El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus, que exerceix de notari gràfic, narrador
visual, en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, en matèria
de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella
norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi
En aquesta ocasió , m’enviava imatges de l’església “ parroquial” de Sant
Andreu , situada al centre històric del nucli urbà d'Arinsal, a la parròquia de
la Massana, que va ser construïda, aproximadament, el segle XVII, substituint
en la “parroquialitat “ a l’església homònima,
dita del Prat del Campanar, situada a
uns 400 metres de la sortida del poble,
en direcció a l’estació d’esquí, al lloc anomenat Prat del Campanar, en un camp
que tocava al riu fins que fou construïda la carretera. És limitada per aquesta, el torrent dels
Càcols i el torrent de Ribassols
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/03/sant-andreu-del-prat-del-campanar.html
El conjunt va ser restaurat de manera integral entre els anys 1963-1964,
seguint un projecte dissenyat per Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24
de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973).
Posteriorment, el 2004, es realitzaria una segona intervenció, que va
incloure el soler de fusta, l'arrebossat interior i la il·luminació.
Aleshores també es va restaurar el retaule de la Mare de Déu, datat del
segle XVII, així com la talla de Sant Andreu, dels segles XVII-XVIII.
Sant Andreu d’Arinsal és una església de planta quadrangular, que va ser
construïda directament sobre la roca. Integrada en el paisatge, una de les
seves cantonades està aixamfranada, adaptant-se així a la forma de la penya i permeten
també el pas del carrer. Pel que fa al campanar, que és de tipus torre, també
mostra una planta quadrangular, trobant-se adossat a la façana de l'església i
a la de la casa del costat. A la part inferior s'hi troba un pas que permet
vorejar l'església. A més, disposa d'una obertura d'arc de mig punt a cada
lateral, estant cobert a quatre aigües. Pel seu costat, l'església es cobreix a
dues aigües, amb encavallades de fusta i llosa de llicorella.
La façana principal del conjunt està orientat cap al sud. Disposa d'una
porta simple de fusta i un òcul sota el trencant de la teulada. Al llindar de
la porta hi ha inscrit l'any 1964. També hi ha una altra data, el 1884. al
llindar de fusta situat al pas de sota del campanar.
No hi ha cap tipus d'arrebossat, essent l'aparell constructiu molt
irregular, de pedra lligada amb morter de fang.
A l'interior es pot apreciar una planta quadrangular, amb un cor de fusta
als peus de nau on hi ha una porta que dirigeix al campanar.
Atès que la Parròquia a Andorra és una circumscripció administrativa,
entenguis el mot “ parroquial” en el
sentit “circumscripció eclesiàstica urbana o rural en què la cura d'ànimes és
confiada a un rector o a un vicari “
Us esperonem a compartir aquesta entrada
amb TOTS els mitjans
informatius, locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i
“color polític “ perquè en
valorin la seva publicació, recordeu
SEMPRE que en matèria de divulgació del Patrimoni
històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la
publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.
Del Jordi Vila Juncá es pot dir amb justícia, que ha voltat “La Seca, la
Meca i les Valls d'Andorra”, oi?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario