Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb
tristor - que el reconeixement - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet
(Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926),
desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes, provocava que altres elements del Patrimoni
Immoble passessin quasi desapercebuts.
Llegia que els enginyers militars , Vicenç Martorell Portas (Sant Feliu de
Guíxols, 1879 – Barcelona, 1956)i José Sans Forcadas, van ser els autors de l’edifici
que acolliria el regiment de cavalleria
del Bruc i de Girona.
Era un dels quarters més grans que hi havia a l'interior de la ciutat.
La seva construcció es va iniciar l'any 1891, però no es va enllestir fins
als anys vint del segle XX.
Va ser adquirit per l'Ajuntament de
Barcelona als anys vuitanta.
Després d'enderrocar les construccions secundàries, als seus terrenys es
van construir els Jardins del Príncep de Girona - ara denominats Jardins del
Baix Guinardó, jussà sembla que va semblar “ revolucionari “ - mentre que es va
preservar l'edifici principal per allotjar-hi diversos serveis i equipaments
del barri, entre ells l’arxiu històric del districte.
El jardí està presidit per una gran esplanada central de sauló rodejada de
terrasses que salven el desnivell que existeix entre els carrers i la part
central del jardí. L'esplanada compta amb un gran llac rodejat de plàtans , que
li dona un tret característic.
Durant l'any 2009 es va reformar part del recinte equipant-lo amb un centre per a gent gran, un bar nou i la
millora dels accessos a la zona central.
La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament
d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “ a aprendre i parlar la llengua catalana,
s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg
període d’ocupació, els que parlaven en
la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de
càstigs i àdhuc la mort - , aquesta “ mala
praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les
llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que
no fos en llengua castellana, aquest
trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític
d’aquells pobles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario