https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/4867/rec/2675
Jaume Biosca i
Juvé ( Barcelona l’any 1875 + 1945 ) retratava l’any 1922, Vil·la Joana vista
entre uns arbres i tres homes en un camí, aleshores Escoles Vilajoana que incloïa una part pedagògica (escola de
deficients, escola de cecs i escola de persones sordmudes) i una part
científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques
dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia,
l'òptica i l'otorrinolaringologia) que actuava com a centre director del
conjunt de la institució.
Les Escoles
Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi, com el doctor Jesús
Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis, el fonetista
Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan
Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), fins al punt que es
pot considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials.
Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i
fotografia, entre altres. L'escola de
persones sordmudes romangué a Vil·la Joana fins al 1925; i la d'invidents, fins
al 1954; de manera que a partir d'aquesta data Vil·la Joana va passar a ser,
exclusivament, un centre per a persones amb discapacitats. El 1973 l'escola es
va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix
entorn
Jacinto Verdaguer
y Santaló (Folgueroles, 17 de maig de
1845- Lliurava l’ànima al Senyor en aquesta finca de Vallvidrera, 10 de juny
de 1902)
Jaume Biosca i Juvé - del que ens agradaria afegir-ne una imatge - , feia una feina excel·lent :
Catalunya no li ha fet el reconeixement que calia, coincidia el centenari del seu naixement amb la mort “ oficial “ del sàtrapa, està clar que en la ment poruga dels “ polítics professionals” potser no calia fer esverar a la “ bestia”, esperem l’any 2045, oi?.
Esperem les vostres respostes a l'email castellardiari@gmail.com
El Partits hereus de la dictadura, PP & PSOE estan embrancats en assenyalar l’altre com MÉS corrupte, dissortadament patim llistes de “ desesperació” a la Sanitat Pública – i de retruc a la privada -, a l’atenció social a les persones febles, discapacitats, dependents,.., els agrairíem a ambdós Partits, que posin remei a aquests i altres problemes, i deixin de perdre el temps, la “ sensació” de la ciutadania és que la corrupció en ambdós és ex-aequo
Ens sembla que una Comissió Parlamentaria que esbrines les relacions entre el narcotràfic , el finançament dels Partits Polítics , i les accions criminals dutes a terme darrerament a la Comunitat andalusa, tindria més sentit, oi?
Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i com es diu a Romans, 12 ; esperem que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga, diu el Senyor.
Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
No hay comentarios:
Publicar un comentario