SANT ROMÀ DEL VILARS. ESCALDES-ENGORDANY. ANDORRA

 

Fins no fa pas gaire temps, aquest edifici es trobava en un estat de conservació deplorable, amb la coberta esfondrada i la part superior dels murs també malmesa. Si hom observa bé l’edifici per l’exterior, és ben visible encara, per l’aspecte de la pedra, la part de mur antiga i l’estat en què es trobava, abans d’ésser restaurat. Una restauració discutida ha aconseguit almenys salvar l’edifici d’una ruïna segura. L’església fou coberta amb fusta, amb unes bigues robustes que uneixen els murs de migjorn i de tramuntana, de les quals puja una altra biga que actua de puntal a les altres bigues que marquen el doble vessant de la teulada i sostenen la coberta. A la part de ponent i rematant el mur fou construït un campanar d’espadanya d’una sola obertura, coberta amb un arc de mig punt adovellat, fet amb pedra tosca; no és original.

https://indretsescbergueda.blogspot.com/2013/10/sant-roma-dels-vilars-escaldes.html

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Trobava els de Sant Romà de Vila, a Encamp

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/08/goigs-sant-roma-sant-roma-de-vila.html

El patrimoni moble de sant Romà es distribuïa almenys entre :

l'església parroquial de Sant Pere Màrtir d'Escaldes-Engordany es conserva un retaule provinent de Sant Romà dels Vilars, del que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

https://www.bondia.ad/cultura/casa-de-la-vall-com-no-l-has-vist-mai-i-com-no-la-tornaras-a-veure

I almenys un  Sant Sopar procedent de Sant Romà dels Vilars al despatx del Síndic  a la Casa de la Vall, del que ens agradarà rebre’n una imatge a l’email castellardiari@gmail.com

Dels bens de l’església, com del porc, malgrat la pesta porcina, s’aprofita tot.

Bens de campana, Deu els dona i el dimoni els escampa

Que sant Romà elevi a l’Altíssim la pregaria dels  andorrans ,  lançanencs,   trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

EL MIRACLE DEL PESSEBRE NADALENC.

L’any 2025 havia estat dur ;  les llargues sessions de quimioteràpia   que  provocaven,  fatiga, problemes intestinals  i limitacions diàries , i que ens  feien  valorar  el fet de superar cada sessió com una petita victòria.  En teníem  programada una pel dia 10 de desembre.

Malgrat això, i sobretot a instàncies de l’esposa, pujàvem a les golfes per baixar les figures antigues: el Nen Jesús somrient, la Mare de Déu serena,  Josep amatent  com sempre,  els Reis sense camells,  plens però , de misteri, l’àngel lluminós,  el pastor i les seves ovelles, la vaca i la mula fidels. La mestressa de casa, el puntal de la família ,  amb les seves hàbils  mans i l’excepcional  sentit dels colors i  les proporcions,  va confegir el pessebre que romandria  al menjador, el  millor racó de la casa.

 Com sant Francesc d’Assis, fent la feina de forma quasi mecànica, no demanaven res;  des de menuts teníem coll avall que el Pare Celestial, sabia prou bé,  les necessitats del  cor i del cos.

Tots, tots, esperem sempre  un miracle;  i quin millor que  una salut renovada per estrenar-la sota l’arbre, recordant aquell refrany antic: «Qui no estrena res per Nadal, no res val».

Aquella nit,  quasi a les fosques, les figueres del pessebre van cobrar vida. La vaca va mussitar a la mula: «Avui, anem a portar una mica d’escalfor al cor d’aquesta casa». L’àngel va liderar la processó, movent el Nen Jesús cap al centre, i els Reis van col·locar estrelles de palla al voltant, simbolitzant curació i pau.​

Quan la família es va llevar , va trobar el pessebre transformat: una figura nova, invisible abans, representava una persona plena de salut, amb braços oberts com abraçant la vida. Les llàgrimes van caure, eren, obvi és explicitar-ho  de gratitud.

Aquell dia, els metges van trucar: els últims anàlisis mostraven una  millora inesperada,  no hi havia cap dubte,  el miracle s’havia dut a terme amb  el moviment de les figures.

La família va plorar,  va riure i es  van abraçar , estrenaven – i era moltíssim –  no només salut, sinó la fe renovada en els petits miracles del Nadal

SANTA BÀRBARA DE TIRIG. CASTELLÒ

 

Demà celebrarem Santa Bàrbara, patrona entre molts altres dels que feien el servei militar obligatori durant la dictadura franquista a l’arma d’Artilleria.

Feia el campament a Sant Climent, i em destinaven al govern Militar de Barcelona, on em practicaven – desprès de verificar l’historial polític familiar que acreditava la condició de “ desafectes “ , i alhora la “ desaparició “ de tres dels més oncles paterns dels que mai n’hem tingut noticia  - la tècnica del cop de pal cec, m’enviaven  al calabós del Regiment  d’Artilleria de Sant Andreu , en acabar, demanava el trasllat a la Bateria L-1 de Montjuic , i allà assolia la condició de furrier i acabava  el servei militar.

Si teniu curiositat us deixo uns enllaços :

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2007/12/el-cop-de-pal-cec.html

https://www.guimera.blog/tribuna/records-del-servei-militar-obligatori/

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2025/06/el-furrier-meravella.html

https://www.guimera.blog/tribuna/in-memoriam-practiques-de-tir-real-dartilleria-de-costa-1973/

Crec que visitava al llarg dels anys totes les esglésies, capelles, ermites, advocades a Santa Bàrbara de Catalunya, feu una ullada al blog coneixercatalunya , i per descomptat si n’hi ha alguna més feu-m’ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

En aquesta ocasió l’ermita escollida serà la de Tirig, a la comarca del Maestrat sobirà a la província de Castelló.

Santa Bàrbara de Tirig,   es troba als afores del poble, a uns quatre quilòmetres, en el paratge conegut com lo Camp-redó, i explica la llegenda que va ser construïda per l'obstinació d'un veí de Tírig per agrair el fet de resultar il·lès de l'accident que va patir en caure un llamp que va destruir la seva casa totalment.

 Les obres van començar el 1603, Sant Mateu (Maestrat jussà. ), el responsable de les obres va ser Joan Gogia, picapedrer francès que vivia a Sant Mateu (Castelló).

L’edifici  és situat  sobre la roca del cim, que és el paviment interior de l'ermita. De planta rectangular de 17 per cinc metres i de nau única. És de construcció senzilla i austera. De fàbrica de maçoneria blanquejada, amb coberta a dues aigües (en l'exterior, mentre que la coberta interna és en forma de volta de canó, excepte en el presbiteri que presenta coberta en volta de creueria, amb l'emblema de la santa i una llegenda il·legible, esculpides en la clau), i un mur lateral que protegeix dels forts vents.

L'entrada es realitza per una Porta de fusta en arc de mig punt, emmarcada per dovelles irregulars. Sobre la Porta s'obre una obertura amb aspecte de tronera abocinada, i la rematada de la façana és en capcer, que serveix d'espadanya per a una única campana.  

La festa se celebra el 4 de desembre i es duu a terme un romiatge des del municipi a l'ermita en la qual se celebra una missa després de la qual es reparteixen els “panets”

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Gentilesa de l'Ajuntament de Tirig. 

Toponímia de Tirig:

 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=91106

Només l’alliberament del jou  d'Espanya  permetria repensar el model d’ocupació del territori, que en l’actualitat es regeix únicament i exclusiva pel benefici especulatiu d’una minoria.

Que santa Bàrbara , elevi a l’Altíssim la pregaria dels tirijans, colerencs , trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’EROLA, VILADRAU. OSONA

 

https://www.tudominioweb.es/Montseny/wp-content/uploads/2017/07/380.pdf

https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/05/goigs-la-mare-de-deu-de-lerola-viladrau.html

https://parroquiadeviladrau.wordpress.com/historia/ermita-de-lerola/

https://fviladrau.blogspot.com/2015/05/ermita-de-la-mare-de-deu-de-lerola.html

Només els catalans – i no tots dissortadament - tenim interès en conservar i mantenir la nostra memòria històrica, si  ens podeu ajudar, esperem la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com

 Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

EL MAS MOLINS, EL RELLOTGE DE SOL I LA CAPELLA DE SANT IGNASI DE LA QUE NO EN TROBAVA IMATGES. VILADRAU.

 

Fotografia. Francesc Suades Facerias. 

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24803

https://www.fje.edu/ca/jesuites-casp/noticies/es-el-dia-de-celebrar-la-nostra-tasca

https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/un-rellotge-unic/

https://naturalocal.net/ca/rutes-senderisme-catalunya/rutes-senderisme-girona/rutes-senderisme-viladrau/ruta-de-la-sala-i-lerola/rellotge-de-sol-dels-molins

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/04/teniu-imatges-de-la-capella-del-mas.html

Només els catalans – i no tots dissortadament - tenim interès en conservar i mantenir la nostra memòria històrica, si  ens podeu ajudar, esperem la vostra col·laboració a l’email castellardiari@gmail.com

 Que sant Ignasi elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 El 30.5.2024 s’aprovava l’amnistia, els “ caïnites “, ho tenen clar SI al narcotràfic, SI al tràfic de persones, SI a la corrupció, NO  als drets de les dones, NO al drets de les minories, NO a l’amnistia, NO a la democràcia,.. NO,NO,NO,...

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

REFLEXIÓ

 El feixisme d’avui no creix només sobre la ignorància o el “baix nivell intel·lectual”, sinó sobretot sobre la precarietat material, la frustració i la sensació de traïció per part de les elits, especialment entre joves que veuen el futur pitjor que el dels seus pares. 

A l’Estat espanyol, la base de l’extrema dreta és clarament de rendes baixes i zones socialment vulnerables, això però, no exclou ni de bon tros sectors formats, urbans, i també catalanoparlants que hi donen suport, especialment en contextos de conflicte nacional com el català.

Reduir l’auge feixista a joves monolingües i amb poca formació és còmode per a moltes classes mitjanes perquè converteix el feixisme en un problema “dels altres” i evita revisar privilegis propis o responsabilitats col·lectives. Les dades mostren, però, que l’extrema dreta arrela en segments amb baixes rendes i precarietat, però també atrau joves amb estudis mitjans o superiors que la veuen com una forma de protesta antiestablishment, no com un simple reflex d’analfabetisme polític.

El que resulta incòmode d’admetre és que una part del suport al nacionalisme espanyol més agressiu ve de sectors sòlidament escolaritzats, bilingües o multilingües, que trien conscientment opcions que impliquen la subordinació o desaparició del català de l’esfera pública. Aquí ja no es pot parlar de “manca de recursos cognitius”, sinó de projecte ideològic: hi ha catalans que, per càlcul de classe, aspiració de mobilitat dins l’Estat o autoodi lingüístic, consideren més rendible alinear-se amb el poder central encara que això signifiqui erosionar la pròpia llengua.

Decidir votar opcions que volen reduir el català a un mer folklore és sovint símptoma d’una hegemonia cultural molt efectiva: durant dècades, el castellà ha estat construït com a llengua de poder, modernitat i ascens social, mentre el català ha quedat associat a la localitat i a la conflictivitat. En aquest marc, fins i tot persones amb domini de diverses llengües poden interioritzar un relat segons el qual la “normalitat” passa per renunciar als propis drets lingüístics a canvi de tranquil·litat, estabilitat o reconeixement estatal.

La crítica, doncs, no pot quedar-se en el retrat fàcil del jove “fatxa” poc format: cal mirar com els mitjans, partits i institucions catalanes han permès que una part de la societat vegi el català com un destorb negociable i no com un bé irrenunciable. Sense una proposta de país que connecti llengua, justícia social i esperança de futur real per als sectors precaritzats, el discurs ultra continuarà trobant tant base “ignorant” com base benestant disposada a canviar drets lingüístics per seguretat, estabilitat o avantatges simbòlics dins del REINO.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. ESCOLA DE COLERA A L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El MARCEL NADAL IGLESIAS,  m’explicava que abans del ALZAMIENTO NACIONAL que donaria lloc a la mal dita Guerra Civil – en realitat un genocidi - l 'escola  de Colera era al primer pis de l'Ajuntament.

L'edifici està entre l'arbre i la gent del darrera.

Regiones Devastadas refaria l’edifici de l’església – els oficis religiosos en farien a l’oratori/capella de Ca la Paulina.  Ens agradarà tenir noticia de l’advocació a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible, també, també,  trobar alguna imatge - . Faria un edifici escolar nou i cases per als mestres, la pregunta és obvia, parlem de l’escola  Puig d’Esquers?.  A la pàgina de l’escola situen al  voltant del 1900 la construcció.

El llibre Colera Desapareguda  és d’obligada lectura.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/la-romanica-de-larcangel-sant-miquel-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/11/teniu-dades-de-lautor-de-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/11/teniu-dades-i-imatges-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2025/11/el-pont-eiffel-de-colera-lemporda-sobira.html

ESGLÉSIA DE LES POBLES, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. AIGUAMÚRCIA. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA

 

Llegia de l’església de es Pobles, al terme d’Aiguamúrcia, es  fer un projecte l'any 1882, signat per l’aleshores  arquitecte municipal Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 29 de abril de 1848 - ibídem, 4 de abril de 1926), projecte que no es va dur a terme.

De l’edifici actual  de l’església, que es va edificar l'any 1920,  no en consta l’autor, no es pot excloure que s’aprofités el projecte de Ramon Salas i Ricomà

L'advocació de Santa Maria, és una forma herètica de designar a la Marededéu, si atenem el  que s’acordava al Concili d’Efes de l’any 431.

El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge Maria, «Mare de Déu» (Theotokos).   Es va  decretar l'excomunió per a tots els qui no s'atenguessin al acordat  en el mateix concili.

L’església catalana, i les esglésies Orientals,  es refereixen a Maria com “ Marededéu”.

L'església que passejava sota pal·li al sàtrapa Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol,​ 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975),  pel que fa a la denominació " correcta"  de la mare de Jesús,  es mantenia en allò tant tronat - i alhora tant propi d'aquest REINO - de  ‘sostenella y no enmendalla’

Que la Marededéu elevi a l’Altíssim la pregaria dels aiguamurciencscolerencs , trempolins,  moianesos,  calderins,   encampcadans . gosolans, berguedans ,   noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,  pagesos, ramaders, pescadors ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

IN MEMORIAM. DE LA CAPELLA DE SANTA SUSANNA AL CASERIU HOMÒNIM. AVINYONET DEL PENÈDES.

 

 L’any 1342 s’indica que hi havia una capella dedicada a Santa Susanna dins la casa de Bertran d’Avinyó. Segueix el document dient-nos que es transportaren la imatge i l’altar a una altra ermita, a causa d’unes obres noves que es durien a terme a l’anomenada capella (potser Sant Pere d’Avinyó)

https://lafurapenedes.cat/el-castell-davinyo-i-santa-susanna

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/532

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-davinyo-o-davinyonet-del-penedes

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goiugs a l'email castellardiari@gmail.com 

Que santa Susanna i tot l'estol celestial   , elevin a l'Altíssim la pregaria del poble català per assolir la seva llibertat nacional, perquè s'aturin els genocidis arreu del món, i perquè la justícia divina  actuï de forma immediata.  

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA D’ORPINELL, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA. MEDIONA. EL PENEDÈS SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-dorpinell-mediona

https://coneixmediona.blogspot.com/2018/10/11-de-novembre-excursio-casa-alta-de.html

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/505

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_2000/2084_SMOrpinell/SMOrpinell.htm

Llegia de l’església d’Orpinell ,  mal  dita  de Santa Maria, recordeu sepre que el concili d’Efes de l’any 431 proclamava solemnement la maternitat divina de la verge, «Mare de Déu» (Theotokos), i llevat de l’església del REINO DE ESPAÑA que s’obstina en això de Santa Maria, i en involucrar a la Marededéu en tota mena d’entitats repressives, la resta del món catòlic occidental i oriental, fan servir la denominació Marededéu per referir-se a Maria.

L’edifici, ara en absoluta ruïna, era de planta rectangular (quasi quadrada), i conserva alguns elements del temple romànic originari (parts dels murs laterals, de l'absis semicircular amb arcs cecs, contraforts...) i d’altres afegits posteriorment.

 Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar del Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  medionencs , agerencs ,  teianencs     , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

IN MEMORIAM. CAPELLA DEL CASTELL DE NAVATA, ADVOCADA A SANT JOAN. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-joan-del-castell-de-navata

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6788

La capella és una construcció molt reduïda de planta rectangular sense una capçalera destacada, la qual servia de basament a una estructura que tenia la funció de torre angular de la fortalesa. Es troba, com tot el castell, en un estat avançat de ruïna.

 

De la façana de ponent, no en queda cap rastre; només vora l’angle nord-est hi ha un fragment que permet de comprovar que l’aparell era de carreuada. Els altres tres murs es mantenen dempeus, com també una part de la volta. Aquesta volta és de perfil apuntat i seguida i la seva arrencada l’assenyala una prominent cornisa de bocell; té tota la part central destruïda. L’edifici ha conservat tres obertures, dues finestres, una a cada mur lateral, i un ull de bou al centre del mur de llevant. Les finestres són d’una sola esqueixada, i exteriorment prenen la forma rectangular i el seu aspecte és de sagetera; en canvi, vers l’interior la configuració és de finestra romànica d’església, amb els arcs de mig punt tallats en un sol carreu. Als murs de llevant i migdia s’obren, a més, tres espitlleres rectangulars a cadascun; n’hi ha una altra al de tramuntana.

L’aparell extern dels llenços conservats és, com el d’altres murs de la part restant del castell, fet amb pedres només trencades i còdols escapçats, amb el morter visible als junts. En canvi, l’aparell de la cara interior és molt diferent i acurat, a base de carreus grossos ben escairats i polits que s’afileren amb regularitat, a trencajunt, amb els quals fou construïda també la volta.

La façana principal, desapareguda, tenia també un aparell de carreuada a la cara externa. La dualitat de paraments demostra la cura tinguda a bastir el lloc de culte, a diferència dels elements funcionals de la fortalesa.

Per les seves característiques formals és molt probable que la capella dati de l’època dels documents que l’esmenten, és a dir, del segle XIII

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com 

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  Sant Joan i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels navatencs,  figuerencs ,  pontarrins , urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

COM SERÀ EL NADAL DELS QUE ESPEREN/TEMEN REBRE DIAGNÒSTICS MÈDICS?

El Nadal,  és temps de llum, retrobaments i esperança. Per a massa persones  però , es converteix en una estació d’angoixa i silenci, especialment per aquells que esperen un resultat mèdic que no arriba.

Les llums dels carrers poden il·luminar l’exterior, però dins seu hi pesa la foscor del dubte: “I si el que temo és veritat?” Aquesta espera no és només administrativa; és una espera vital, feta de dies que s’allarguen i nits que no deixen dormir.

Quan el sistema públic de salut  triga a notificar – o no ho fa - , quan una persona sent que potser alguna cosa greu s’ha desencadenat dins seu  sense que ningú li ho hagi confirmat, el Nadal deixa de ser temps de pau per convertir-se en un espai d’alerta permanent. Mentre d’altres preparen àpats i regals, aquestes persones només desitgen una trucada, una carta, una resposta que els permeti començar a comprendre què els passa.

No acostuma a passar dissortadament perquè el sistema s’ha deshumanitzat , hi ha  però, petites formes de llum: una mirada empàtica del metge que finalment truca, un amic que escolta sense pressa, un gest amable que recorda que no estem sols en l’espera. Potser el veritable significat del Nadal rau aquí: en reconèixer el dolor dels que pateixen en silenci i en fer que, per uns instants, se sentin vistos i sostinguts. 

SANT JOAN BAPTISTA DE LA MUNTANYA. MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7938

https://algunsgoigs.blogspot.com/2025/06/goigs-sant-joan-baptista-sant-joan-de.html

Els catalans enteníem que Déu no tenia - ni té - res a veure amb l’església nacional Catòlica que recolzava la dictadura franquista.

Per això, després de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, fet ignominiós que el feixisme batejava com guerra Civil, i una part de l’església nacional catòlica  com CRUZADA,  una colla de joves recolliren les restes del retaule, taparen la teulada, desenrunaren les dependències, feren tornar a rajar l'aigua a la cisterna i construïren una nova ara i pilar a l'altar de la capella. Això no obstant, el temps, inexorable, va anar malmetent l'ermita, i, fa uns pocs anys, li quedava poc per no ser més que un munt de runes.

L’any  1993, un grup de montblanquins, ara coneguts com Els Ermitans de Sant Joan de la Muntanya, van proposar-se tornar a l'ermita una bona part, si no tot, del seu antic esplendor. Tots els dissabtes, aquests homes hi pugen i, poc a poc, l'ermita està començant a ser el que era; se n'han reconstruït les escales, se n'ha tornat a tapar el sostre, se n'han adobant els murs., s'ha fet el foc a terra, una cuina, s'ha portat l'aigua a la font... de manera que l'Ermita de Sant Joan torna a ser un orgull per als montblanquins.

 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem tard. 

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament incult, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que  Sant  Joan Baptista   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , montblanquins ,  urgellencs ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern