Llegia que l’edifici del Seminari Conciliar de Barcelona al Carrer de la Diputació, 231, va ser realitzat per l’arquitecte Elies Rogent i Amat (Barcelona 18 de juliol de 1821 – Barcelona 21 de febrer de 1897) , el mateix que va projectar la Universitat de Barcelona, i es va iniciar sota el pontificat del bisbe José María de Urquinaona y Bidot (Cadis, 4 de setembre de 1814– Barcelona, 31 de març de 1883)
En l’edifici els seminaristes hi van començar a viure l’any 1882, no va ser inaugurat oficialment però, fins al 4 de desembre de 1904.
En la Setmana Tràgica de 1909 el Seminari va ser assaltat i incendiat en part.
En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República – l’únic que es pot qualificar així fins al dia d’avui - l’edifici del Seminari fou saquejat, i va tenir diferents utilitats: seu de la Universitat Popular de les Joventuts Llibertàries, alberg de refugiats de guerra, camp de presoners, hospital, i residència per als presos de diversos camps de treball de Barcelona.
Escrivíem a :
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html
.., cal recordar, ara i aquí, que sense la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO, pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.
L’actuació del Cardenal, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU, amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”
Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon - el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al seu ensenyament, a mi en té revoltat.
Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes” no se’n pot esperar res de bo.
A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “ a por ellos “; s’han acostumat a fer les seves maleses amb plena consciència de la seva immunitat.
Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?
En la infinita confiança en Déu, maleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario