HOSPITAL 2 DE MAIG. BARCELONA

 

Aprofitava una baixada a Barcelona, per a fer un tomb pels voltants  de la Sagrada Família,  la fàbrica Damm,  l’Hospital 2 de maig,  l’església de la Santa Creu i Sant Pau – tancada com és mal costum -, i anava confegint publicacions :

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/01/hospital-de-la-santa-creu-i-sant-pau.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/01/teniu-dades-dels-autors-de-la-fabrica.html

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/01/esglesia-de-lhospital-de-sant-pau.html

Llegia de l’Hospital 2  de maig de Barcelona que el 20 de maig del 1924, la reina Victoria Eugenia de Battenberg (Victoria Eugenie Julia Ena of Battenberg; Aberdeenshire, 24 de octubre de 1887-Lausana, 15 de abril de 1969) -membre de les dames de la Creu Roja- inaugurava l'hospital militar que portaria el nom de l'organització.  Cap dada de l’autor/s del projecte, el Valentí Pons Toujouse, autor  del blog MODERNISME, i altres publicacions de molt interès, em deixava un comentari; (1920),  Eduard Ferrés Puig (Vilassar de Mar, 1880-Barcelona, 1928)  i Adolf Florensa Ferrer (Lleida 1889 - Barcelona 1968) a partir de la victòria dels sediciosos feixistes  contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República   (1939)

Les circumstàncies històriques, no van deixar marge per a grans celebracions, ja que, des del 1920 i fins al 1926, la ciutat va patir les conseqüències directes de la Guerra del Rif, també coneguda com a Guerra d'Àfrica. I és que l'esclat del conflicte armat va anar en paral·lel amb l'edificació del recinte sanitari amb l'únic objectiu que, en el menor temps possible, pogués començar a atendre tots aquells homes que tornaven malferits de l'infern del Marroc.

  Només un decenni més tard, l'hospital de la Creu Roja -emplaçat el 301 del carrer Dos de Maig- tornaria a desenvolupar un paper rellevant en un nou episodi bèl·lic: la  resistència enfront de l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República espanyola.

A partir de la dècada dels quaranta, l'hospital es va convertir en una de les institucions mèdiques de referència a Catalunya i el bressol de les escoles d'infermeria posteriors.

https://www.youtube.com/watch?v=r8eEcP13EDo

l’ any 1999, en virtut d’un acord entre la Creu Roja Espanyola i l’Administració Sanitària de Catalunya, l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona va entrar a formar part, juntament amb l’Hospital General de l’Hospitalet, del Consorci Sanitari de la Creu Roja de Catalunya, que el 2002 va canviar el nom pel de Consorci Sanitari Integral.

El 2010, amb l’obertura de l’Hospital de Sant Joan Despí , Moisès BroggiVallès , es va crear un nou dispositiu sanitari, el Centre d’Atenció Integral Dos de Maig, en el qual coexisteixen quatre nivells assistencials: atenció primària (amb el Centre d’Atenció Primària Sagrada Família); atenció especialitzada, atenció urgent i atenció hospitalària (amb l’Hospital Dos de Maig).

Fruit de la estratègia de coordinació territorial, darrerament, s’han desenvolupat serveis mancomunats entre l’Hospital Dos de Maig i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Reumatologia, Endocrinologia, Cirurgia Vascular i Cirurgia General) per a la gestió compartida de l’assistència, atenent a la diferent complexitat de les patologies. D’altra banda, també s’han creat dispositius territorials comuns com la Unitat Geriàtrica d’Aguts.

 

La població de referència del centre és majoritàriament dels districtes municipals de l’Eixample, Gràcia i Horta-Guinardó de la ciutat de Barcelona i és variable per dispositius i especialitats mèdiques: quasi 200.000 persones per a l’assistència especialitzada i quasi 410.000 per a l’assistència urgent, del pacient fràgil i d’hospitalització a domicili.