sábado, 31 de enero de 2026

IN MEMORIAM. CAPELLA DE L’IMMACULAT COR DE MARIA O ESGLÉSIA DEL PARES CLARETIANS. LA GIRONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

Fa anys que maldem per confegir un inventari  d’edificis escolars anteriors i/o coetanis a les dictadures feixistes ( Primo de Rivera /  Franco /.. ) , i val a dir que hem trobat poca col·laboració en la nostra tasca – de la pública no n’esperàvem i agraïm la que ens ha vingut - , de la privada hem de deixar constància que ens sentim  MOLT decebuts.

A Catalunya no ens calen enemics – i  dissortadament els tenim a casa ençà de 1714 – només amb els “ amics”  ja està quasi garantit que no aixecarem cap.

Trobava a:

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/19.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=3&pos=23

L'any 1935 Josep Esteve Corredor (Girona, 3 de febrer de 1896 - 16 de juny de 1965) projecta l'església dels Pares Claretians (projecte aprovat el 13/09/1935). Edifici ampliat l'agost de 1954 per Joaquim Maria Masramon de Ventós (Olot, 1910-Girona, 1987)  .



L'església va ser enderrocada en els anys vuitanta i en el seu lloc s'hi va bastir un edifici plurifamiliar amb els baixos destinats a església

 https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=21061


jueves, 22 de enero de 2026

INSTITUT JOAN RAMIS. MAÓ. MENORCA

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/fitxa/8.html?registre=&denominacio=&adreca=&poblacio=&page=4&pos=32

L'Institut Joan Ramis de Maó va comptar amb un primer projecte de Francesc Femenias redactat l'any 1926, que no es va realitzar, en un solar proper a l'avinguda Josep M. Quadrado. El 1939 Josep Claret, recent arribat a l'illa projecta un nou edifici per institut en el mateix solar, que tampoc es realitza. L'element més característic d'aquest projecte és el gran atri d'entrada amb pilars a triple alçada, amb referències als edificis públics feixistes italians. Aquest projecte no es va realitzar, probablement per poca idoneïtat del solar escollit.

L'any 1943 Claret prepara un projecte per un nou solar ubicat a Sa Creu d'en Ramis a les afores de Maó. Aquest segon recorda l'anterior tot i que desapareix l'atri monumental. Les circumstàncies econòmiques del moment i el poc interès de Madrid impedeixen la realització del projecte. L'octubre de 1945 Claret redacta un altre projecte, que modifica el 1948 i que serà la base de l'Institut que es va acabar construint l'any 1953.


 A la fi l'edifici es va acabar l'any 1960 i les classes hi van començar el 1963.

 


 Els parlants de la llengua catalana la devien fer molt grossa, el bon Déu, malgrat les nostres pregaries,  permetia que  Margalida Prohens Rigo (Campos, Baleares, 24 de mayo de 1982)  endegues una campanya contra la llengua i àdhuc contra els que l'enraonen. 

Senyor, allibera el teu poble !!!!!

miércoles, 21 de enero de 2026

SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE REQUESENS. LA JONQUERA . L'EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://lajonquera.cat/media/sites/106/cataleg.pdf

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Jonquera&page=3&pos=29

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19758

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-maria-de-requesens-la-jonquera

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/03/goigs-la-mare-de-deu-de-requesens-la.html




El pare Narcís Camós (Girona, 1621 — Barcelona, 1664), en la seva obra de mitjan segle XVII, dóna notícia de la imatge de la Mare de Déu que no ha arribat al nostres dies, i  que era venerada al Santuari de Requesens.

Explica que era una talla de fusta, de 4 pams d’alçada (uns 90 cm). El Fill es recolzava sobre el pit de la Mare, la qual el sostenia amb el braç dret, mentre li aguantava els peus amb la mà esquerra.

Era una marededéu negra, ja que aquest autor la defineix com una imatge molt antiga, formosa, plena de cara i “morena”.






















Sóc, ho confesso, un marià irredempt, i reivindico  contra el mal costum introduït per les  forces d’ocupació,  que en la llengua catalana,  la forma correcta per designar a la Verge Maria – en qualsevol de les seves advocacions – és Marededéu, i no SANTA MARIA,  amb tot els respecte a les – poques – Santes reconegudes per l’església Catòlica;  el seu rol –per dir-ho de forma políticament correcta -  és “ prescindible” ,  no certament però, el de la Marededéu, sense ella no existiria ni el cristianisme, ni l’església catòlica, ni cap confessió que tingui a Jesucrist com a fonament.

El 1714 els catalans perdien la llibertat,  la Marededéu era “ degradada” a la categoria de SANTA, i alhora assumia el patronatge de multitud d’instituts armats, la mare de la víctima esdevenia “mutatis mutandis” la “  celestial protectora” dels botxins del seu fill. Ah!, es prohibia l’ús de la llengua catalana, en l’àmbit religiós, en l’administració pública, en l’educació, en els documents públics, i per descomptat en el sistema judicial

Que la Marededéu   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels , jonquerencs , manresans,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, ucraïnesos ,.. pagesos, ramaders, pescadors ,.. ., i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA DELS LÍMITS. LA JONQUERA. L'EMPORDÀ SOBIRÀ.


DONES RENTANT ROBA AL RIU LLOBREGAT DE L’EMPORDÀ A LA JUNQUERA.


TENIU DADES DEL PROMOTOR I/O DE L’AUTOR DEL MAS BRUGAT DE LA JONQUERA?. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.


ESGLÉSIA DELS TORTS, ADVOCADA A SANT JULIÀ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. 

RUNES DE LA CAPELLA DE SANT ROMÀ I DEL CASTELL DE ROCABERTÍ.  LA JONQUERA.  L’EMPORDÀ SOBIRÀ. 

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE L’ARCA.  LA JONQUERA.  L’EMPORDÀ SOBIRÀ.  GIRONA. 

ESCOLA PÚBLICA DE LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

IN MALA MEMÒRIA. ESGLESIA / MASIA/ RUNAM DE SANT MARTÍ DEL FORN DE VIDRE. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.


ERMITA DE SANTA CRISTINA I SANT JAUME DE CANADAL. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ


CASTELL DE REQUESENS. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA JONQUERA, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU, MAL DITA SANTA MARIA . L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA


ERMITA DE SANTA LLÚCIA (ABANS SANT MIQUEL DE SOLANS). LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ, GIRONA. CATALUNYA


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.

El carrabiner i el ciclista.

RUNES DE LA CAPELLA DE SANT ROMÀ I DEL CASTELL DE ROCABERTÍ. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE L’ARCA. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.


SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE REQUESENS.  LA JONQUERA . L'EMPORDÀ SOBIRÀ 



IN MALA MEMÒRIA. ESGLESIA / MASIA/ RUNAM DE SANT MARTÍ DEL FORN DE VIDRE. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-del-forn-del-vidre-la-jonquera

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19757

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Jonquera&page=3&pos=28

Antiga església preromànica convertida en mas.

Planta d'una sola nau amb capçalera trilobulada (1 absis i 2 absidioles). Les absidioles, ubicades a mode de transepte, estan cobertes per volta de quart d'esfera, i l'absis per volta de canó. Aquest és sens dubte l'element més interessant del conjunt.



Al mur nord de la nau s'obre una porta, enlairada respecte el nivell del sòl, d'arc ultrapassat que està tapiada. L'aparell és de granit sense treballar. La capçalera gairebé tota està feta d'Opus Spicatum.

Al mur de migdia hi ha adossades diferents dependències de la masia.

A uns 100 m. hi ha un petit oratori dels segles XVI-XVII.

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellaridari@gmail.com 

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

Que Sant Martí    elevi  a l’Altíssim la pregaria dels : jonquerencs,   cardosencs , castellfollitencs ,   trempolins,  pallaresos , garrotxins, urgellencs,  pontarrins, garriguencs , empordanesos,    linyolencs ,  Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans, pagesos, ramaders, pescadors,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyr; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ERMITA DE SANTA CRISTINA I SANT JAUME DE CANADAL. LA JONQUERA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-cristina-de-canadal-la-jonquera

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Jonquera&page=4&pos=31

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19759

L’església de Santa Cristina de Canadal, més tard de Sant Jaume, és d’origen preromànic (la nau i la volta es poden datar en aquesta època), però fou reformada posteriorment; les capelles del creuer i l’absis són d’època molt tardana (segles XV-XVII); el campanar és de cadireta




L’advocació a santa Cristina era probablement la més primitiva a l’església de Canadal, la qual és més coneguda avui sota la dedicació de sant Jaume. Tanmateix no hi ha notícies antigues publicades sobre aquest temple. Francesc MonsalvatjeFossas (Olot, 28 d'agost de 1853 - Girona, 30 de juny del 1917) informà simplement, que Santa Cristina de Canadal és una “iglesia muy antigua con cementerio propio, sufragánea hoy día de Santa María de La Junquera…”(*).

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible.

No sempre el mal ve dAlmansa.  El llenguatge  xaró, groller, inapropiat, deliberament inculte , que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/o intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

Que  Santa Cristina i l'apòstol Sant Jaume - injustament abduït pel feixisme -   elevin a l'Altíssim la pregària del poble català per assolir la llibertat nacional, els clams de les víctimes dels genocidi ètnics i/o culturals que es duen a terme arreu del món, i les peticions de justícia dels que pateixen la corrupció endèmica i sistèmica del REINO DE ESPAÑA.

Amén !!! 

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Ens dol assabentar-vos que la justícia no ha iniciat – encara -  investigacions formals àmplies contra els polítics autonòmics responsables i/o membres de governs autònoms  per responsabilitat per omissió, negligència o corrupció en relació amb els incendis forestals de l’estiu de 2025.

Caligula / Trump  havia deixat anar la seva frase com qui llença una maledicció: " Espanya ha de ser castigada” per no arribar al 5% del PIB en despesa militar. El 18. 1.2026 a centenars de quilòmetres, dos trens es cruspien l’un a l’altre en una recta impossible d’Adamuz, entre ferralla i foc, com si alguna cosa molt antiga i fosca hagués despertat sota les vies

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans. 

  inFeliços els perseguidors  dels justos, de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

martes, 20 de enero de 2026

IN MALA MÈMÒRIA. CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ DE CISTELLÀ.L’EMPORDÀ SOBIRÀ.

 

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=6769

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38309

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cistella&page=1&pos=8

Antiga esglesiola situada als afores del poble, de planta rectangular teulat a dues vessants i cantonades carreuades. Aquesta esglesiola tenia una porta adovellada d'arc de mig punt i finestres a cada costat que van desaparèixer en canviar d'ús.


 El que sí és conserva és un petit òcul a la façana principal.

Segons Josep Maria Marquès i Planagumà (Cruïlles, Baix Empordà, 8 d'octubre de 1939 - Girona, Gironès, 8 de novembre de 2007 )  Cistella i l'ermita de Vida, Cistella 1987, va ser erigida l'any 1598 però degué ser molt transformada l'any 1763, data que es podia llegir fins fa poc a la porta. Aquesta era adovellada i tenia a cada costat una finestra enreixada que permetia veure l'altar.

https://grupderecerca.wixsite.com/fornells/140

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Que  sant  Sebastià elevi a l'Altíssim la pregària dels cistellencs, torroellencs ,  gallecs, bascos, catalans,  palestins, pagesos , pescadors , ramaders, i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor, allibera el teu poble !!!

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc , dels EUA, d'Iran,... ... ,   continuen en llibertat

Badalona feia avergonyir a Catalunya davant del món,  migrants  contra migrans.  

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

domingo, 18 de enero de 2026

EXISTEIX UNA CAPELLA ADVOCADA A SANT MAURICI A CAMÓS ?. EL PLA DE L’ESTANY

 

https://arxhisgirona.coac.net/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=cAM%C3%93S&page=1&pos=1

Sant Maurici de Camós

Ermita romànica d'una sola nau, amb absis semicircular i campanar d'espadanya a dues aigües.

Afegida a una masia aïllada.

No en trobava dades a l’enciclopèdia del romànic:

 https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/esglesies-del-pla-de-lestany-anteriors-al-1300

Tampoc a la pàgina de l'Ajuntament: 

https://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/047-Cam%C3%B3s.pdf

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15017

Del mas Llapart de Camós, llegia ; construïda amb carreus i pedres nobles a les cantonades, llindes, ampits i brancals. Sobre la pedra d'entrada de la casa trobem una fornícula que acull una imatge de Sant Maurici i enmig una inscripció del segle XVIII que reflecteix la mentalitat pagesa de l'època.


 Cal remarcar la solució de tres carreus als ampits de les finestres, l'escalonament dels badius i, en general, la interessant composició de les façanes, tant la principal com la del darrere.

En demanaré informació, i si existeix imatges al  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) 

La resposta a volta d'email deia;  Hola, evidentment no hi ha cap Sant Maurici a Camós.

Aquest Sant Maurici que fan referència amb una masia adossada i campanar d'espadanya es tracta de Sant Maurici de Calç, agregat de Porqueres, terme municipal que toca amb el de Camós.


Farem arribar aquesta publicació a : arxiuh.gir@coac.cat 

martes, 13 de enero de 2026

IN MEMORIAM DEL MOLI DE FONTOVA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL DÉU DESCONEGUT. MALDÀ. LA VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ.

 

Llegia; antic molí fariner del Fontova de finals del segle XVIII, a mig camí entre Maldà i Belianes i al peu del camí de Sant Jaume localment dit del Molinet. Se situa al marge esquerre del riu Corb, gairebé al peu de la llera. Es troba en ruïnes i desproveït de cobertes, consta d'un volum principal de planta rectangular i 230 m² de superfície, estructurat en el soterrani, planta baixa i pis.



La retratava l’any 1988, SALVADOR PALAU RAFECAS "EL GALO" , (  Santa Coloma de Queralt ,  6-4-1948 ) 

 En una de les llindes de l'edifici, en una finestra orientada a nord llueix la inscripció "Anton-1790-Fontova". A llevant, hi té adossat un petit volum complementari, i confrontant amb el camí, una petita esglesiola del segle XVIII. Els paraments són de pedra irregular i arrebossada de calç, excepte als marcs de les obertures, balconeres, cantonades, i en particular, a la façana de la capella feta de grans carreus polidament treballats. Aquest templet té el portal mutilat, però conserva un fragment de la vistosa rosassa..

A l'interior del cos principal, als baixos es conserven dos robustos arcs apuntats coberts de grans lloses i al soterrani es manté tota la distribució prou ben conservada.

Ens agradarà rebre confirmació a l'email castellardiari@gmail.com  de l’advocació de la capella a l’email castellardiari@gmail.com , ens sobta que no se’n faci esment, tot i entendre que avui la ignorància en matèria religiosa es considera un mèrit.  Ho preguntarem al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

lunes, 12 de enero de 2026

AQUEST EDIFICI ERA L’ESCOLA DEL POBLADO EXPERIMENTAL DE CAN TUNIS ?. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S'ENDUGUÉ.

 

Jaume Sanmartí Verdaguer( Barcelona, 1941 ), i Raimon Torres Torres ( 1935 + 22.1.2013 )  dissenyaven el  Poblado Experimental de Can Tunis o Can Tunis Nou (1979-2004)

https://eltranvia48.blogspot.com/2020/08/el-poblado-experimental-de-can-tunis-o.html

El Salvador Vialcanet Ridao, publicava una fotografia de l’escola, la pregunta és obvia, l’edifici estava al  Poblado Experimental de Can Tunis o Can Tunis Nou (1979-2004)


FACHAVOX m’està posant pals a les rodes, no els agrada la llengua catalana – imagino que tampoc els catalans  - i em bloqueja , sense cap explicació, més enllà de maleir-los davant Déu – cosa que ja faig – agrairia que si teniu més informació la feu arribar a l’email castellardiari@gmail.com

viernes, 2 de enero de 2026

ESGLÉSIA DE LA MAREDEDÉU DELS ANGELS. OLIANA. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS.

 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/11/goigs-la-mare-de-deu-dels-angels-oliana.html

https://www.youtube.com/watch?v=VkaeTspiRHQ

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15665

Gran edifici que segueix l'esquema típic d'una masia, amb tres pisos i golfes. La coberta és a dos vessants. La porta principal s'obre al centre de la façana amb forma d'arc de mig punt adovellat. A sobre d'aquesta hi ha un petit nínxol, avui sense cap imatge. Al damunt hi ha un òcul. A ambdós costats de la porta s'alcen dos pilars en forma de grans pinacles adossats a la façana. La façana és totalment arrebossada.

Al tercer pis s'obren tres finestres a la part central, flanquejades per dos balcons a cada banda. A les golfes hi ha una petita galeria amb tres finestres d'arc de mig punt.

El convent fou obert el 1690 i tancat el 1844.

En retratava la façana l’any 1986, l’Antonio Moras Navarro



El convent dels Àngels va ser la segona fundació de les Escoles Pies a Catalunya, un temple construït a finals del segle XVI. Hi ha la data del 1583 en una de les claus de la volta, mentre que la portalada té a la llinda la data del 1797. L’església, de planta basilical gairebé quadrada, és coberta amb voltes nervades i d’aresta, sostingudes per un sistema de grans pilars rectangulars.

Posteriorment fou escola dels germans de la Salle i, a partir dels anys setanta, escola pública d’ensenyament secundari.



Fotografia del interior de l’Església. Jordi Contijoch Boada

https://lavalira.eu/el-bisbat-opta-per-vendre-per-mes-diners-lantic-convent-doliana-a-un-privat-que-no-al-municipi-per-fer-habitatges-socials/

L’edifici en qüestió va albergar el convent de les monges de la Sagrada Família, establertes a Oliana l’any 1856 fins a mitjans dels anys 90 del segle XX, quan va cessar la seva activitat docent. Aquest mateix immoble va ser un antic hospital, que ja apareixia documentat el segle XV.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana



 Que la Marededéu   i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Olianesos , urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

jueves, 1 de enero de 2026

SANT PERE DE TORRES D’ALÀS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRA. LA VEGUERIA DELS PIRINEUS

 

L’Antonio Moras Navarro, fotògraf de Patrimoni, llicenciat en història medieval i història de l’Art, i  va néixer el 15 de juny de 1951 al barri de Vallcarca, Barcelona, i ens  va deixar el 15 d'octubre del 2016 Barcelona. Havia fet però una tasca gegantina a la comarca de l’Urgell sobirà,  l’Enciclopèdia Catalana   se’n ha fet ressò

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/968

Sant Pere de Torres d’Alàs , és un temple d’origen romànic, situat als afores del nucli, juntament amb el cementiri i la vella rectoria, que retratava l’any  1985 l’Antonio Moras Navarro.  



Es tracta d’un temple d’una sola nau capçada a nord-oest per un absis semicircular i amb coberta de fusta a doble vessant, sostinguda per una encavallada que sosté el llosat de la teulada. La porta d’accés es troba en arc de mig punt i amb dovelles, i a la part alta de la façana hi ha una finestra quadrangular de biaix simple. El conjunt està cobert per un llosat a doble vessant i la coberta està coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. El parament exterior és de ciment, força irregular i hi ha restes de morter de calç

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/11/sant-pere-de-torres-dalas-alas-i-cerc.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-torres-alas-i-cerc

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-sant-pere-alas-i-cerc-alt-urgell/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

La tasca gegantina de l’Antonio Moras Navarro ha estat essencial per tal que l’Urgell sobirà disposi avui d’una documentació rigorosa i valuosa sobre el patrimoni arquitectònic i artístic.​

Des de diversos àmbits institucionals i associatius, s’ha reclamat el reconeixement explícit de la seva obra, que roman encara  desconeguda  per a moltes persones.

La comarca de l’Urgell sobirà, la comunitat educativa i cultural de Catalunya, i tots aquells que estimem el patrimoni històric de la nostra terra, devem a l’Antonio Moras Navarro una gratitud infinita i un homenatge explícit.

 L’extens treball de camp, la mirada crítica, la meticulositat documental i la generositat pedagògica de l’Antonio Moras Navarro , són el millor llegat per les generacions futures, que podran conèixer i estimar la nostra història gràcies a la seva obra.

La GEC digital,  l’hi dedica una entrada :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/antoni-moras-i-navarro

 Antoni Moras i Navarro  (Barcelona, 15 de juny de 1951 - 15 d'octubre del 2016 ).

 

 

 

Mestre i historiador de l’art.

Llicenciat en Història Medieval (1979) i Història de l’Art (1988), exercí de mestre de primària (1978-2006). Des de l’any  1982 col·laborà amb el Servei del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, fent estudis documentals i fotogràfics d'unes 500 obres arquitectòniques de la comarca de l'Alt Urgell. És autor de Vocabulari Bàsic d'Art per a l'escola (1989) i Quan la Terra era plana (2004), una novel·la històrica infantil amb voluntat didàctica per explicar com era l’Edat Mitjana. També col·laborà com autor de llibres de text.

És de ben nascuts ser agraïts.

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS.

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que l’apòstol Sant Pere  i    Sant Antoni dela  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels urgellencs ,  montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... ,   continuen en llibertat

Les eleccions  d’Extremadura venien a confirmar  el traspàs DEFINITIU I ENS TEMEM QUE IRREVERSIBLE  de la “ milana bonita “

Badalona ens recordava - dolorosament -  que els pobres són aquells que no serien el que són si nosaltres fóssim el que hauríem de ser.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

 

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern