El Sergio Alins publica fotografies de l'església de Sant Sadurní d'Esperan,
construïda al segle XI, és l'església del poble abandonat d'Esperan, de l'antic
terme de Malpàs, actualment pertanyent al terme d'El Pont de Suert. Era
sufragània de la parròquia de Santa Maria d'Erillcastell.
Patrimoni Gencat ens diu; edifici d'una sola nau amb absis semicircular lleugerament ultrapassat, orientat al NE. L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. La nau, més alta que l'absis, és coberta amb volta de canó apuntada i és feta de carreus col·locats al llarg, seguint el sentit longitudinal de la nau. L'absis, en un nivell més baix, presenta una volta de quart d'esfera feta amb filades concèntriques. Posteriorment s'afegiren dues capelles laterals al mur sud. Lloc, on originàriament, hi havia la porta d'accés. A l'absis hi ha una finestra d'una sola esqueixada i ampit graonat. Al mur de ponent hi ha la porta, d'arc de mig punt adovellat. Al damunt hi ha una finestra. El campanar d'espadanya de dos ulls corona la finestra. Al presbiteri es conserva un altar amb dues ares superposades. Fou bastida a la mateixa època que Sant Climent d'Iran o Sant Quirc de Durro, S. XII.
L'església de Sant Sadurní és situada a la part alta del nucli abandonat
d'Esperan. Emplaçada a 1.400 metres d'altitud a la dreta de la vall d'Esperan.
https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/161
El lloc s'esmenta per primer cop en
el testament de Ramon d'Erill el 1173, en el qual cedeix el lloc d'Esperan al
monestir de Santa Maria de Lavaix. Sembla que els hereus de la baronia d'Erill
respectaren aquesta donació ja que tant el vilar com l'església de "Sancti
Saturni de Spranto", de la qual depenia l'església de Sant Pere de Raons,
són consignades en els inventaris monàstics de Lavaix.
Retaule de Sant Sadurní (1742) d'Esperan, poble abandonat del municipi del Pont de Suert - Alta Ribagorça. Aquest retaule està exposat al "Museu d'Art Sacre de la Ribagorça", situat a l'antiga església parroquial del Pont de Suert.
Quan a la toponímia els poblets d'Iran, Irgo i Esperan formen joc
geogràficament i lingüísticament: Iran (Antic:iriandi)= població gran, Irgo
(antic: iricone), poblacioneta i Esperan (antic: aizpeiraiandi), l'Iran sota la
penya
Miquel-Àngel Font i Arbó / Jordi Boix i Pociello i amplien aquesta informació
a :
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1617302.xml
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana
Que Sant Sadurní intercedeix davant
l’Altíssim perquè s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les personesgrans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/opsíquiques, i aquells que no tenen unabona situació econòmica.
Escolta Senyor els clams de les victimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica.
Amén !!!
A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRACIA
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario