N’havíem escrit força de la Colònia Sedó d’Esparreguera, tenia pendent
però, més que deixar constància de la història – que també - , fer palès un
fet que en ocasions se’ns oblida quan parlem del Patrimoni Històric, la VIDA –
amb majúscules – de les persones que
vivien i treballaven en aquests indrets.
Li demanava al Pere Julià Subirana, imatges de la vida quotidiana, i em
feia arribar un grapat de fotografies.
La Colònia Sedó va ser fundada el 1846 per Miquel Puig i Catasús (1800-1863), que va construir al costat d'un
antic molí fariner ja existent ("Can Broquetes"), una fàbrica tèxtil
que creixeria ràpidament, fins a adoptar les característiques pròpies d'una
colònia industrial i, finalment, al segle XX convertir-se en una de les
empreses més grans i importants dins la història econòmica i industrial de
Catalunya.
A la mort de Miquel Puig Catasús (1863) el substituí el seu fill, Josep
Puig i Llagostera (Vilafranca del
Penedès, 1835 – Barcelona, 3 de desembre de 1879), que inicià la construcció de
habitatges per als treballadors, amplià la fàbrica i projecta diverses obres de
desenvolupament. Fou el seu administrador i substitut, Antoni Sedó i Pàmies (Reus,
12 de setembre de 1842 - Barcelona, 23 d'abril de 1902) , casat amb Vitorina Guichard i Albeniu , culminaria el procés de creixement i formació
de la colònia industrial que portaria el seu nom i on desenvolupà tot el procés
de producció tèxtil. Al mateix temps engrandí la colònia obrera amb nous
habitatges per als treballadors i les seves famílies, amb instal·lació de
botigues, escoles, l'església advocada a Santa Vitorina, obra de l’arquitecte Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 1864 -
Barcelona, 27 de novembre de 1925) , un dispensari, cinema i casino entre
d'altres.
Tot el conjunt de la colònia obrera estava situat al costat mateix de la
fàbrica i s'estructurava en blocs allargats de habitatges de planta baixa i dos
pisos que formaven set carrers paral·lels entre si. Al mig d'aquests carrers
paral·lels hi havia l'església i, a banda i banda, les escoles.
Després de la defunció del seu pare Antoni Sedó i Pàmies el 1902, el seu fill Lluís Alfons Sedó i Guichard
(Madrid, 1873 - Barcelona, 1952) va passar a dirigir el centre industrial
d'Esparreguera, que en aquesta nova etapa va adoptar el nom de Luis A. Sedó a
Comandita, auxiliat pels seus germans Arturo i Martín.
Després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la
II República, la colònia arribà al màxim
creixement, alhora però, s'iniciarien els primers símptomes de crisi.
Actualment, la colònia Sedó s'ha reconvertit en un important polígon
industrial on hi ha diferents empreses i activitats industrials. En un
d'aquests espais industrials se situa el nucli central del Museu de la Colònia
Sedó.
L'església, emplaçada al mig de la colònia obrera, fou realitzada pel Claudi Duran i Ventosa (Barcelona, 1864 -
Barcelona, 27 de novembre de 1925) amb un gust estètic força auster , seguint
unes línies neoromàntiques
https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-victorina
Les fotografies en blanc i negre evoquen, vida, alegria, il·lusió,
esperança,..., les fotografies en color constaten al contrari, incúria, abandó,
desídia,..
El meu infinit agraïment al Pere Julià Subirana i a les persones que cedien
les fotografies.
No hay comentarios:
Publicar un comentario