miércoles, 31 de marzo de 2021

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA GUIA. L’OLOT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA GARROTXA

 

El Jordi Figueras Suriñach publica una fotografia amb aquest peu informatiu; LA DESAPAREGUDA CAPELLA DE NOSTRA SENYORA DE LA GUIA, QUE ESTAVA A LA PLAÇA PALAU. – FOTO: VICENÇ GRIVÉ.




https://museus.olot.cat/coleccio/capella-de-nostra-senyora-de-la-guia-olot/


https://museus.olot.cat/coleccio/verge-de-la-guia/




Imatge de pedra policromada, que estava ubicada a la capella d’una casa del carrer de l’Onze de Setembre, a tocar la plaça del Palau.

 

Aquesta situació no és pas la que havia tingut en altre temps, ja que es tracta de la imatge que hi havia a l’antiga capella de Nostra Senyora de la Guia, on actualment hi ha la plaça del Palau.


Ens agradaria tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de la història d’aquesta capella


Arreu de Catalunya, anem deixant el mateix missatge; No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

 

LA CREU DE PAL DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA, LA PROVINCIA “ ESPOLIADA”.

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i que sense cap mena de dubte es mereix un doctorat “ sudoris causa “, o gaudium causa “,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?


En aquesta ocasió , recuperava una fotografia de la Creu de Pal de Castellbó, esculpida en pedra reproducció de la creu gòtica original que va ser destruïda, en part,  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, episodi que la dictadura batejava com “la guerra civil”, i que “a la força…, els pengen  han acabat assumint historiadors gens sospitosos d’admirar i/o compatir aquella ideologia.

 

 


La creu està muntada damunt una pilastra de planta quadrangular realitzada en llicorella.


La creu pròpiament dita és de pedra . Sobre un eix cilíndric en forma de creu llatina es disposa una motllura quadrilobada, inscrita en qun quadrat, que allotga al seu interior una crucifixió esculpida. El perfil quadrilobat conté una inscripció, il·legible, que sembla gòtica. Els tres braços superiors es rematen amb un collarí perlat i un floró esfèric que té relleus vegetals esculpits que semblen flors de lis. Al braç vertical inferior sembla intuir-se un escut.


La creu va ser trossejada en els decurs del conflicte bèl·lic que com reiteràvem suara començava amb l’alçament dels militars feixistes a les ordres de general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República espanyola.


Durant la dècada dels anys quaranta va ser substituïda per una reproducció, mentre que la part conservada de la creu original es guarda al Museu Diocesà d'Urgell




http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=30649


El passat càtar de Castellbò, feia que algunes persones la qualifiquessin com la Creu Càtar.

 

https://www.diariandorra.ad/noticies/cultura/2013/07/01/el_darrer_refugi_dels_catars_15921_1127.html


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella  norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Cuideu-vos molt, els que es comprometien a fer-ho , NO SON BONA GENT

martes, 30 de marzo de 2021

ESGLÉSIA DEL PROTOMÀRTIR SANT ESTEVE. ANDORRA LA VELLA.

Fotos antigues d'Andorra. Andorra antiga, publica una fotografia – sense datar, en tot cas, anterior a la dècada dels 60 del segle XX -  amb aquest peu informatiu ; La Plaça Príncep Benlloch, tal com fica a la placa de la paret de la casa. La plaça està completament sola en aquest fred matí d'hivern, la botiga oberta, el bar "de France" i la pompa de la Shell, sembla que esperen als primers clients del dia. Veiem també un cartell publicitari de l'hotel Mirador penjat a la cantonada del bar.





Encara faltaria uns anys perquè l'entrada principal de Sant Esteve es canviés a la plaça i mossèn Lluís Pujol  fes pujar un pis més al campanar amb l'excusa de què les campanes es "poguessin escoltar des del Pas de la Casa".


https://www.elperiodic.ad/noticia/26715/mig-segle-i-cap-arruga


l’Eva Sánchez, publicava una fotografia on apareix la “ nova entrada”, i amb un  fort contrallum el campanar de l’església  de la parròquia d’Andorra  la Vella advocada al protomàrtir Sant Esteve.




Xavier Llovera i Massana, Antoni Pladevall i Font , Jordi Vigué i Viñas , Francesc Rodríguez i Rossa  i  la  Marta Planas i de la Maza, amplien  a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0641503.xml


la minsa informació que dóna la pàgina de turisme :

https://visitandorra.com/ca/cultura/esglesia-de-sant-esteve/


Catalunya i Andorra, tenen i mantenen – encara – un important Patrimoni Històric,  que constitueix, i ho farà més en el futur, un dels seus millors atractius, dissortadament però, no comparteixen aquesta percepció, els que remenen les cireres, aquí i allà.


Oferíem la publicació – gratuïta – a les publicacions de TOTS ELS COLORS POLITICS, i malgrat la feble resposta, ho continuem fent. 


domingo, 28 de marzo de 2021

MAS D’EN COMAS. SANTPEDOR. EL BAGES

 L’Enric Moral m’enviava fotografies del mas d'en Comas , ubicat entre els termes de Santpedor i Sant Fruitós de Bages, l’àrea continuà essent una de les zones més fèrtils de la comarca del Bages per a la producció de cereals, antigament tota l'extensió del mas es dedicava al cultiu de la vinya.

 

 


 

 


 

És una construcció de planta irregular amb diferents cossos adossats: tines, coberts, corrals i estables. Els murs i parets són fets amb pedra. La casa principal està composta de baixos amb sostres de volta catalana i un gran celler, dos pisos destinats a habitatge i golfes. La casa encara conserva tres grans tines i la premsa. La coberta té un teulat a doble vessant. Al voltant de la casa hi ha diferents edificacions destinades a l'activitat agrícola i ramadera conformant un gran conjunt arquitectònic.

 

 





 Es conserven les tines de l’amo i del masover.

 

El mas es troba citat per primera vegada l'any 1641 amb el nom de "Manso Comas", el qual s'ha mantingut fins ara.

 

El mas Comas,  i el mas Ridor de Santpedor , i el  mas Dalmau de Rajadell,  pertanyen a la mateixa família, i  conformaven un dels patrimonis més importants dels Bages, amb una gran  superfície de terres cultivables i boscos.


Santpedor no disposa d’un Catàleg de Masies, ni tampoc d’un Catàleg de Patrimoni,  recordar que la era nadiu d’aquesta Vila , l’ ISIDRE LLUSSÀ i CASANOVAS (Santpedor 1791- Santpedor 1809), i en els nostres dies Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), el  Josep Guardiola i Sala (Santpedor, Bages, 18 de gener de 1971), dóna a aquesta incúria administrativa una categoria quasi de sacrilegi, oi?.


Cuideu-vos molt, els que assumien el deure i l’obligació de fer-ho, NO SON BONA GENT.


jueves, 25 de marzo de 2021

CINEMA IDEAL PARK. OLOT. LA GARROTXA

 

Matias En Mais Castanyer  publica una fotografia de l'ldeal cinema,  amb aquest peu informatiu . Aquest edifici, obra de l'arquitecte gironí J Joan Roca i Pinet (Girona, 19 d'agost de 1885-ibidem, 16 de gener de 1973) i  s’aixecà entre 1924 i 1926.




No el  trobava a ;

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=19


Patrimoni Gencat ens diu; dos dels focus principals de socialització a Olot, en el tombant dels segles XIX i XX, el constituïen el Teatre Principal i el Cinema Ideal Park.


Aquest darrer va ser originalment projectat per l'arquitecte Andreu Audet i Puig (1868-Barcelona, 1938), el 1912, va ser però,  Joan Roca Pinet qui, en una reforma posterior de l'edifici, el 1925, li va proporcionar l'aspecte amb què el coneixem. La intervenció de l'arquitecte Gironí va consistir en l'addició d'un cos a la façana que va integrar-lo a la Plaça Clarà, assumint-ne el seu caràcter porxat i els seus mòduls classicistes.


La façana que dona al Passeig Barcelona fou realitzada per l'arquitecte Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965


El descriu com ; edifici de planta rectangular on destaca el poderós entaulament, que se sosté sobre grups de columnes apariades, proveïdes de capitells jònics, per tal d'obtenir buits considerables que són ocupats per grans finestrals. El dit entaulament emfasitza el cànon clàssic del conjunt i el relaciona amb les altres construccions que l'acompanyen a la plaça. A la planta baixa s'obren un porxos mitjançant grans arcades d'arc de mig punt peraltades, recolzades sobre pilastres amb capitell llis. Els arcs estan resseguits per una motllura triple i l'espai dels carcanyols estan decorats amb òculs cecs emmarcats per una motllura.

 



Fotografia. Ivan bea


La intervenció de Roca Pinet a l'interior de l'edifici va desaparèixer com a conseqüència de successives intervencions i reformes.


Cuideu-vos molt, els que s’havien compromès a fer-ho, NO SON BONA GENT

miércoles, 24 de marzo de 2021

IMATGES DE CAMBRILS ABANS DEL TSUNAMI.

 

Tornàvem a Cambrils, la Covid.19 , i sobretot les mesures restrictives de les llibertats que s’han aplicat amb l’excusa de protegir-nos, durant més d’any ens ho han posat difícil.


Retratava la platja de Vilafortuny, de la que el mar s’enduia – perquè és seva – bona part de la serra en una extensió no inferior als 10 metres.

 



Coincidia amb un veí, natural d’un poblet de Terol, que em deia “ esto no lo arreglan con los de la puñetas, ni dando palizas a la gente mayor “.  Vaig pensar, que més enllà de la critica a les accions repressives, “això”  dissortadament NO TE ARRANJAMENT POSSIBLE, i que a no trigar gaire la seva propietat, i la de tantes i tantes famílies  que amb molts esforços adquirien un apartament perdran TOT EL VALOR.


Els nacionalsocialistes NO SON LA SOLUCIÓ, cert, tampoc però ho serien els demòcrates,  no s’hi valen accions aïllades, i malgrat intentar un canvi radical d’estil de vida – cosa que jutjo quasi impossible- potser ja hem fet tard, oi?.






Aquest any però, els xiringuitos tornaran al Prat d’en Forés a Cambrils, l’últim que apagui la llum

sábado, 20 de marzo de 2021

NOTRE DAME DE CÓLL. LA VALL DE BOÍ. LA RIBAGORÇA SOBIRANA. LLEIDA LA PROVINCIA “ESPOLIADA”.

 

El Carles Sianes, publica una fotografia de  l'església parroquial de Cóll, advocada a  l'Assumpció de Santa Maria, que com és el cas de totes les esglésies de la Vall de Boí, es troba segregada a un extrem, fora del nucli de població. Això sembla indicar que en aquest sector les esglésies no varen constituir un element generador de nuclis de poblament. La implantació de les esglésies és posterior als nuclis de poblament, dels quals es desconeix l'origen.


 


La vila de Cóll és documentada el 819 amb motiu d'una transacció de terres.


El 1085 fou donada a Sant Andreu de Barravés i al segle XIII passà a la mitra de Lleida, raó per la qual pertany al bisbat de Lleida, mentre que les altres esglésies del terme són del bisbat d'Urgell.

 

Al final de la dècada dels anys setanta, la Dirección General de Bellas Artes va realitzar obres de consolidació de l’edifici, sota la direcció de l’arquitecte Guillem  Sáez Aragonés ( Lleida, 1943 ) .

https://guillemsaez.rotary2202.org/gobernador/


 S’hi va instal·lar un cèrcol perimetral de formigó armat i es va construir una nova coberta.


Jordi Boix i Pociello / Francesc Junyent i Maydeu / Alexandre Mazcuñán i Boix / Celina Llarás Usón / Lluïsa Carabasa i Villanueva / Antoni Pladevall i Font / Joan Mora i Pedra, donen amplia informació  d’aquesta església a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1619501.xml

https://www.centreromanic.com/ca/esglesia/l%E2%80%99assumpci%C3%B3-de-c%C3%B3ll

Si podeu sortir, amb o sense els convivents, feu-ho, NO HI HA CAP GARANTIA de que la Covid.19 no ens torni a deixar tancats a les nostres comarques, ciutats, viles o pobles, i àdhuc al nostre domicili.  Tenim un mal govern/GOBIERNO


Madrid, ja pot presumir d’haver assolit els primers 23.000 morts.  

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210319_cam_covid19.pdf


Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21.088  morts

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


Cuideu-vos molt, el  "laissez faire, laissez passer" del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, ejs ha , permès assolir el campionat mundial absolut de víctimes, la causalitat si més no és sospitosa, oi?.

jueves, 18 de marzo de 2021

LA CASA DEL QUART D’ARINSAL I EL MOLI DE LA PLAÇA . PARRÒQUIA DE LA MASSANA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió m‘enviava una magnifica fotografia de  la casa del quart d'Arinsal , i el   moli de la Plaça.





Els molins  comunals  o del quart, s’arrendaven  cada any a un moliner segons un contracte que estipulava fins i tot el preu: el de Tobira, el molí de la capital –del quart d’Andorra la Vella- , per exemple, cobrava una càrrega per sac. No sabem però,  a quant equivalia una càrrega.


El moliner oficial estava obligat a atendre els potencials clients a qualsevol hora: a mitjanit i el diumenge, si arribava el cas.


L’enciclopèdia catalana ens diu  a l’entrada quart; subdivisió administrativa d’algunes parròquies andorranes, la més elemental i probablement també la més antiga institució de convivència política i econòmica del país.

 

Els seus consells, integrats pels caps de casa, tenen autoritat sobre els béns particulars del poble i disposen d’un òrgan executiu unipersonal, el llevador, assistit pel manador.

https://www.cijc.org/es/NuestrasConstituciones/ANDORRA-Constitucion.pdf

https://ca.wikipedia.org/wiki/Quart_(Andorra)


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

SANT ANDREU . ARINSAL . PARRÒQUIA DE LA MAÇANA. ANDORRA

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi






En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’església “ parroquial” de Sant Andreu , situada al centre històric del nucli urbà d'Arinsal, a la parròquia de la Massana, que va ser construïda, aproximadament, el segle XVII, substituint en la “parroquialitat “ a l’església  homònima, dita del Prat del Campanar, situada  a uns 400 metres  de la sortida del poble, en direcció a l’estació d’esquí, al lloc anomenat Prat del Campanar, en un camp que tocava al riu fins que fou construïda la carretera.  És limitada per aquesta, el torrent dels Càcols i el torrent de Ribassols

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/sant-andreu-del-prat-del-campanar.html

El conjunt va ser restaurat de manera integral entre els anys 1963-1964, seguint un projecte dissenyat per Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973).




Posteriorment, el 2004, es realitzaria una segona intervenció, que va incloure el soler de fusta, l'arrebossat interior i la il·luminació.


Aleshores també es va restaurar el retaule de la Mare de Déu, datat del segle XVII, així com la talla de Sant Andreu, dels segles XVII-XVIII.




Sant Andreu d’Arinsal és una església de planta quadrangular, que va ser construïda directament sobre la roca. Integrada en el paisatge, una de les seves cantonades està aixamfranada, adaptant-se així a la forma de la penya i permeten també el pas del carrer. Pel que fa al campanar, que és de tipus torre, també mostra una planta quadrangular, trobant-se adossat a la façana de l'església i a la de la casa del costat. A la part inferior s'hi troba un pas que permet vorejar l'església. A més, disposa d'una obertura d'arc de mig punt a cada lateral, estant cobert a quatre aigües. Pel seu costat, l'església es cobreix a dues aigües, amb encavallades de fusta i llosa de llicorella.

 

La façana principal del conjunt està orientat cap al sud. Disposa d'una porta simple de fusta i un òcul sota el trencant de la teulada. Al llindar de la porta hi ha inscrit l'any 1964. També hi ha una altra data, el 1884. al llindar de fusta situat al pas de sota del campanar.


No hi ha cap tipus d'arrebossat, essent l'aparell constructiu molt irregular, de pedra lligada amb morter de fang.


A l'interior es pot apreciar una planta quadrangular, amb un cor de fusta als peus de nau on hi ha una porta que dirigeix al campanar.


Atès que la Parròquia a Andorra és una circumscripció administrativa, entenguis el mot “ parroquial”  en el sentit “circumscripció eclesiàstica urbana o rural en què la cura d'ànimes és confiada a un rector o a un vicari “


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Del Jordi Vila Juncá es pot dir amb justícia, que ha voltat “La Seca, la Meca i les Valls d'Andorra”, oi?.


martes, 16 de marzo de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE BAR. EL PONT DE BAR. . L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA LA PROVINCIA “ESPOLIADA”

 

El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi

 

En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l'església parroquial de  Bar, advocada al protomàrtir sant Esteve,al terme de Pont de Bar, a la comarca de l’Urgell sobirà, a  l’espoliada província de Lleida.  






Patrimoni Gencat  explica que l'església parroquial de sant Esteve,  està situada al capdamunt del poble de Bar, vora les ruïnes de l'antic castell,  i que podria remuntar la seva existència a la primera meitat del segle IX, si l'acta de consagració de la Seu de 839 fos autèntica. Malgrat això, l'edifici que es conserva actualment no permet establir una cronologia anterior a les acaballes de l'edat mitjana, ja que, si bé sembla que hi hagué la traça d'un bastiment romànic, les reformes i campanyes constructives posteriors modificaren fonamentalment la seva aparença. A més a més, en el segle XIX, l'edifici fou afectat per un incendi, en el qual segons que sembla va cremar-se també la imatge romànica de la Mare de Déu de Tor, i fou reconstruït.


L'església actual es producte d'intervencions que es reflecteixin en la seva estructura i que en dificulten la seva classificació dins les coordenades d'un estil unitari o en excés perfilat

 

De capçalera tripartida i carrada en un principi, posteriorment s'afegí un absis semicircular evidenciat a l'exterior, que prolonga el central i accentua l'eix longitudinal de la nau que ordena l'espai intern. El sistema de cobertes introdueix voltes nervades de creueria. Es poden mencionar també les solucions d'un cor aixecat sobre els peus de l'església i un cimbori sobre petxines que marca transicions entre cobertes a diferents nivells, però que no podem destacar com a cos de llum, radicat entre la nau i el presbiteri. D'altra banda, les obertures de l'edifici, no massa significatives, amb predomini del mur, es distribueixen en els laterals, absis i façana. Aquesta, de trets sumaris, organitza l'accés amb porta d'arc de mig punt i un senzill òcul. Trencant la idea d'un frontis simètric, a l'alçada de les cobertes, s'aixeca un campanar que transforma la seva planta en octògon de costats desiguals i que es divideix en alçat en un primer nivell massís i el cos de campanes, coronat amb capitell. El parament de pedra vista deixa veure avui dia la disposició irregular dels carreus i tradueix clarament el pas entre el campanar i l'església, que li fa de base.


La Maria Lluïsa Cases i Loscos amplia un xic les dades a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0605601dy.xml


La retratava A.Moras l’any 1983 “Vista exterior i entorn”. De l’Antonio Moras Navarro, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com , som un país singular, tenim dades de persones i personatges que son una vergonya per a la espècie humana, i ens permeten ignorar les dades bàsiques d’altres, que com aquest fotògraf feien una impagable tasca en l’àmbit de patrimoni Històric col·lectiu.




No espereu que ningú vingui a recuperar els vostres records, el que no feu vosaltres, quedarà per fer.

 

Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,   recordeu SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19;  confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica. ”.


Cuideu-vos molt, Madrid reconeixia 22.824.  víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210315_cam_covid19.pdf

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia 21,033

 https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


El "laissez faire, laissez passer" practicat des del nacionalsocialisme, ha situat el REINO DE ESPAÑA com a campió mundial indiscutible pel que fa al nombre de  víctimes


Els responsables de tantes morts no han pogut treure’n redit electoral almenys  de moment, confiem que  els madrilenys també recuperin el seny.