No retrataven Can Figa o Can Joanals
per al Fons Estudi de la Masia Catalana,
si sortosament que ho feia Pere Català i Roca (Valls, 1923 - Barcelona,
10 de febrer de 2009), per a Patrimoni Gencat.
El poble de Torrentí, documentat al segle XI, es troba un km al nord del
cap del municipi, Torrent, a la comarca de l’Empordanet.
El formen una dotzena de masies escampades, prop del camí que mena al poble
de Sant Feliu de Boada, de l'església del qual depèn la de Sant Fèlix de
Torrentí, de la que en no trobada dades, ni imatges enlloc, sou pregats de
fer-nos-en arribar a l’email castellardiari@gmail.com
.
NO consta - tampoc – a la relació d’Esglésies DEL BAIX EMPORDÀ, que publicava
Josep Maria Marquès Planagumà (Cruïlles, Baix Empordà, 8 d'octubre de
1939 - Girona, Gironès, 8 de novembre de 2007)
https://core.ac.uk/download/pdf/39155335.pdf
El casal més notable és Can Figa o Can Joanals, del segle XVII, fortificat
amb una elegant garita angular, de la que ens diuen a Patrimoni Gencat; Edifici
civil amb elements de fortificació o defensa.-
Masia amb teulada de doble vessant, de dues plantes, amb façana principal
encarada a llevant centrada per un finestral rectangular decorat amb
motlluratges a l'ampit i damunt la llinda; la porta és refeta modernament en
haver estat arrencada l'antiga, de mig punt i gran dovellatge. Els extrems
superiors d'aquesta façana -angles NE I SE de l'edifici hi havia segles garites
defensives de les quals només es conserva sencera la del SE. Es cilíndrica amb
coberta cònica, feta amb terrissa excepte el gran basament de pedra acabat amb
una mènsula que té un cap esculpit. De l'altra garita queden vestigis del cos
cilíndric.
A l'interior destaca al sala major, al pis, amb volta de llunetes; els
baixo, originàriament destinats al bestiar i dependències, presenten voltes de
pedra morterada.
La construcció és de grans rebles desbastats travats amb morter; carreus
angulars.
El veïnat de masies de Torrentí és a un km. Al N. del poble de Torrent.
Aquest llogarret ja s'esmenta en un butlla del papa Benet VIII de l'any 1017 en
la qual són confirmades les possessions de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles,
entre d'altre les que tenia "inlocum quem dicunt Torrentilio vel infra
ejus termines, in locum quem dicunt Torrrente vel Infra ejus
termines". El mas de Can Figa és
actualment més conegut amb el nom, d'origen més recent, de "Can Joanals,
essent l'altre popularment molt oblidat.
La porta adovellada, amb un emblema en relleu a la clau, fou venuda i es
troba avui muntada en una de les edificacions d'estiueig de la gran finca dita
"la Marineda", entre Calella de Palafrugell i LLafranc.
El geògraf Joan Carandell Pericay (Figueres,
Alt Empordà, 1893 — Pals, Baix Empordà, 1937), a l'obra citada escrita l'any
1936 i publicada el 1942, publica un dibuix -fet per ell mateix- amb l'epígraf
"Torrentí segle XVII" en el qual s'hi representa la façana d'aquesta masia
amb la portada adovellada al seu lloc i els dues garites conservades.
Dades del C.O.A.C Girona:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=torrent&page=1&pos=4
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10763
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?