Diu el refrany ‘a l’estiu, tota cuca viu’, d’aquesta forma la gent senzilla – en fot emprar el terme ‘popular’, associat ara justament a la ‘gent complicada’ – volia expressar que en aquesta època de l’any , és relativament fàcil conservar la salut i procurar-se aliment.
Els nostres ‘pares i mares de la pàtria’, tant de la més propera, els Ajuntaments, com de la més llunyana, la Comunitat Econòmica Europea, s’ho agafen al peu de la lletra, i redueixen – quan no eliminen totalment – els ajuts a les classes més necessitades; els diners s’esmerçaran ara, en fires, festes i altres activitats ‘ gratuïtes’. I als que tenen – tenim – la sort de no precisar cap ajut públic, això malgrat saber que és una immoralitat , no ens fa protestar sinó molt contràriament ens apuntem a la festa i als pobres que ...
El qui remenen les cireres pensen que els pobres ja se’n sortiran fins que arribin les fredorades, i altrament apliquen allò de ‘ si te dicen que cai ... ‘. Estem davant d’un clar exemple d’omissió del deure de socors, que malgrat reiterar-se un any i altre mai ha estat – ni dissortadament ho estarà – perseguit i penat.
Fer aquesta mena de reflexions és – en sóc plenament conscient – una bajanada, però emulant la sortida que s’ha fet tant popular al Polònia, algú ho havia de dir !!!
Em costa d’acceptar la realitat, oi ?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario