CABÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ IN PECTORE” - FINS QUAN SENYOR ?- DELS PIRINEUS.

 

El Jordi Vila Juncá , publica una fotografia amb aquest peu; Cabó i riu del Cap de la Vall , força eixut, afegim, res a veure amb la situació que provocaven els Aiguats de la conca del Segre de  l’any 1982; entre el 7 i 8 de novembre del 1982 un greu episodi de pluges va provocar el desbordament del riu de Cabó i dels seus afluents.

Nombroses peixeres van desaparèixer i tres edificis del poble de Cabó es van esfondrar parcialment.

Els danys a la resta d'immobles i instal·lacions ramaderes van ser quantiosos a més dels danys causats per la força de l'aigua sobre les finques rústiques.

Un dels edificis afectats fou el mateix edifici municipal, el solar del qual fou subhastat poc temps després a favor d'un particular.

Quan al topònim Cabó , Joan Coromines i Vigneaux  (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) filòleg àmpliament reconegut arreu del món – fins en terres de parla castellana – malgrat els esforços fets des del REINO per evitar-ho en diu :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11615

Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 

A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?

En la infinita  confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.