Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb tristor - que el reconeixement - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes, provocava que altres elements del Patrimoni Immoble passessin quasi desapercebuts.
Retrata la casa
de numero 55 el carrer del Taxdirt, en el seus esgrafiats figura 1927.
Els ajuntaments –
tots, els del 155, els demòcrates, ...i els que vagin venint - tenen legalment l’obligació de forma un Catàleg de Patrimoni, aquest fet NO COMPORTA NECESSARIÀMENT haver de declarar BCIL , Bé Cultural d’Interès Local, els bens inclosos.
Barcelona en qüestions relatives al Patrimoni Immoble Monumental ha estat – i és encara – un mal exemple per la resta de Catalunya
Ens agradarà
tenir noticia l’email castellardiari@gmail.com del promotor i l’autor d’aquest edifici del carrer Taxdirt, Calalunya us ho agrairà
La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “ a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació, els que parlaven en la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la
castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la mort, aquesta “ mala praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua castellana, aquest trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.
Aixecava a la
Sagrada Família la meva pregaria amb el prec que l’elevessin a l’Altíssim , Senyor; allibera el teu poble!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario