El Jordi Vila Juncá publica fotografies del runam esfereïdor de l’església
de Sant Martí de Berén, al terme de les Valls d’Aguilar, a l’Urgell sobirà.
Quan al topònim al diccionari català
valencià balear llegia d’etimologia incerta; potser derivat del nom personal
llatí Varius amb el sufix -én estudiat per Ramón
Menéndez Pidal (La Corunya, 13 de març de 1869 - Madrid, 14 de novembre de 1968),
si teniu ocasió d’accedir al diccionari filològic o a l’Onomasticon Cataloniae de
Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar,
Maresme, 2 de gener de 1997), feu-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com ; Déu
et guardi de llengua castellana, justícia eclesiàstica i consciència de piteu.
L'església de Sant Martí de Berén és actualment un edifici ruïnós i
embardissat, cosa que priva de saber exactament com era. És tracta d'una
església d'una sola nau. No es conserva la coberta, que probablement era de
fusta i la major part de la façana sud, on hi devia haver la porta també ha
desaparegut. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular precedit
d'un arc presbiteral. Aquest presenta una finestra de doble esqueixada. Hi ha
dues finestres més de característiques semblants. Pel que fa al parament, al
sector occidental l'aparell és de carreu irregular força ordenat, i el sector
oriental, on hi ha l'absis la disposició dels carreus és menys ordenada.
L'edifici inicial es podria datar al segle XI i possiblement fou reformat al
segle XII moment en que es devia substituir la capçalera. La localització de
l'església en un turó al capdamunt del poble fa que aquesta tingui una
importància determinant en el paisatge de Berén.
La parròquia de Berhen és esmentada a l'acta de consagració de la Seu
d'Urgell. Hi ha diferents dates en què apareix documentat el lloc de Berén. Al
1030 es produeix una donació de terres. Ramon d'Urgell en el seu testament
(1113) deixa a la seva esposa les terres que tenia a Berén. Aquesta població
està vinculada als comtes de Castellbò .
Als anys 1312 i 1314 l'església de Sant Martí fou visitada per manament de
l'arquebisbe de Tarragona. Aquesta església també apareix llibre de la dècima
del bisbat d'Urgell del 1391.
A inicis del segle XVI Berén pertanyia a la batllia de la vall d'Aguilar,
del quarter de Castellbò i la seva jurisdicció pertanyia plenament al comte de
Castellbò.
De l'església de Sant Martí de Berén depenien les esglésies d'Argestues i
Miravall.
L'actual església de Berén, dedicada a Sant Antoni Abat, situada dins de la
població, està supeditada a la de Noves de Segre.
Que Sant Martí que es partia el capell amb els pobres, intercedeixi davant
l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones
grans,els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o
psíquiques, i aquells que no tenen una
bona situació econòmica.
El patrimoni malmès de Catalunya us desitja un
BON NADAL
No hay comentarios:
Publicar un comentario