De Sauvanyà, al terme de Ribera d’Urgellet , a la dreta del riu de Tost, a la comarca de l’Urgell sobirà, no en diu res l’Enciclopèdia Catalana .
Quan al topònim defensem el significat de Sauva o Selva, formació forestal densa i extensa, poc alterada per l'home i altament heterogènia i diversa, amb el sufix arcaic –anyà, que servia per donar entitat i força a un substantiu i que trobem en innombrables topònims del país.
La Catalunya Romànica contràriament s’esplaia en el text de la Maria Lluïsa Cases i Loscos i el Joan-Albert Adell i Gisbert.
S’arriba a Selvanyà (també escrit Sauvanyà) per una pista forestal d’uns 6 km en direcció est, que surt de Tost. L’església de Sant Esteve de Selvanyà és dins el nucli de població
L’any 982, en la donació que el bisbe Sal·la va fer de l’església de Sant Miquel de Montpolt a favor d’Ot de Solanes i el seu fill Mir, consta, com a possessió d’aquests, l’“ecclesia de Sancte Stefani de villa que vocant Tost…”. Al lloc de Tost no consta cap església amb aquesta advocació; sí que consta, però, dins el seu antic terme municipal, l’església de Sant Esteve de Selvanyà, anomenat també Sauvanyà. Amb aquella grafia s’esmenta el castell de Selvaniano l’any 1072 i el 1077, en aquest darrer cas com a afrontació vers migdia de l’“apendicio de Sancti Saturnini…in Nabiners superior vel in Sancta Columba de Ortons et in Sancto Fructuoso…in Fontelias et in Sancta Eugenia…in Villa Ollafracta”.
En la visita realitzada per manament de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, consta la capella de Solvayano, que no es va poder visitar.
L’edifici és d’una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral, i acabada a llevant amb un absis semicircular que s’obre per un doble plec en degradació.
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1363_SEsteveSauvanya/SEsteveSauvanya.htm
A la façana de ponent hi ha una finestra en forma de creu, tapada en part per un gran contrafort que es construí en època recent. Al mur de migdia s’obren dues finestres, una de doble esqueixada i una altra de forma rectangular, oberta posteriorment. Una quarta finestra s’obre al centre de l’absis i és d’una sola esqueixada. La porta, adovellada, s’obre al mur de ponent i és descentrada respecte de l’eix de la nau.
A més del contrafort que desfigura la façana hi ha un segon contrafort al mur de migdia, també de proporcions considerables. La construcció d’aquests contraforts devia ésser motivada per lesions aparegudes en l’estructura de l’església, i que en devien amenaçar l’estabilitat.
Sobre el mur de ponent se situa el campanar, format per una espadanya de dos ulls.
L’aparell exterior de l’edifici és de carreus, senzillament escairats i disposats formant filades irregulars, però força uniformes. En el mur nord, en l’angle nord-est, hi ha unes filades d’opus spicatum perfectament integrades en el parament del mur. El parament del campanar conserva parcialment un arrebossat que pot ésser original. L’interior del temple presenta els seus murs totalment recoberts d’un enguixat de poca qualitat i en molt mal estat.
Als peus de l’església, entre el mur de ponent i l’arc toral, hi ha un cor de construcció posterior a l’església. Tanmateix en l’angle nord-oest hi ha una fornícula excavada en el mur, feta per allotjar-hi una pica baptismal de forma troncocònica.
La presència de la filada en opus spicatum dóna una certa singularitat problemàtica a aquest edifici, per altra banda molt senzill, i perfectament assimilable dins les formes de l’arquitectura rural del segle XII. L’existència de tecnologies arcaiques com l’opus spicatum en aquest tipus de construccions no s’ha d’entendre com un signe d’antigor sinó com la persistència de determinades formes fora del seu temps propi.
Patrimoni Gencat, en fa una descripció quasi telegràfica; Edifici religiós amb una nau i un absis de planta semicircular. Està cobert amb volta de canó. La construcció s'ha fet amb pedres, rústegament desbastades, fent filades.
Té la porta, el campanar, la finestra cruciforme i el gran contrafort de la façana oest. A la nord, les pedres es disposen en filades d'opus spicatum.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=15734
De l’autor/a de les fotografies l’any 1983, A. Moras, no n’he trobat referencia enlloc, i ningú fins al dia d’avui ha sabut donar-me’n cap informació, sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com el seu nom, el cognom matern, i el lloc i data de naixement i traspàs – si fos el cas -, i si fos possible informació sobre la seva peripècia vital.
Catalunya us ho agrairà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario