LA TARRAGONA QUE DESAPAREIXIA COM A CONSEQÜÈNCIA DEL CULTE A SANTA MARIA DE L‘ESPECULACIÓ URBANÍSTICA I A NOSTRA SENYORA DE LA CORRUPCIÓ POLÍTICA.

 

El Valentí Pons Toujouse, feia una tasca excepcional :

https://www.arquitecturamodernista.cat/poblacions/es/tarragona

Tarragona, com la resta de Catalunya, es desfeia d’una bona part del seu Patrimoni històric, en algun cas, sense deixar-ne ni rastre fotogràfic; aqueta NO ÉS una relació exhaustiva, i agrairem la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com per confegir- si és possible encara – una relació de patrimoni desaparegut.

Cafè-Cine Mundial

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/cafe-cine-mundial

Col·legi de Les Carmelites (Reforma)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/col-legi-de-les-carmelites-reforma

Quiosc de Begudes "El Marítimo" (Ramon Sans Noé)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/quiosc-de-begudes-el-maritimo-ramon-sans-noe

Casa José Botet Olivé

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-jose-botet-olive

Magatzem de Vins Enrique Ventosa Mitjans

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/magatzem-de-vins-enrique-ventosa-mitjans

Ultramarins "Épicerie Française - José Cardona"

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/ultramarins-epicerie-francaise-jose-cardona

Quiosc per a Impresos José Aymat

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/quiosc-per-a-impressos-jose-aymat

Casa Xavier Güell Gayà

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-xavier-guell-gaya

Casa       Rambla Nova, 24

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-3

Cine-Teatre Moderno

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/cine-teatre-moderno

Casa Enrique Ventosa

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-enrique-ventosa

Casa Nicolàs Marsol Ferrer

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-nicolas-marsol-ferrer

Estació de Servei "Service Station" (Juan Panadés Saperas)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/estacio-de-servei-service-station-juan-panades-saperas

Casa Concepción Díez. Ramón y Cajal (Carretera de Castelló, km 1)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-concepcion-diez

Cellers José de Muller

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/cellers-jose-de-muller

Casa Dolores Cucurull Roca. Reina Maria Cristina (Passeig Circunvalación)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-dolores-cucurull-roca

Ferretería Socias.   Sant Agustí, 21

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/ferreteria-socias

Casa Rafael Grau. Sant Francesc

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/casa-rafael-grau

Magatzem Rafael Grau Bartulí. Sant Francesc, 17

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/magatzem-rafael-grau-bartuli

Farmàcia Sanromà (Rafael Sanromà Gabriel).         Unió, 17

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/farmacia-sanroma-rafael-sanroma-gabriel

Villa Morera (Mas Vallvé)

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/tarragona/tots/villa-morera-mas-vallve

Els que fan de la política una professió, ja saben que pesa sobre ells una presumpció “iuris tantum” sobre la seva honestedat, els que exercien responsabilitats polítiques durant la dictadura, la teníem també, i no la “iuris et de iure”, ni aquells eren tant dolents, ni aquests son àngels, oi?.

La paremiologia ens diu “els de Tarragona manxen i els de Reus enganxen”, en matèria de Patrimoni Històric però, dissortadament, quasi podrien anar del bracet :

https://relatsencatala.cat/relat/el-reus-que-desapareixia-com-a-consequencia-del-culte-a-santa-maria-de-lespeculacio-urbanistica-i-a-nostra-senyora-de-la-corrupcio-politica/1071501

Estem molt lluny d’arribar a ser aquell indret on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Entre nosaltres, dubto que ho aconseguim mai.  D’ençà de 1714, tenim l’enemic a casa.