IN MEMORIAM. CAPELLA DEL ROSER. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

 

Coll de Nargó és un poble de l’ Urgell sobirà , ubicat a l’entorn d’un turó a la vora del riu Segre, a pocs quilòmetres al sud de la Seu d’Urgell.

Des de fa segles, bona part de la gent del poble estava especialitzada en el transport de la fusta a través del riu. Eren els raiers, que van desenvolupar la seva activitat fins al primer terç del segle XX, quan la construcció dels embassaments i l’expansió del transport per carretera, van fer impracticable i innecessària la seva activitat.

Aquella especialització de la gent de Coll de Nargó en el transport fluvial de la fusta, activitat que es desenvolupava sota l’excels patronatge de la Mare de Déu del Roser,  que veia tancar l’antiga capella on se li retia culte, encara l’any 1962,  Joan Tous i Casals (Barcelona, 24 de maig de 1912- 15 de març de 2003) havia retratat “Vista de les pintures murals de l'interior de l'església”.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93530

Va fer possible  que  l’any 1998 s’hi ubiqués a l’edifici de la que havia estat capella ,  el Museu dels Raiers.

LA CAPELLA QUE HAVIA DONAT AIXOPLUC A LA MAREDEDEÚ DEL ROSER, ACULL ARA EL MUSEU DELS RAIERS DE COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/01/la-capella-que-havia-donat-aixopluc-la.html

Podeu llegir alguna testimoni d’aquella activitat :

https://www.endrets.cat/indrets/alt-urgell/coll-de-nargo/museu-dels-raiers/856

https://www.endrets.cat/indrets/alt-urgell/coll-de-nargo/museu-dels-raiers/856

Que la Marededéu del Roser, malgrat haver estat desnonada de la seva capella de Coll de Nargó,  i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.