya, que segons ens manifesten els nostres lectors els fa més suportable la sensació de viure en una gàbia veient com els ocells volen lliurement.

Donec perficiam

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DELS ROSER DE LES ESPLUGUES. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Miquel Bailac publica una fotografia on s’aprecia encara l’església de Mare de Déu del Roser de les Esplugues, que exercia en el seu moment com a ‘parroquials’ del petit nucli de les Esplugues, a l'antic terme de Mur, que forma part actualment de Castell de Mur.

Estava situada al lloc més enlairat d'aquella antiga caseria, sota la balma que s'obre a la part baixa del Cinglo de les Esplugues.
En trobava una descripció a :

http://trogloditisme.blogspot.com/2018/05/les-esplugues-de-mur-castell-de-mur.html

L'ermita presenta planta rectangular, que mesura 4.90 m de llargada per 3,40 d'amplada; la porta està orientada a l'oest i al damunt hi ha una finestra rodona.

El campanar és d'espadanya d'un sol ull.

A l'interior hi ha, al costat nord, un armariet emportat i, al costat sud, una fornícula. A l'est, amb la paret enguixada i pintada, es troba l'altar. A cada lateral hi ha un banc de fusta i en un dels costats es troba una pica d'aigua beneïda.

El 17 d'abril del 2018, i arran d'una esllavissada després d'episodis continuats de pluja, la capella quedà totalment destruïda. En la mateixa esllavissada dues persones van morir en quedar sepultades per les roques mentre circulaven per la carretera[1] adjacent.
https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/9256/recuperats/cossos/sepultats/esllavissada/castell/mur

Si sobreviviu a la pandèmia – i a l’estat de terror en que s’ha convertit la seva ‘gestió’ per part de GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA - poseu Castell de Mur, el Pallars jussà, Lleida, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

El dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliava el confinament. Al mati del 31.03.2020 es comptaven 7.624 persones que han perdut la vida, i a Itàlia es registraven els primers brots de violència pública.
https://www.abc.es/sociedad/abci-graves-tensiones-italia-primeros-saqueos-supermercados-y-llamadas-rebelion-202003281411_noticia.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Mentre ens sigui possible, amb l’ajuda de tothom, anirem continuant amb les publicacions relatives al Patrimoni històric, artístic, natural,.., de Catalunya, que segons ens manifesten els nostres lectors els fa més suportable la sensació de viure en una gàbia veient com els ocells volen lliurement.

Donec perficiam

PONT DE LES CAIXES. CONSTANTÍ. TARRAGONÈS

El Raul Pastó Ceballos atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar unes fotografies del Pont de les Caixes, que forma part de la Sèquia dels Molins, que es troba al NE del municipi de Constantí, al costat del Camí de Montblanc en el punt (Costa de la Ferrota) on creua el Torrent de la Ferrota, dins la partida de l'Amatella.

No es coneix exactament l'antiguitat de l'aqüeducte, encara que una campanya d'excavació arqueològica va posar de manifest que la base del pont era inequívocament d'època romana. Amb tot, no s'han pogut recuperar prou materials ni indicis per precisar-ne la cronologia, encara que la tipologia d'una part dels paraments presenta similituds amb les documentades a Tarraco entre els segles I-II dC. En tot cas, la proximitat del pont a la vil·la romana de Centcelles (700 metres al Nord) i a la via De Italia in Hispanias (que seguia la llera del marge dret del riu Francolí), sembla indicar la presència d'algun sistema de rec i proveïment d'aigua de certa importància.

A finals de l'Antiguitat tardana, l'abandonament de les vil·les properes hauria dificultat el manteniment de l'aqüeducte. La canalització de l'aigua hauria continuat, però de forma probablement precària i marginal. A l'època medieval van construir-se molins hidràulics al llarg del recorregut de les sèquia, després del seu pas pel Pont de les Caixes, es tracta del Molí de Constantí (documentat a patir de finals del segle XV), el Molí de Reus (a partir de finals del segle XV), el Molí Paperer (a partir de començaments del segle XV), el Molinet del Mas de Mascaró (documentat del segle XVIII encara que arquitectònicament sembla indicar una cronologia de cap al segle XVI) i, finalment, el Molí de l'Horta (documentat des de mitjans del segle XII). Els tres primers molins se situen dins del terme de Constantí mentre els dos darrers ja ho són del de Tarragona. El fet que l'activitat d'aquests molins hidràulics es mantingués aproximadament fins a començaments del segle XX sembla indicar una continuïtat del Pont de les Caixes durant l'època medieval i moderna.

A nivell arquitectònic, l'aqüeducte presenta moltes modificacions al llarg del temps, que se superposen a l'antiga estructura romana. Tal com ens informen Josep Anton Remolà Vallverdú , Paloma Aliende Garcia i Josep Francesc Roig Pérez (2009), a grans trets, a l'època medieval sobre la caixa romana completament reblerta per gairebé un metre de sediments, s’erigeix una nova canal i s’obren un pas de vianants i rodat amb doble arc de punt i un arc apuntat de pas per la riera. Per tant, la diferència de cota entre el paviment de la caixa romana i el segon paviment medieval indica un recreixement aproximat d’un metre i mig. Aquesta profunda obra de remodelació hauria pogut coincidir en el temps amb la construcció del Molí de Constantí i ser obra de l'arquebisbe Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407)

Josep Francesc Roig Pérez. Memòria intervenció arqueològica .2008. Vista del pont en procés d'excavació
http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=0&consulta=&codi=18650

En aquella època els Arquebisbes exercien un poder real, vegeu la relació entre l’Aqüeducte de les Moreques o del Llorito, i l’Arquebisbe, Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445).
http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-laqueducte-de-les-moreques-o-del-llorito-tarragona/1066637

Si sobreviviu a la pandèmia – i a l’estat de terror en que s’ha convertit la seva ‘gestió’ per part de GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA - poseu Constantí, el Tarragonès , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

El dia 30.03.2020 el GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA ampliava el confinament. Al mati del 31.03.2020 es comptaven 7.624 persones que han perdut la vida, i a Itàlia es registraven els primers brots de violència pública.
https://www.abc.es/sociedad/abci-graves-tensiones-italia-primeros-saqueos-supermercados-y-llamadas-rebelion-202003281411_noticia.html

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Mentre ens sigui possible, amb l’ajuda de tothom, anirem continuant amb les publicacions relatives al Patrimoni històric, artístic, natural,.., de Catalunya, que segons ens manifesten els nostres lectors els fa més suportable la sensació de viure en una gàbia veient com els ocells volen lliurement.

Donec perficiam

LA RECUPERADA ESGLÉSIA DE SANT RAMÓN DE PENYAFORT AL NUCLI HOMÒNIM DE CONSTANTÍ. EL TARRAGONES

El Raul Pastó Ceballos em feia arribar una fotografia de l’Església de Sant Ramón de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275), al nucli homònim , al terme de Constantí a la comarca del Tarragonès.

Patrimoni Gencat ens diu que el nucli de Sant Ramón està format per tres grans masos que constitueixen un caseriu i que són anomenats Sant Ramon de Dalt, del Mig i de Baix. 

Antigament se'l coneixia com a mas dels Tarongers.

El 1610 hi havia una església dedicada a Sant Ramon de Penyafort.

El caseriu actual també té una església petita (capella) que en el frontó de la porta té la data de 1790.

Presenta frontó amb lluneta. Damunt la portada hi ha una fornícula que devia portar la imatge del Sant i a sobre hi ha una rosassa. L'edifici principal del Caseriu, sant Ramon del Mig, és de formes senzilles però de grans proporcions, de planta baixa, pis noble i golfes, i dues ales als costats de la façana amb el remat del conjunt de formes arrodonides. Avui als edificis antics no hi viu ningú, però és molt important com a explotació agrària.

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12226

Des de l’any 2014 gràcies al ensems a la “santa obstinació de mossèn Joaquim Claver Caselles, i el  ‘bon taranna’ dels propietaris del masos de Sant Ramón, la Parròquia de Constantí ha pogut recuperar la possessió de l’ermita de Sant Ramon de Penyafort, tancada al culte des de fa anys.

https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/3641/reobren/al/culte/ermita/sant/ramon/penyafort/constanti

http://tac12.alacarta.cat/tac-constanti/capitol/recuperada-l-x27-ermita-de-sant-ramon-de-penyafort

http://www.arxiudeconstanti.cat/arxius/1681

https://www.youtube.com/watch?v=nVLBlcMiExY

http://web.constanti.cat/events/caminada-popular-a-lermita-de-sant-ramon/

https://issuu.com/arxiudeconstanti/docs/rutes9_/31

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Constantí, el Tarragonès , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Sant  Ramón de Penyafort  , davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

ERMITA DE SANT SALVADOR DEL MONTSEC. EL SANT DEL BOSC. LLIMIANA, EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Francesc Cardona Fonoll és un dels redactors de la revista municipal (Lo Pas Nou ) de Vilanova de Meià que es publica cada trimestre , a la seva secció “lo Pasat i Present “ , al numero 17, quart trimestre 2019 ,explica les mines de lignit de Montsec de Meià i comenta el que va ser antigament la Fira de Sant Miquel a l'Hostal Roig ,i també alguna cosa del Sant del Bosc, del que em feia arribar unes fotografies, al terme de Llimiana, topònim que segons el mestre, Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) voldria dir “la vil·la pertanyent a la família dels limians”, o “de la família Límia”.

A l’Enciclopèdia Catalana , https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1541501.xml es pot llegir ; El santuari de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com el Sant del Bosc, és situat en un repeu del vessant nord del Montsec, dominant la vall de Barcedana, des d’on surt el camí que hi mena, anomenat de les Cent Corbes.

Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d’aquesta ermita fins l’any 1758, en què consta com a capella de la parròquia de Llimiana. La seva situació, prop de l’únic pas que des de l’Hostal Roig salva la carena del Montsec, vers la vall de Meià, la seva advocació popular “el Sant del Bosc” i la seva situació acinglerada fan pensar en la persistència, en culte cristià, d’un antic santuari pre-cristià.
S’hi celebra un aplec popular el 29 de setembre

És un edifici d’estructura molt simple, d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil deforme, que insinua un arc apuntat, coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral que l’obre a la nau.

La porta és l’única obertura que presenta l’edifici i es troba a la façana oest, que com les altres és totalment òrfena d’ornamentació.

L’interior està completament arrebossat, i a l’exterior es conserven importants fragments de l’arrebossat que cobria les façanes, tot i que és possible veure l’aparell, de reble de pedra llosenca, molt irregular, però amb una certa tendència a formar filades. L’element més destacable és la base de l’absis, que forma una plataforma rectangular sobre la qual s’assenta el semicilindre absidal, i que pot interpretar-se com un vestigi, o un inici, d’un absis rectangular dins la tradició de l’arquitectura del segle X.

Sense descartar cap hipòtesi, sembla més raonable suposar que correspon a un procés constructiu unitari amb el conjunt de l’absis, si ens atenim a la continuïtat constructiva dels aparells, que no permeten una filiació precisa atesa la seva extrema rusticitat i irregularitat

http://www.llimiana.com/santsalvador.php

http://sortidesambfamilia.blogspot.com/2011/04/ermita-de-sant-salvador-del-bosc-pel.html

El Raul Pastó Ceballos m’havia fet arribar també imatges d’aquesta esglesiola :
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/12/santuari-de-sant-salvador-del-bosc.html

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Llimiana, el Pallars jussà, Vilanova de Meià, la Noguera, , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE MONTLLOR. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

El Francesc Cardona Fonoll, atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar fotografies del Castell de Montllor , també anomenat Castell de l'Hostal Roig o Castell dels Moros

L’enciclopèdia Catalana explica que l’element més visible d’aquest castell, situat en un turó prop del coll de l’Hostal Roig, que clou la vall Barcedana i separa el Montsec de Rubies de la serra de la Campaneta, tal com se sol esdevenir, és el fragment d’una torre de planta circular. Devia tenir un diàmetre interior d’uns 200 centímetres. El gruix de la paret és de 110 centímetres. L’altura actual del mur conservat, a la banda septentrional de la torre, és de només 2,5 metres, una petita part del que devia ser.

Els carreus són de mida mitjana (20 centímetres d’alt × 40 centímetres de llarg); i n’hi ha de col·locats verticalment (30 centímetres × 25 centímetres). Són units amb morter de calç rogenc.

Cap al nord-est de la torre continua la penya, allargada i prominent, amb una longitud de 24 metres i amb una amplada d’uns 6 metres. Per les restes que hi ha i pels encaixos fets per als murs, es pot suposar que al cim d’aquesta penya hi havia un recinte ampli.

A la banda oriental i meridional, fent de separació entre l’àrea del castell i la del poble, hi ha un vall profund, segurament en part natural, però també en part fet per l’home.

En principi, podem considerar que aquesta torre fou feta cap a l’any 1000.

Molt probablement l’actual castell i lloc del castell de Montllor tingué l’origen en el castell de Montelauro, esmentat en una escriptura de l’any 1247. Segons aquest document, registrat al segle XVII per B.J. Llobet, notari dels Cardona, el cavaller Arnau de Llordà prengué sota la seva protecció el monestir de Sant Privat, situat al terme de Castelló Sobirà, sota el castell de Montllor.

Si se segueix la pista que surt de la carretera de Llimiana i segueix la vall de Barcedana, s’arriba a la collada de l’Hostal Roig. A partir de la casa que hi ha a la dreta de la pista, cal seguir els camps i enfilar-nos fins al cim del turó que hi ha més a prop; es passa pel costat de l’església de Santa Anna i es travessa el poble rònec, que en aquest indret té una amplada d’uns 70 metres.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Vilanova de Meià, la Noguera, Gavet de la Conca, el Pallars jussà , .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA

La Paquita Dorca Gibert atenen molt amablement el prec que fèiem urbi et orbe des del coneixercatalunya; amics lectors/es , aquesta situació de confinament derivada del ESTADO DE SITIO/ALARMA/EXCEPCIÓN , ens està deixant SENSE material. Us demanem que dediqueu una estona a revisar les fotografies familiars, i si en trobeu alguna en la que apareix algun element patrimonial – església, castell, edifici singular, font, arbreda, muntanya, paisatge ..., en la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Us ho agrairem infinitament nosaltres, i els lectors/es confinats que troben la lectura un moment d’abstracció d’aquesta tràgica situació.

Em feia arribar fotografies de l’església de Sant Pere, la parroquial de Figueres.

Patrimoni Gencat, en diu ; edifici religiós, d'origen gòtic. Situat al centre de la ciutat al costat de l'Ajuntament. La façana és molt simple amb rosassa i timpà contemporani. L' interior presenta una sola nau, amb capelles ocupant els contraforts -laterals-. Té un cimbori octogonal i campanar reconstruït - tipus fortificació - l'absis principal i 2 laterals: 1 és sagrari i l'altre sagristia. En el lateral exterior dret trobem un pòrtic amb 3 arcs apuntats, de factura posterior Baptisteri adjunt al lateral dret. La il·luminació natural s'aconsegueix per dues rosasses en els braços del creuer, i la de la nau; i pels vitralls de l'absis central.

La primera menció és de 1020 i al seu voltant s'hi bastí el nucli medieval de Figueres. Probablement es va construir sobre una primitiva església paleocristiana.

Del temple romànic inicial (segles X-XI) en queden restes dels murs de la cara nord amb una espitllera a l'esquerra de la nau, al peu del campanar. En segle XIV s'aixeca, sobre l´edifici romànic, el temple gòtic. Aquest nou edifici arribava fins a l'actual creuer i era d'una sola nau amb voltes de creueria i contraforts (sense creuer ni girola).

El 1578 es va reconstruir la façana, d'estil neoclàssic, on hi destaca un gran ull de bou que dóna llum a tota la nau. En posterioritat ha sofert nombroses ampliacions (el 1678 es començà la Capella dels Dolors, al costat nord) i modificacions. En el segle XVIII l'antiga capçalera gòtica es substituïda per un creuer i un absis poligonal. A finals L´any 1895 es va construir la cúpula segons un projecte de l´arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914)

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel eneral Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l´església pateix importants destruccions (incendis i enderrocs).

Entre 1941 i 1948 es va reconstruir amb carreus de pedra, el creuer coronat pel cimbori octogonal, seguint l´estil gòtic de l´antiga nau, aconseguint així un conjunt unificat, sobri i monumental.

Del temple gòtic original es conserva la nau amb les voltes de creueria i els contraforts.

De creació gòtica, era el centre de la vida parroquial figuerenca, i d'aquest centre depenien els deganats de Figueres, Perelada i Castelló d'Empúries. Ja abolit el delme, es mantenia pels drets de peu d'altar, els d'estola i pels productes no venuts. Cremada per primera vegada, 21 Juliol 1936; el 8 de Setembre es va aprovar el decret per destruir l'església de San Pere; els treballs començaren el 8 de Novembre i varen costar mig milió de pessetes; per manca de diners no s'acabà d'enderrocar; però sí l'església dels Dolors que compartia els murs en la part Nord, part del campanar, el presbiteri i el creuer de Sant Pere. Part de les pedres de l'enderroc s'empraren per la volta i parets de carrega de la riera Galligans, en el carrer Pella i Forgas, d'altres en el Parc i a l'era Deseya.

L'any 1941 l’Amadeu Llopart i Vilalta (Sant Martí de Provençals, 1888 - Barcelona, 1970), l’ Enric Móra i Gosc, i Josep Mª Sagarra, de Barcelona, varen fer el projecte per la restauració del temple.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Figueres , l’Empordà sobirà, .., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina

L’HOSTAL ROIG, TESTIMONI D’UN MÓN QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. SANT SALVADOR DE TOLÓ. GAVET DE LA CONCA. EL PALLARS JUSSÀ.

Rebia unes fotografies del Hostal Roig fetes pel Francesc Cardona Fonoll que m’explica que havia nascut en aquesta casa situada al terme municipal de Gavet de la Conca, dins de l'antic terme de Sant Salvador de Toló, a 1092 msnm.

Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ] el retratava l’any 1922

De l’Hostal Roig se’n ha escrit força :

http://www.cel.cat/webcami/fotograf/fotoshis/fh8.htm

http://hostals.blogspot.com/2009/12/hostal-roig-gavet-de-la-conca.html

https://quinalafem.blogspot.com/2017/02/1636-del-congost-de-lhostal-roig-o-pas.html

https://ca.wikipedia.org/wiki/L%27Hostal_Roig

https://www.pallarsjussa.net/sites/default/files/triptic-hostal-roig.pdf

l’Ernest Costa i Savoia ( Bescano, el Girones , 1940 ) en feia una excel·lent descripció :

Situat estratègicament al nord de l'aspre congost del Pas Nou, que comunica la Noguera amb el Pallars Jussà, just a cavall d'aquestes dues comarques i a l’extrem llevantí del Montsec de Rúbies, un dels tres grans blocs en què es divideix aquesta serralada prepirinenca, hi trobem bastit un establiment d'anomenada: l'Hostal Roi, o Roig, aixecat al peu d'una important cabanera pallaresa i d'un antic camí medieval.
Queden enrere els il·lusionats pelegrins que, a punta de dia dels dissabtes d'estiu, s'encaminaven vers l'ermita del Sant del Bosc (Sant Salvador del Bosc), advocat del dolor, a oir missa; el bullici de les dues fires anyals; el ball de tarda al so d'un acordió el vint-i-nou de setembre; la vida que donava la gent que al bon temps hi afluïa per anar a besar les claus de sant Pere d'Aransís, en compliment d'una promesa feta per por a la ràbia; les mules, vedells i vaques que anaven o venien de la fira de Salàs; els carros; els primers automòbils; el suggeridor so de les esquelles dels animals transhumants a la primavera, quan fa molt dia, i a la tardor, quan no fa un puny de dia...

Si be els conreus continuen cultivant-se i les estances s'habiten temporalment, l'Hostal, després d'un lent decandiment, ha tancat les portes. El record, però, se serva viu a la memòria deis pastors, els quals evoquen les nits passades a la palla i, particularment, un fet que els cridava l'atenció: el singular mode que tenien de guardar els trumfos. Un tubercle que tant a l'Hostal Roig com a la rodalia constituïa la millor collita de l'any, molt preuada com llavor. Com que hauria estat difícil trobar lloc suficient on posar-los, ho resolien a l'exterior d'una manera molt traçuda i que, amb certes variants, també es troba en algunes valls pirinenques: en feien piles, com si es tractes d'una carbonera, formades per vint-i-cinc a trenta sacs de cinquanta quilos cada un, que tapaven amb boix o gleves; després, terra al damunt i encara, trosses de roure o d'alzinera a la cara nord, per protegir-los de les rigorosos gelades hivernenques. De tot això, el que mes sorprenia els pastors es que les trumfes no en sortien arrugades ni grillades.

Desprès de la victòria del sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República , durant tres o quatre anys al menjador de l'Hostal Roig , el van fer servir de escola , varen concentrar els alumnes de Mata-Solana , el mas de Currolda , de Toló , i els del Hostal , eren una vintena de alumnes .

Estem confinats per convicció, us recomanen però que si sobreviviu a la pandèmia, poseu Gavet de la Conca, el Pallars jussà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Deplorem aquest impàs – del tot involuntari per a la ciutadania – i del que desconeixem la durada, i demanen paciència a les persones que ens havien manifestat la seva intenció d’afegir-se als Viatges a la Carta.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

CRÒNIQUES DE QUAN ANTIST FORMAVA PART DE LA POBLETA DE BELLVEI. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA.

Parlar amb la Maria de Farreró d’Antist m’omple de tendresa, perquè la conec de tota la vida. M’explica que em va venir a veure de recent nascuda i ma mare li va dir que li tragués una vena que portava lligada al dit gros del peu. Què feia aquella vena allí no ho sabem, però alguna cosa hi devia fer. Riem juntes ben a gust.

- A veure, Maria, com va anar tot això de que a Antist no hi va haver llum fins al 1996? Costa de creure en un poble situat a tants pocs kilòmetres de l’indret que va il·luminar per primer cop Catalunya.

- Doncs sí, mira, jo recordo de xica, molt xica, que a casa sempre hi havia una capsa de mistos sobre la taula de la sala, i per anar als diferents llocs de casa o a la era, s’agafava una llanterna. Un dia el meu pare, bé perquè estava fart de sentim plorar –perquè es veu que jo plorava molt de xica, però molt!- o perquè es va atipar de passar tanta pena de no veure-hi, se’n va anar a esbrinar com podia portar la llum al poble.

T’estic parlant del començament dels anys 40. Va anar primer a La Pobleta (de Bellvehí) perquè els de l’Arreuaire ja en feven de llum per vendre-la, però resultava massa lluny i car.

Així que va anar a parlar amb Pepe de la Mola, a la Plana (de Montrós), que era una bellíssima persona, i després d’un estira i arronsa van arribar a un tracte: Només hi hauria llum a la nit quan ell la donés, i es pagaria un tant per bombilla.

I ja de seguida es va estendre la línia de pals [de fusta] i fils.

- Per falta de mitjans, continua, a la era no se n’hi va posar, i a casa era commutada. Això vol dir que un interruptor donava llum a dos habitacions però no al mateix temps. Teníem commutats la cuina i el celler, i la sala i una habitació. O sigui que si sopavom a la cuina i s’havia d’anar al celler a buscar alguna cosa, els que sopavom estavom una estona sense llum, fins que no tornava la persona que havia marxat. I AIXÍ FEVOM I AIXÍ PASSAVOM.

- Però la llum, afegeix, portava problemes. Els pals es trencaven i ningú els reparava, ni natres per falta de medis ni el moliner perquè no li era rentable, ja que quedavom només 3 cases al poble. Amb el diners del coto, vam decidir arreglar-la, i el Vergés de Pobla (de Segur) la va renovar i posar-hi un rellotge de control, però aquell rellotge es va espatllar ben aviat, i vam tornar a quedar a les fosques de nit i de dia.

A l’any 96 van arribar uns ajuts de la Unió Europea però amb condicions, clar. El requisit principal per a obtenir-los era que al menys una persona de les que hi estaven empadronades havia d’estar cotitzant a l’Agrària. I va resultar que Modesta de Santaularia que hi visqueve encara, ho complia. El moliner va renunciar, i així va ser que vam tenir la llum a Antist.

Quan es va acabar la nova línia, es va fer una gran festa.

Tothom estava molt content. Va ser a partir d’aquest any que es van començar a arreglar totes les cases.

- Una passada Maria, sembla mentida que no més parlem de 20 anys enrere!

La Maria calla i abaixa el cap, es queda com mirant a l’infinit. Impossible saber què pensa. Aleshores, mirant-me diu:

- Un atre dia parlarem de quan van portar l’aigua al poble, si et semble.

- I tant, Maria, fet!!

Guillermina Subirà Jordana. Senterada, juny de 2017

ESTÀTUA DE TALES DE MILET. TARRAGONA

El Raul Pastó Ceballos publica una fotografia de l’estàtua de Tales de Milet (Thales, Θαλῆς, Milet, 624 aC / 623 aC - vora 548 aC / 545 aC) realitzada l’any 1976 per l’escultor Lluís Maria Saumells i Panadés (Gironella, 12 de març de 1915 - Tarragona, 11 de juny de 1999 ) per encàrrec dels laboratoris Liade d’ Alcalá de Henares.

La empresa BASF, que va absorbir a Liade, va fer donació de l’ escultura a l’ajuntament de Tarragona a darreries dels any 90 del segle XX, que la va situar als Jardins de la Reconciliació oficialment el dia 24 de octubre de 2000.

Lluís Maria Saumells i Panadés és l’autor del monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, un monòlit arquitectònic i escultòric situat enmig del riu Ebre al seu pas per Tortosa.

http://saumells.blogspot.com/

Tales de Milet no va deixar escrits; el coneixement que se'n té procedeix dels relats d’ Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC)

VIATGES A LA CARTA. LA TORRE DE L’AMO DE VILADOMIU VELL OBRA DE L’ARQUITECTE ROC COT COT. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

El Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés aprofitàvem el darrer viatge a la carta per passar la I.T.V del vehicle a Manresa, cap cua, i un estalvi superiors als 10€ que justifica sobradament arribar-se fins al Polígon Industrial Bufalvent, Carrer d'Esteve Terradas, 2, 4, 08242 Manresa, Barcelona.

Anàvem de ‘colònies’ , començàvem per Sallent, Balsareny, Puig-reig, Casserres, fent parada i fonda a Cal Peret, a la Colònia de Cal Bassac al terme de Gironella, ens arribàvem fins a l’ermita ‘trentina’ de Sant Antoni de Pàdua – de molta devoció a la contrada - , que curiosament no s’esmenta a l’escarransida llista de monuments d’aquella població.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME https://vptmod.blogspot.com/ atribueix a l’arquitecte Roc Cot i Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) l’autoria del projecte de la Torre de l’Amo de la Colònia de Viladomiu Vell, de la que patrimoni Gencat ens diu que els elements decoratius són una barreja de diferents estils històrics: columnetes amb estilitzats capitells, arcs ogivals (recreacions medievals), juntament amb la utilització del maó vermellós en els acabaments dels arcs i les cornises (d'estil mudèjar) que contrasta amb el blanc de l'arrebossat i alguns detalls de mosaics als jardins.

I en fa aquesta descripció; edifici de planta irregular amb un cos central diferenciat en totes les seves proporcions. La façana principal, orientada a ponent, és flanquejada per dos cossos amb grans terrasses. El cos de migdia envoltat de jardins té una entrada secundària que comunica amb una glorieta i una torre de planta quadrada i de considerables proporcions (aquesta torre té, en el seu interior una gran escala que comunica amb els diversos pisos de la torre). El cos de tramuntana és més massís i està també envoltat de jardins. Els diferents nivells dels cossos estan coberts per una teulada a dues aigües o a quatre vessants a la torre. La decoració centrada principalment en les cornises i les finestres dóna un aire totalment romàntic al conjunt.

Ah!, si teniu alguna imatge, retrat, fotografia,... , de l’arquitecte Roc Cot i Cot sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com ; sou conscients de que sabem quina cara tenen/fan tota la plèiade de ‘patums’ que ens han portat fins aquesta situació catastròfica, i alhora ens manquen imatges de MOLTES de les persones que van contribuir a fer un mon millor ?.

A la tornada recollia la meva comanda de pa al Forn Jorba.

Estem confinats per convicció, us recomanen però que si sobreviviu a la pandèmia, poseu Gironella , el Berguedà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Deplorem aquest impàs – del tot involuntari per a la ciutadania – i del que desconeixem la durada, i demanen paciència a les persones que ens havien manifestat la seva intenció d’afegir-se als Viatges a la Carta.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu, Alexander Boris de Pfeffel Johnson,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

IN MEMORIAM DE LA BIBLIOTEC A DE SALLENT OBRA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA . EL BAGES.

Li explicava al Pere Albert Carreño l’experiència de la Mancomunitat de Catalunya que va posar de manifest urbi et orbe la corrupció sistèmica de la política espanyola fent una excel·lent gestió dels migrats recursos de que disposava Catalunya.

Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930) amb el pretext de que Catalunya gaudia d’un “exclusivismo malsano” la suprimia perquè «ayudava a deshacer la gran obra de la unidad nacional». Continuem al mateix lloc, corrupció, estultícia, ....

l’any 1918 la Mancomunitat de Catalunya que havia endegat Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, Moianès, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917) ‘seny ordenad, or de Catalunya”, fou MOLT sincer en el seu discurs inaugural, reconeixent que la Mancomunitat era una concessió simbòlica: «L'Estat, autoritzant les províncies a mancomunar-se, no s'ha desensenyoriat de res, no ha traspassat a la comunitat cap de les funcions que congestionen l'Administració central. La Mancomunitat, que com a personalitat és tot, com a poder no és res».

Va ser en el període de la Presidència de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), quan es van inaugurar les quatre primeres biblioteques del pla per crear un sistema de biblioteques populars, que volia implantar per tot Catalunya. A través d’un concurs públic als ajuntaments, es va concedir una biblioteca a cada província: Valls, Olot, Sallent i Les Borges Blanquesi l'any 1919, la de Canet de Mar.

A Sallent, l’edifici noucentista, projectat per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet (Barcelona, Barcelonès, 1879 — Barcelona, Barcelonès, 1954 ) , es va obrir al públic el 16 de setembre de 1918, i es va inaugurar oficialment el 29 de setembre.

L'edifici consta d'una sola planta, amb soterrani en el costat dret per la calefacció. A l'estructura quadrada original s'hi afegiren un cos al costat dret i un altre a l'esquerra, que, juntament amb les reformes exteriors, fan que l'edifici no tingui gaire a veure amb l'aspecte noucentista primitiu. Només a l'interior es conserven quatre columnes jòniques que decoren i sostenen un cos elevat central. En el seu origen, l’espai interior estava compost per la sala de lectura, il·luminada per les finestres del cos elevat, la sala de conferències i les dependències de serveis i de treball intern. En total, l'edifici ocupava 200m2

L’any 1943, amb plena eufòria de la dictadura que encara comptava AÑOS TRIUNFALES , amb l’excusa del 25è aniversari de la biblioteca, l’edifici es va ampliar amb una ala esquerra que va acollir la sala infantil, i es van eliminar els elements decoratius: les cúpules, el frontis i les columnes.

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/llus-planas-i-calvet

https://bibliotecasallent.wordpress.com/100-anys/

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-la-biblioteca-publica.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/06/la-primera-bibilioteca-popular-valls-el.html

https://www.nuvol.com/llibres/biblioteques-centenaries-28858

https://www.territoris.cat/articulo/garrigues/borges-blanques-celebra-centenari-biblioteca-mancomunitat/20181203174950053373.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/11/in-memoriam-de-la-bilioteca-pere-gual.html

Restem dempeus la de Valls, i encara que molt transformades/deformades la de Sallent i la de Canet de Mar.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu la recerca de l’obra de la Mancomunitat de Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

IN MEMORIAM DEL FAR DE LA TORRE DEL RIU AL TERME DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT, ANNEXIONAT AVUI AL DE BARCELONA.

El Pere Julià Subirana publica una fotografia del Far de la Torre del Riu, també conegut com la Farola, que va ser projectat per l'enginyer de Marina, Simón Ferrer, l'any 1845. Per fer-lo es van aprofitar les restes d'una antiga torre de defensa del segle XVI, coneguda com la Torre del Cap del Riu. Es va encendre per primera vegada l'1 de març de 1852. És un far de recalada que va servir de model de molts fars que es van construir durant la primera fase d'enllumenament de la costa espanyola.

L'any 1920 tota la costa des del Llobregat fins a Montjuïc es van expropiar per la creació d'un Port Franc que mai es va realitzar, però des de llavors uns terrenys que pertanyien a l'Hospitalet de Llobregat van passar a ser de Barcelona, aquest far inclòs.

L'any 1952 es va canviar l'òptica per una de la casa francesa Barbier Bernard & Turenne i es va instal·lar una nova llanterna aeromarítima de la casa la Maquinista Valenciana. Tot això es va inaugurar el 5 de setembre de 1956.

En 1969 se li va afegir un radiofar AGA tipus NAFS-607 que va ser substituït el 2001 per una estació GPS diferencial. Al 1986 es van automatitzar els quadres de control. La llum té un abast de 21 milles.

Malgrat en l'actualitat el far està dins del port, envoltat dels dipòsits d'inflamables, encara està en funcionament.

https://railssensefronteres.blogspot.com/2018/10/fars-de-la-provincia-de-barcelona.html

https://books.google.es/books?id=MD-m_x347NgC&pg=PA544&lpg=PA544&dq=Sim%C3%B3n+Ferrer.+ingeniero&source=bl&ots=OF4c_BNweE&sig=ACfU3U3NQEo_BMoaWldGf-9ext7RfJl9sg&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjF7b-S0qToAhURXxoKHZbZDX4Q6AEwBHoECAoQAQ#v=onepage&q=Sim%C3%B3n%20Ferrer.%20ingeniero&f=false

LA TORRE O CASA DE L’AMO. VILADOMIU NOU. GIRONELLA. EL BERGUEDÀ JUSSÀ

Començava a declinar el sol, i bufava un vent suau i extremadament fred quan aturàvem el vehicle a la Colònia de Viladomiu Nou.

Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés, la façana la casa de l’Amo, tancada amb pany i forrellat.

Llegia que en Valentí Canudas, de Casserres, fou qui ideà el santuari de Lourdes de la Nou, i qui possiblement aixecava la torre de l’Amo, i l’Església del Sagrat Cor de Jesús de Viladomiu Nou.

Casserres compta entre els seus fills distingits amb el mestre d’obres Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930), que va treballar molt i bé per tota Catalunya:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Graner_i_Prat

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/02/presencia-del-mestre-dobres-josep.html

Està clar que “ningú no és profeta a la seva terra” , Josep Graner i Prat triomfarà arreu de Catalunya, i del Valentí Canudas no en sabem el cognom matern, ni la data de naixement i traspàs, com tampoc la del seu nebot Josep. D’ambdós ens agradarà tenir-ne noticia a castellardiari@gmail.com

Patrimoni Gencat ens diu; Habitatge estructurat en planta baixa i pis, de planta rectangular precedit per un petit jardí. La façana principial està orientada a ponent i la coberta és a quatre aigües amb teula àrab amb un cos sobressortint de perfil poligonal amb barana balustrada de pedra que coincideix amb l'escala senyorial. El parament és de pedra unit amb morter i maó a les cantonades. Les obertures són allindades, amb algunes motllures i a la part superior del primer pis, una sanefa de motius circulars. A llevant trobem una galeria porxada que domina la vista del riu i de la fàbrica. Els elements decoratius, molt simples són fruit d'un eclecticisme no gaire rigorós.

Ens agradarà tenir confirmació de l’autoria de l’església de la Torre o Casa de l’Amo i de l’església del Sagrat Cor de Jesús per part del Valentí Canudas, de Casserres i del seu nebot, i en qualsevol cas, si les sabeu les seves personals, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..

Si sobreviviu a la pandèmia, Gironella , el Berguedà ,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

LA REFORMADA CASA DE L’AMO DE LA COLÒNIA PRAT. PUIG.REIG. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.

Retratàvem el Pere Albert Carreño i l’Antonio Mora Vergés l’arranjada façana de la torre de l’Amo de la Colònia Prat que sembla que està vivint una revifalla al caliu dels augments exponencials dels preus dels lloguers a Barcelona i les principals poblacions del Barcelonès i els Vallesos.

http://www.elbergueda.cat/ca/pl242/experiencies/cultura/passat-industrial/cal-prat/id1452/cal-prat.htm

http://www.enciclopedia.cat/EC-FE-0233001.xml

Teodor Prat Masdeu ( Sallent ? + Colònia Prat, Puig Reig, el Berguedà, 21 de setembre de 1903) , un industrial de Sallent (Bages) que comprà, l'any 1870, els terrenys on a continuació construí una fàbrica de filats i teixits de cotó.

El permís d'obres li arribà el 1871 i el berguedà Francesc Joan Canals, mestre d'obres, s'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat.

La Vanguardia en l’edició del dijous , 01 octubre 1959, página 25 , dona noticia de la mort del seu fill i hereu Josep Prat Feliu

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1951/07/22/pagina-25/32743930/pdf.html?search=Jose%20Prat%20%20Feliu

M’explicaven que passada la contesa bèl•lica que s’endegava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, es feien reformes a l’església per part d’un arquitecte de Barcelona, ens agradarà confirmar la seva identitat a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Pot ser l’Antoni Darder i Marsà (1885 - 1956), que havia estat l’ arquitecte municipal de Puig-reig?. O el Josep Prat i Sallés, farmacèutic de Puig-reig i aparellador, autor dels projectes de l’escola Alfred Mata, i la de la Colònia del Guixarò al vei terme de Casserres ? .

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/12/josep-prat-salles-i-lescola-alfred-mata.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/11/lescola-josep-prat-salles-de-la-colonia.html

Ens agradarà tenir noticiaail.com a l’email castellardiari@gmail.com de l’arquitecte autor de la reforma de la casa de l’Amo de la Colònia Prat, transformada avui en edifici d’apartaments, llevat d’error comptava 11 timbres al porter electrònic.

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Puig-reig, el Berguedà,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.

QUE EN SABEM DELS AUTORS DELS EDIFICIS DE LA COLONIA VILADOMIU VELL AL TERME DE GIRONELLA?. EL BERGUEDÀ.

Aprofitava una magnifica fotografia del Pere Albert Carreño, en la que apareixen la Casa de l’Amo de Viladomiu Vell, i l’església de Sant Marc, a la que podem denominar també la Casa del Senyor, oi?.

Les fonts no atorgaven cap importància als autors, enginyers, mestres d’obra i/o arquitectes que aixecaven els edificis de la Colònia.
https://www.viladomiu.com/

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3325

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3324

De l’església de Sant Marc sabem que l'any 1883 van començar les obres de construcció que es van encomanar al mestre d'obres Valentí Canudes, de Casserres. No en trobava a la xarxa imatges del interior, i ho demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín)

Fotografia 20-III-1983. Viladomiu Vell (Gironella), Església parroquial advocada a Sant Març.

Al ensems em feien arribar una fotografia de Quimpuig12, feta a les 11:15, del 7 novembre 2014 , en la que més enllà del color no s’aprecien canvis substancials.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Esgl%C3%A9sia_de_Viladomiu_Vell_3.JPG

De la torre de l’Amo, els amics de Tot passejant, diuen ,.. . Façana de ponent, sigui dit de passada que em recorda, però molt, la torre Lluvià, de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914).

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/colonies-la-casa-de-lamo-i-la-casa-del.html

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com/ , em feia arribar un comentari; La Torre de l'Amo de la Colònia de Viladomiu Vell en el meu Iinventari la tinc atribuida a Roc Cot Cot (Barcelona, 1865 - ibídem, 7 de juliol de 1909) , que va ser arquitecte municipal de Gironella i té una torre similars al Masnou

Està clar que NOMÉS des de la Catalunya ‘no oficial’ seria possible posar llum en aquests aspectes del patrimoni històric, respecte dels quals, s’ha fet una excel·lent tasca de desinformació i/o de destrucció des de sempre, no únicament com alguns escriuen en els períodes de dictadura; la de Miguel Primo de Rivera, II marquès d'Estella i VII de Sobremonte (Jerez de la Frontera, Andalusia, 8 de gener de 1870 - París, 16 de març de 1930), i la de Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975), també, també, en el breu període de la II República, i en aquesta “democraciola” vergonyant que patim des de 1978.

Esperem les vostres aportacions a l’email castellardiari@gmail.com , castellardiari@gmail.com

Si sobreviviu a la pandèmia, poseu Gironella, el Berguedà,.., Catalunya a la vostra agenda per aquest any 2020.

Tal com va tot plegat, i amb el paisanatge que mana en aquest món, Donald John Trump, Vladímir Vladímirovich Putin, Recep Tayyip Erdoğan, Binyamín Netanyahu,..., i qüestions tant greus com canvi climàtic – potser irreversible - , i les amenaces com el coronavirus,..., fer plans a llarg termini no sembla massa lògic, oi?.

Ermessenda de Valrà, ens deixava una reflexió molt adient “ el demà NO existeix”

Ah!, em trucaven des de ves a saber on perquè els donés accés remot al meu ordinador, m’explicaven que eren de Windows i que li farien una ‘repassada’ ; em feia el suec, i us aconsello fer el mateix si us succeeix, en cas de dubte consulteu als tècnics locals que us subministraven/mantenien / reparaven habitualment la vostra màquina.