ESGLÉSIA PARROQUIAL D’ESCALARRE, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS, LA GUINGUETA D’ÀNEU. EL PALLARS SOBIRÀ

 

Trobava una bonica imatge de l’Església parroquial d’Escalarre, advocada a Sant Martí de Tours, la  Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà

Patrimoni Gencat en diu; església d'una sola nau. Originàriament estava rematada a l'est per tres absis semicirculars, decorats exteriorment per bandes i arcuacions cegues, però actualment només es conserven el central i el lateral nord, amb les finestres de mig punt pràcticament encegades.

La nau central és coberta per volta d'arestes i està dividida en quatre trams. Entre aquesta i l'absis central s'interposa un presbiteri. Els absis laterals han estat transformats en capelles.

A l'extrem oest es troba la porta amb arc de mig punt amb dues arquivoltes en degradació. L'externa descansa sobre impostes decorades amb rosetes dins de cercles alternant amb bossells i a la dovella central una testa humana. Sobre mateix de la porta hi ha una petita fornícula, per damunt la qual s'obre un ull de bou. Remata la façana una espadanya de dos ulls, que ha estat reparada amb maons ceràmics i morter de ciment, com es constata durant el treball de camp de l'any 2020, encarregat pel Departament de Cultura; els paraments exteriors de l'edifici són de maçoneria d'aparell irregular, i en punts concrets, com en la façana principal, hi trobem un arrebossat de morter de calç, que s'està esclovellant. També apareixen reparacions fetes amb morter de ciment pòrtland, un material impropi en l'arquitectura tradicional pallaresa. Tant en façanes com en la coberta hi ha presència biòtica. 

A l'interior de l'església el revestiment presenta esquerdes, taques d'humitats i també s'està esclovellant.

La visitaven, i ens expliquen les seves impressions “ la parella romànica". 

http://indretsescbergueda.blogspot.com/2020/02/sant-marti-descalarre-la-guingueta.html

L’enciclopèdia del Romànic s’esplaia una mica més:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-descalarre-la-guingueta-daneu

Quan al topònim Escalarre:

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17352

 

IN MEMORIAM DE LA FÀBRICA MORRAL A LA RAMBLA DE SABADELL

 

La Maria Dolors Dalmau Puig, escriu ;  Martí Morral Badia qui, com a germà major (hereu) va heretar la part principal dels béns, del seu para Jaume Morral Costa, el qual era un paraire que va adquirir l'immoble en la Rambla 109, entre els carrers Reg i Gurrea, on va instal·lar en 1856 l'enorme casa-fàbrica-vapor de planta baixa i quatre pisos, coneguda com a Vapor Morral,  i que havia contret matrimoni amb Àngela Roca Brujas amb la qual va tenir sis fills

En respecte a Mateu Morral Roca  (Sabadell, 27 de novembre de 1879  - Torrejón de Ardoz, 2 de juny de 1906), un dels seus fills.  el va repudiar públicament, quan va haver-hi l'atemptat contra el rei, el 3 de juny en una entrevista publicada en el diari El Liberal de Barcelona va dir: El meu fill Mateu va morir el dia 3 de gener per a mi, i no sé, ni vull saber res de quant pugui referir-se a aquest subjecte que porta encara els seus noms. Ignoro el que haja pogut fer, on ha estat des del dia que el vaig treure de la meua casa per a mai de la vida permetre-li una altra vegada l'entrada".

Des de llavors Martí Morral va deixar de fer vida social i va acabar vivint només amb una criada. Alguna nit encara se’l podia veure a la Rambla amb alguns dels pocs amics que va conservar.

Va morir el 30 de desembre de 1933,  per a veure la rehabilitació del seu fill en temps de la II República.

 https://www.diaridesabadell.com/2019/11/09/vides-truncades-per-la-tragedia/

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/historia-de-sabadell-mateo-morral-el-regicida-1879-1906/

https://historiadesabadell.com/2011/10/11/mateo-morral-roca/

L'immoble de la Rambla 109, entre els carrers Reg i Gurrea seria destruïda per un  “ oportuníssim “ incendi l’any1945.

MOLI DE CA N’ILLA DEL PONT. FOGARS DE MONTCLUS. EL MONTSENY JUSSÀ/VALLÈS ORIENTAL.

 

El Crisant Palau, publica fotografies del Molí de ca n'Illa del Pont del que en diu  Mapa de Patrimoni;  Molí fariner situat al marge esquerra de la Tordera, al veïnat del Rieral, i a tocar de la carretera. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, format per planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants.

S'hi accedia per un antic camí retallat a la roca que desembocava a la porta principal, que és de pedra adovellada en arc de mig punt.

Al vestíbul hi havia les dues moles, que actualment no es conserven. El pis superior era destinat a habitatge del moliner.

Des de l'exterior es poden observar les dues boques de sortida d'aigua del carcabà, fetes amb pedres disposades en forma de plec de llibre.

A la façana lateral en destaca el rellotge de sol amb la data 1852, que es troba sobreposat al damunt d'un altre més antic.

A la riba de la Tordera, i excavat a una de les roques del gorg hi ha el forat de pal d'una antiga resclosa.

Aquest molí és esmentat en diversos documents antics. Segons l'inventari del mas Illa del Pont era un "molí fariner ab tots els arreus necessaris per a moldre qualsevol espècie de gra". 

Les Contribucions Industrials del Montseny expliquen que el molí Illa, l'any 1875, era un molí fariner de resclosa, que molia més de tres mesos a l'any i menys de 6. Segons la documentació, entre els anys 1875 i 1883, era propietat de Jaume Illa.

 

IN MEMORIAM. EL SAFAREIG DE LA COLÒNIA SEDÓ. ESPARREGUERA

 

El Pere Julià Subirana em feia arribar un grapat d’imatges de  la Colònia Sedó:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2023/06/in-memoriam-imatges-de-la-vida.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/06/in-memoriam-ii-imatges-de-la-vida.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/06/in-memoriam-iii-imatges-de-la-vida.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/06/sedo-el-reialme-que-no-va-reexir.html

La imatge on apareixen dues dones al costat del safareig no té data, i ofereix una vista molt limitada de la instal·lació, això, no em permet afirmar, ni negar, l’existència diferenciada d’almenys un safareig de vius, i un mal dit de morts i malats, on es rentaven les robes de l’aixovar i/o de les persones que patien malalties infeccioses, i de les que havien traspassat  

Us deixo la consulta al que vàreu néixer i/o créixer en el recinte clos de la Colònia Sedó, m’agradarà rebre la resposta, i si fos possible alguna imatge a l’email castellardiari@gmail.com

IN MEMORIAM. (I) IMATGES DE LA VIDA QUOTIDIANA A LA COLÒNIA SEDÓ . ESPARREGUERA. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

N’havíem escrit força de la Colònia Sedó d’Esparreguera, tenia pendent però,  més  que deixar constància  de la història – que també - , fer palès un fet que en ocasions se’ns oblida quan parlem del Patrimoni Històric, la VIDA – amb  majúscules – de les persones que vivien i treballaven en aquests indrets.  Li demanava al Pere Julià Subirana, imatges de la vida quotidiana, i em feia arribar un grapat de fotografies.  

La Colònia Sedó va ser fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús  (1800-1863), que va construir al costat d'un antic molí fariner ja existent ("Can Broquetes"), una fàbrica tèxtil que creixeria ràpidament, fins a adoptar les característiques pròpies d'una colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les empreses més grans i importants dins la història econòmica i industrial de Catalunya.

A la mort de Miquel Puig Catasús (1863) el substituí el seu fill, Josep Puig i Llagostera  (Vilafranca del Penedès, 1835 – Barcelona, 3 de desembre de 1879), que inicià la construcció de habitatges per als treballadors, amplià la fàbrica i projecta diverses obres de desenvolupament. Fou el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies (Reus, 12 de setembre de 1842 - Barcelona, 23 d'abril de 1902) , casat amb  Vitorina Guichard i Albeniu ,  culminaria el procés de creixement i formació de la colònia industrial que portaria el seu nom i on desenvolupà tot el procés de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous habitatges per als treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de botigues, escoles, l'església advocada a Santa Vitorina, obra de l’arquitecte  Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 1864 - Barcelona, 27 de novembre de 1925) , un dispensari, cinema i casino entre d'altres.

Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la fàbrica i s'estructurava en blocs allargats de habitatges de planta baixa i dos pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers paral·lels hi havia l'església i, a banda i banda, les escoles.

Després de la defunció del seu pare Antoni Sedó i Pàmies el 1902,  el seu fill Lluís Alfons Sedó i Guichard (Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) va passar a dirigir el centre industrial d'Esparreguera, que en aquesta nova etapa va adoptar el nom de Luis A. Sedó a Comandita, auxiliat pels seus germans Arturo i Martín.

Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  la colònia arribà al màxim creixement, alhora però, s'iniciarien els primers símptomes de crisi.

Actualment, la colònia Sedó s'ha reconvertit en un important polígon industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un d'aquests espais industrials se situa el nucli central del Museu de la Colònia Sedó.

L'església, emplaçada al mig de la colònia obrera, fou realitzada pel  Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 1864 - Barcelona, 27 de novembre de 1925) amb un gust estètic força auster , seguint unes línies neoromàntiques

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-victorina

Les fotografies en blanc i negre evoquen, vida, alegria, il·lusió, esperança,..., les fotografies en color constaten al contrari, incúria, abandó, desídia,..  

El meu infinit agraïment al Pere Julià Subirana i a les persones que cedien les fotografies.

IN MEMORIAM.CAPELLA DE LES GERMANES CARMELITES MISIONERES DE LA CLÍNICA L’ALIANÇA DE BARCELONA ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE CARME.

 

Havia publicat :  PALAU DE LA MUTUALITAT L’ALIANÇA. BARCELONA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/06/palau-de-la-mutualitat-lalianca.html

I demanava al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa deCatalunya ( Arxiu Gavín), imatges de la capella – que no havia tingut ocasió de retratar - , i  a volta d’email rebia una fotografia;  Capella oratori de la Marededéu del Carme, Segona capella de l’any 1950, Germanes Carmelites Missioneres, Clínica de "la Quinta de Salut l'Aliança". Estava situada al 5e pis.  Ambdós capelles, la de les Germanes, i la de la Clínica, advocada a la Marededéu de Montserrat ,   existien encara als anys 1989-1990 

Per l’Aliança passava entre altres la germana Antonia de Jesús Juan Torres ( Ciutadella, Menorca,  20 de març de 1916 + l’Índia, 11 de setembre de 2001 )  

http://www.ime.cat/Documents/Documents/12452doc4.pdf

Ens agradarà tenir més noticies a l’email castellardiari@gmail.com  de la presència de les Germanes Carmelites Missioneres a la Clínica de l’Aliança de Barcelona.

 

JARDINS DEL GUINARDÓ JUSSÀ. BARCELONA

 

Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb tristor -  que el reconeixement  - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes,  provocava que altres elements del Patrimoni Immoble  passessin quasi desapercebuts.

Llegia que els enginyers militars , Vicenç Martorell Portas (Sant Feliu de Guíxols, 1879 – Barcelona, 1956)i José Sans Forcadas, van ser els autors de l’edifici que acolliria el  regiment de cavalleria del Bruc i de Girona.

Era un dels quarters més grans que hi havia a l'interior de la ciutat.

La seva construcció es va iniciar l'any 1891, però no es va enllestir fins als anys vint del segle XX.

 https://i.pinimg.com/originals/ba/11/d5/ba11d553d6b7bc6aeaa6fb61ee4f6027.jpg

Va ser adquirit per l'Ajuntament  de Barcelona als anys vuitanta.

Després d'enderrocar les construccions secundàries, als seus terrenys es van construir els Jardins del Príncep de Girona - ara denominats Jardins del Baix Guinardó, jussà sembla que va semblar “ revolucionari “ - mentre que es va preservar l'edifici principal per allotjar-hi diversos serveis i equipaments del barri, entre ells l’arxiu històric del districte.

El jardí està presidit per una gran esplanada central de sauló rodejada de terrasses que salven el desnivell que existeix entre els carrers i la part central del jardí. L'esplanada compta amb un gran llac rodejat de plàtans , que li dona un tret característic.

Durant l'any 2009 es va reformar part del recinte equipant-lo  amb un  centre per a gent gran, un bar nou i la millora dels accessos a la zona central.

La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “  a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació,  els que parlaven en la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la mort - , aquesta “  mala praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua castellana,  aquest trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.

Em desplaïa  comprovar que Barcelona   forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

TENIU DADES D’AQUESTA CASA DE NÚMERO 55 DEL CARRER TAXDIRT? . BARCELONA

 

Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb tristor -  que el reconeixement  - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes,  provocava que altres elements del Patrimoni Immoble  passessin quasi desapercebuts.

Retrata la casa de numero 55 el carrer del Taxdirt,  en el seus esgrafiats figura 1927.

Els ajuntaments – tots, els del 155, els demòcrates, ...i els  que vagin venint -  tenen legalment l’obligació  de forma un Catàleg de Patrimoni, aquest fet NO COMPORTA NECESSARIÀMENT haver de declarar  BCIL , Bé Cultural d’Interès Local, els bens inclosos.

Barcelona en qüestions relatives al Patrimoni Immoble Monumental ha estat – i és encara – un mal exemple per la resta de Catalunya

Ens agradarà tenir noticia  l’email castellardiari@gmail.com  del promotor i l’autor d’aquest edifici del carrer Taxdirt, Calalunya us ho agrairà

La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “  a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació,  els que parlaven en la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la mort, aquesta “  mala praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua castellana,  aquest trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.

Em desplaïa  comprovar que Barcelona   forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

Aixecava a la Sagrada Família la meva pregaria amb el prec que l’elevessin a l’Altíssim , Senyor; allibera el teu poble!!!

 

EL CALIQUENYA. L’ANDORRA INTEMPORAL.

 

El Jordi Vila Juncá publica una fotografia del bar el  Caliquenya,  al número  12  de  la Carretera de la Comella i de la Plana,  Andorra la Vella, Parròquia d'Andorra la Vella  , quan al significat  trobem Caliquenya/   Caliquenyo “  Cigar prim i dur de tirar “.  Cap dubte de que existeix una relació amb la casa i a producció de tabac al Principat, que caldria però, que algú expliques, oi?.

Autèntic!, en diu el Jordi Vila Juncá.

I confirma l Jordi Rispal;  A qui vaig menjar fa molts anys la millor cua de bou que he menjat mai!!