https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/515
La descripció ens explica, que està situada al cim d'un turonet, a la vora esquerra del riu Llierca, accessible des de Montagut de Fluvià per una bona carretera asfaltada, la qual, passat el riu, es converteix en una pista forestal en bon estat (del riu a Sardenes hi ha menys d'un km).
Bàsicament – i malgrat les moltes reformes, modificacions i transformacions - podem parlar encara d’una construcció romànica, d'una sola nau amb volta apuntada.
El campanar original, d'espadanya, va esser convertit en una torre amb teulada a quatre vessants en afegir-s'hi una obra de fortificació que amaga un capcer esglaonat per la banda de llevant, coincidint això amb les obres de remodelació dutes a terme a les acaballes de l'edat medieval.
La porta, excepcionalment, s'obre a ponent.
Damunt de l'anterior, s'obre un ull de bou elaborat posteriorment, de forma que se substituí la finestra romànica abans existent.
.jfif)
Una cornisa de pedra recorre els murs tant interiorment com exterior, inclòs l'absis semicircular, visiblement sobrealçat .
A l'interior, a la paret nord, s'hi veu un forat tapiat, on, amb tota seguretat, hi havia la pica baptismal, avui desapareguda.
Resten senyals de la primitiva coberta de llosa al capcer esglaonat i a la teulada de l'absis.
A partir del segle XVIII, tingué sufragànies les esglésies de Sant Andreu de Gitarriu, Sant Grau d'Entreperes, Sant Feliu de Riu i Sant Aniol d'Aguja.
La descripció ens explica, que està situada al cim d'un turonet, a la vora esquerra del riu Llierca, accessible des de Montagut de Fluvià per una bona carretera asfaltada, la qual, passat el riu, es converteix en una pista forestal en bon estat (del riu a Sardenes hi ha menys d'un km).
Bàsicament – i malgrat les moltes reformes, modificacions i transformacions - podem parlar encara d’una construcció romànica, d'una sola nau amb volta apuntada.
El campanar original, d'espadanya, va esser convertit en una torre amb teulada a quatre vessants en afegir-s'hi una obra de fortificació que amaga un capcer esglaonat per la banda de llevant, coincidint això amb les obres de remodelació dutes a terme a les acaballes de l'edat medieval.
La porta, excepcionalment, s'obre a ponent.
Damunt de l'anterior, s'obre un ull de bou elaborat posteriorment, de forma que se substituí la finestra romànica abans existent.
Una cornisa de pedra recorre els murs tant interiorment com exterior, inclòs l'absis semicircular, visiblement sobrealçat .
A l'interior, a la paret nord, s'hi veu un forat tapiat, on, amb tota seguretat, hi havia la pica baptismal, avui desapareguda.
Resten senyals de la primitiva coberta de llosa al capcer esglaonat i a la teulada de l'absis.
A partir del segle XVIII, tingué sufragànies les esglésies de Sant Andreu de Gitarriu, Sant Grau d'Entreperes, Sant Feliu de Riu i Sant Aniol d'Aguja.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2013/12/goigs-santa-cecilia-patrona-de-sadernes.html
L'any 1858, el bisbe de Girona , Florencio Lorente Montón (1847 – 1862) declarava haver-hi trobat una Mare de Déu, segurament romànica, que suposem és la que es pot veure i admirar al Museu d'Art de Girona, i de la que ens agradaria rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com
L'any 1858, el bisbe de Girona , Florencio Lorente Montón (1847 – 1862) declarava haver-hi trobat una Mare de Déu, segurament romànica, que suposem és la que es pot veure i admirar al Museu d'Art de Girona, i de la que ens agradaria rebre'n una imatge a l'email castellardiari@gmail.com
Que la Marededéu i santa Cecilia elevin a l'Altíssim la pregaria dels salencs, dels garrotxins, dels catalans , Senyor; allibera el teu poble del jou insuportable del REINO DE ESAPAÑA, i eradica d'aquest món el " virus de Castilla "
Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans, els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes, els policies assassins de Marroc ,... , continuen en llibertat
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
No hay comentarios:
Publicar un comentario