IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA D’0IX. MONTAGUT I OIX. LA GARROTXA SOBIRANA

 

A la Garrotxa, i arreu de Catalunya , abans de la dictadura franquista hi havia escoles en bona part dels petits i grans nuclis de població. En algun cas eren escoles “ parroquials”, en la nostra llengua – que és agradable per al bon Déu – el mot escolà, fa referència tant al que va a l’escola, com a la persona que ajudava a  l’oficiant en les celebracions litúrgiques, hi havà també els “ mestres de sequer “ que impartien formació a  la quitxalla en indrets allunyats,  hi havia escoles públiques, privades, confessionals,...

La dictadura en el seu moment i la “ democraciola”  més tard intentaven esborrar aquesta “ memòria històrica”,  que alhora que reivindiquem, us demanem que ens ajudeu a completar mitjançant la tramesa d’imatges i dades a l’email castellardiari@gmail.com

 

Oix formava part del terme del castell de Bestracà, que senyorejaven els Bestracà i els Cruïlles, i des del 1365 centrà la baronia de Bestracà .

Fou dels Barutell fins al començament del segle XIX, que passà als Sants.

Quan al topònim Oix;

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=28897

Formava un municipi fins el 1972, que s’estenia per les altes valls de la riera de Llierca, s’integraven  aleshores els termes de Montagut i Oix.

L’antic terme d’Oix,  comprenia, a més, els llocs i les antigues parròquies rurals de Sant Miquel de Pera, Hortmoier, Mitjà, Monars, Santa Bàrbara de Pruneres, Talaixà, el Riu, el santuari de les Agulles i el d'Escales i l’antic monestir de Sant Aniol d’Aguja.

 

Font.  LES ESCOLES DE L'ALTA GARROTXA. Tura Ciará i Vallès.

https://raco.cat/index.php/QuadernsAE/article/view/352398/443537

 

Fa anys que malden per confegir un inventari dels edificis escolars anteriors i/o coetanis de la dictadura franquista a Catalunya. El tema no desperta – dissortadament – passions.

Malgrat això tenim força material que posem a disposició de les persones i/o entitats que vulguin completar l’inventari d’edificis d’almenys la seva comarca, en aquest cas la Garrotxa

El Dr. VALENTÍ CARULLA MARGENAT,  RECTOR DE LA UNIVERSITAT  DE BARCELONA, REBIA  ALHORA QUE EL TITOL   “D’APÒSTOL DE LES ESCOLES”, EL MARQUESAT DEL SEU NOM. (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923), pensem que honorar-lo en el centenari del seu naixement.  Que us sembla?.

La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic.  Gn 41,14-36,  Josep interpreta els somnis del faraó:

Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges.  Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu.  Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans

Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques  lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “. 

D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i  altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.  

Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric,  els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar  aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com