miércoles, 30 de octubre de 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DEL CENTRE RECREATIU DE SANTA MARIA D’OLÓ?. EL MOIANÈS.

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  i Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)  ) , retrataven  l’any 1992,  el Centre Recreatiu de Santa Maria d’Oló. Moianès



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/90526

https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-1

L’edifici té el seu origen en el Centre Catalanista Republicà, que durant el període de la Segona República fou el contrapès progressista a la Congregació Lluís Gonçaga, d'inspiració catòlica i de caire més conservador, el qual fins aleshores dominava la vida associativa del municipi.

El 9 d'agost de 1931 es demanava permís per construir aquest edifici senzill a la carretera. Dissortadament tenim escasses notícies d'aquesta entitat. Sabem que en el seu local s'hi feia ball, i que el 1933 n'era president Vicenç Ciuró Pascual.

Les dificultats per mantenir aquest centre, desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  van propiciar que, a la dècada següent, passés a mans de l'empresa HEMALOSA.

En aquella època la fàbrica López (HEMALOSA) ja era clarament la més gran d'Oló, i els seus amos van tendir a veure el poble com si fos una més de les colònies industrials, de manera que van adoptar actituds pròpies del caciquisme i del paternalisme de l'època. Especialment després que, en morir el 1940 el fundador de la fàbrica, Manuel López, va ser substituït per la seva neboda, Carme Vidal López i el seu marit, Joan M. Roger Gallés.

https://www.olo.cat/154-a-olo-hi-ha-mes/personatges-historics-dolo/joan-m-roger-i-galles.html

Aleshores es van construir pisos per als treballadors i es creà el centre recreatiu, el 1942. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un cafè i van actuar com a benefactors del poble.

El 1955 van iniciar els tràmits per finançar la construcció d'una nova església, i el 1967 demanaven permís per construir un hostal, anomenat Hostal de Santa Maria. Aquesta política, però, no va acabar d'obtenir els resultats esperats per l'oposició dels propietaris dels diferents serveis que ja tenia el poble.

El Centre Recreatiu Hemalosa s'instal·là, doncs, en l'edifici de l'antic Centre Catalanista Republicà. Estava compost per una sala amb capacitat per a unes 300 persones i per un cafè.

L’any  1947 el gerent de l'empresa demanava permís per instal·lar-hi una màquina de cinema.

És la notícia més antiga que es té a Oló de cinema.

També servia com a teatre, sala de ball i per fer-hi xerrades o celebracions de festes.

Amb la crisi del tèxtil, pels volts de 1979 l'empresa HEMALOSA va decidir deixar de prestar determinats serveis i va dedicar el Centre Recreatiu a magatzem de fil.

Les pressions de l'Ajuntament i del veïnat van aconseguir que el 1981 el consistori comprés el local per destinar-lo a centre cultural. Després d'unes reformes importants - de les que ens agradarà  tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com - , va servir de sala de cinema, teatre, biblioteca municipal i sala d'exposicions. Les sessions de cinema es van reprendre els diumenges a la tarda durant la temporada 1989-), no van tenir  però, gens d'èxit i finalment només es feien per la festa major. L’any  1993 es va passar l'última pel·lícula.

Actualment no s'hi poden fer activitats perquè no compleix les mesures de seguretat.

Tots els actes s'han passat a la sala polivalent de l'Espai Hemalosa.

Documentar amb  rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic.

El nostre condol als que perdien essers estimats i/o bens diversos en els terribles aiguats d’aquests darrers dies.

El nostre infinit rebuig als polítics que esmerçàvem  i esmercen,  MOLTS , MOLTS,MOLTS ,  diners públics contra la llengua i la cultura, enlloc d’ampliar, netejar,  canalitzar,...,  les rieres i rambles.

Carlos Arturo Mazón Guixot (Alicante, 8 de abril de 1974) fa just un any va decidir suprimir la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) que va crear l'executiu anterior, format per PSPV, Compromís i Podemos, i liderat per Ximo Puig, Joaquín Francisco Puig Ferrer (Morella, Castellón, 4 de enero de 1959) el febrer de 2023. Aquest organisme va néixer com una unitat de gestió de caràcter operatiu per coordinar els recursos per donar resposta a qualsevol mena d'emergència.

https://directa.cat/dures-critiques-al-govern-de-carlos-mazon-per-la-manca-de-prevencio-i-recursos-per-fer-front-a-la-dana/

 

TENIU DADES DE L’ARQUITECTE O ENGINYER AUTOR DE LA CASETA DEL COMANDAMENT DEL CANAL QUE PORTAVA AIGUA A LA FÀBRICA DEL PONT?. SANT FRUITÓS DE BAGES

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  i Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)  ) , retrataven  l’any 1992, Caseta de Comandament del Canal, que pren l'aigua del Llobregat a l'alçada del pont de Torroella de Baix, i la transporta a la fàbrica del Pont, situada més avall.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17061

No consta, com és mal costum en aquest dissortat reialme, on s’esmercen molts recursos públics contra la llengua, la cultura, i pocs o cap ,  en ampliar, netejar,  canalitzar,...,  les rieres i rambles.

Petita construcció que amida uns 5 x 2 m aproximadament, de planta rectangular aixecada sobre el canal que pren l'aigua del Llobregat a l'alçada del pont de Torroella de Baix.

La part inferior, poc visible per estar pràcticament coberta d'aigua, fou construïda amb grans carreus de pedra i la part superior amb maó vist. La part de baix, que és la que regula l'entrada d'aigua al canal, consta de quatre arcs de pedra.

La caseta feta de maó té dues grans obertures centrades, en forma de cercle amb la base escapçada, emmarcats per maons. D'aquest mateix material està feta la coberta, plana, i també unes balustrades construïdes mitjançant la sobreposició de peces de diferents amplades, que recorden els balustres tornejats de tradició barroca.

 El nostre condol als que perdien essers estimats i/o bens diversos en els terribles aiguats d’aquests darrers dies.

El nostre rebuig als polítics maldestres que no havien pres  les mesures  més bàsiques per evitar o minorar les conseqüències d'aquestes tempestes. 

IN MEMORIAM. EL CASAL CERDANYÀ. EL MOIÀ QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  i Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)  ) , retrataven  l’any 1991, el Casal Cerdanyà, al  carrer de Sant Josep, 19.



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/89847

Llegia ; aquest casal havia tingut múltiples utilitats. Havia funcionat com a fàbrica amb telers de mà, havia estat seu del jutjat comarcal en temps de Ferran VII i Maria Cristina, va ser utilitzat com a presó,  i des del 1807 hi va haver una fàbrica d'electricitat anomenada La Central, per il·luminar el poble.

La llinda del portal d'entrada portava  la data de 1834; de totes maneres l'estructura del casal sembla anterior.

 L'any 2000 va ser enderrocat.

El nostre condol als que perdien essers estimats i/o bens diversos en els terribles aiguats d’aquests darrers dies.

El nostre infinit rebuig als polítics que esmerçàvem  i esmercen,  MOLTS diners públics contra la llengua i la cultura, enlloc d’ampliar, netejar,  canalitzar,...,  les rieres i rambles.

martes, 29 de octubre de 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CASA DE L’AMO DEL VAPOR/ CASA DELS VILADOMIU DE MOIÀ? EL MOIANÈS

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any 1992, Casa de l'Amo del Vapor/  Casa dels Viladomiu, a Moià, ara el Moianès. 


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/82932

Llegia; Edifici de planta rectangular amb tres pisos. Els baixos eren utilitzats com a dependències de la fàbrica i conté moltes obertures. Els dos pisos superiors eren destinats a l'habitatge.

Cal destacar la galeria de la façana de ponent amb persiana de fusta que es perllonga a la planta superior, que tenia una tribuna amb terrat fins fa uns anys quan va ser eliminada.



El rellotge de la façana de ponent marcava l'hora d'entrar a la fàbrica.

La teulada és àrab i presenta una cornisa amb ornamentació floral que trenca amb la sobrietat de l'edifici.

Al jardí situat al nord hi ha una glorieta.

Com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada  de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lamo-del-vapor

Quan s’aixecava la casa l’any 1917, vivien a Moià poc més de 2000 persones,  està clar                 que la construcció de la casa, devia ser motiu de general comentari per la Vila, i més d’un dels veïns, devia treballar en la construcció, NO HI HA DADES DE L’AUTOR, perquè no s’han volgut trobar. Es tancava l’exercici 2023 amb  6.690 habitants de dret.

Documentar amb rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic, 

 

 

TÉ CULTE ENCARA LA CAPELLA DEL MAS EL PILAR QUE HAVIA ESTAT ADVOCADA A SANTA JULITA I A SANTA BÀRBARA?. SANT FELIU SASSERR. EL LLUÇANÈS

La capella  del mas el Pilar de Sant Feliu Sasserra, a la comarca del Lluçanès, va ser erigida sota l’advocació de Santa Julita i Santa Bàrbara. A l'interior hi havia un retaule barroc que fou cremat  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República . Llegia que els propietaris del mas en conserven una fotografia.




No trobava cap informació relativa al fet que la capella mantingués el culte,  agrairé la confirmació en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com  , també, i fos possible, imatges del interior, i la fotografia del retaule barroc  cremat en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  que conserven els propietaris.  Ah!, si existeixen també els Goigs que es cantaven a la capella.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-pilar

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/17024

Document amb rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic.

Que  Santa Julita i Santa Bàrbara, intercedeixin davant l'Altíssim per aquest món que va a la deriva.  

sábado, 26 de octubre de 2024

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CASA DEL MANUEL LÓPEZ ANTOLÍ DE SANTA MARIA D’OLÓ?. EL MOIANÈS

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  i Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005)  ) , retrataven  l’any 1992, la casa de Manuel López Antolí (1899-1940)


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/90523

https://www.testimoniosparalahistoria.com/entrevista/ordi-sarri/

https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/39162/39024

https://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=print&sid=113

Ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com , Santa Maria d’Oló, ha estat maldestra en mantenir la memòria històrica.

L'edifici tenia tres plantes. Al primer pis hi havia la residència de la família de Manuel López i, al segon pis, la residència del director.

 L'arribada del servei de telèfons també va ser propiciat pel mateix amo de la fàbrica, que va fer personalment gestions perquè aquest servei públic arribés a Oló. Per això la casa s'anomena popularment "Telèfons". I és que als baixos s'hi va instal·lar la centraleta de telèfons del poble, que va començar a funcionar el 1929-30. La fàbrica va abonar-se a diversos números telefònics per poder arribar als 20 abonats.

Aquesta casa tenia doble accés: des del carrer i directament des de la fàbrica

Cap dada de l’autor, com és mal costum en aquest dissortat reialme, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com

 La xarxa us donarà tota mena de dades de genocides, estafadors, corruptes, narcotraficants  , pedòfilsmasclistes ,   .., i dissortadament poques o cap, de persones que exercien una activitat rellevant durant la seva vida.  Llastimós ! 

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, la comarca del Moianès , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Moianès   ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

TENIU DADES DE L’AUTOR DE L’EDIFICI QUE HAVIA ESTAT EL CENTRE CATÒLIC O EL CENTRE PARROQUIAL DE BALSARENY?. EL BAGES

 

La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com ,  retratava l’any 1993, l’edifici que havia estat la seu del Centre Catòlic o Centre Parroquial de Balsareny, a la comarca del Bages.


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/87651

Llegia;  edifici format per una nau allargassada en la qual es distingeixen dos espais diferenciats: la part sud, que té dues plantes més un nivell semisoterrani, és on hi havia el cafè i els locals socials, mentre que la part nord acollia la sala de teatre. La planta de l’edifici és força irregular, ja que fa cantonada amb el carrer del Castell i, per aquesta part oriental, té adossats uns patis. Les parts més característiques són la façana frontal, que fa xamfrà entre els dos carrers i és per on s’accedia al cafè, i la façana lateral del carrer de la Creu, per on s’accedia a la sala de teatre. La façana que dona al carrer Castell no té cap rellevància arquitectònica.

La façana frontal és coronada per un característic pinyol o acroteri de forma escalonada i perfilat amb maó. A la part central hi destaca un balcó corregut de dues portes i amb barana de ferro forjat, mentre que a la planta baixa hi ha la porta per on abans s’accedia al cafè i una finestra. Aquestes obertures s’han remodelat i han perdut les fusteries originàries.

La façana del carrer de la Creu en el tram corresponent a l’antiga sala de teatre respon a un tipus de construcció molt propi de finals del segle XIX, influït per l’arquitectura fabril. Es caracteritza per un ritme de quatre grans finestrals rematats amb punt rodó i perfilats amb maó, els quals estan protegits amb reixes de ferro. Seguint el mateix ritme, al sud hi trobem l’obertura corresponent al portal principal. Al nord hi ha una porta més petita per on s’accedia a l’escenari. Recentment, dues de les obertures han estat mutilades i s’hi han habilitat portes rectangulars més amples en una intervenció que desfigura en bona mesura la composició i la coherència formal d’aquesta façana.

Cap dada de l’autor, recordeu, això és el REINO DE ESPAÑA. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

Balsareny tenia un cens de 1559 ànimes l’any 1900, i assolia el sostre demogràfic l’any 1970 , amb 4024 veïns,  es tancava l’any 2013 amb 3.307 habitants de dret

 La xarxa us donarà tota mena de dades de genocides, estafadors, corruptes, narcotraficants  , pedòfilsmasclistes ,   .., i dissortadament poques o cap, de persones que exercien una activitat rellevant durant la seva vida.  Llastimós ! 

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, la comarca del Bages , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Bages  ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

viernes, 25 de octubre de 2024

PORTALADA DE CAN FLAQUÉ/FLAQUER. CÀNOVES I SAMALÚS. EL VALLÈS ORIENTAL.

La Carme Comas Suriñach – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a l’email castellardiari@gmail.com - , retratava l’any 1986,  la portalada de Can Flaqué/Flaquer,  llegia  que l’any 1912 – ningú podia imaginar ni remotament l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco, ni el reialme corrupte que vindria desprès -  es va projectar unir la casa amb el jardí, projecte que no es va realitzar totalment, només es va construir la terrassa i el portal sota la direcció de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 1877 — Barcelona, 1954)


 https://calaix.gencat.cat/handle/10687/202643

https://www.canovesisamalus.cat/129-turisme/llocs-dinteres/can-flaquer.html

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-flaquer

https://www.routeyou.com/ca-es/location/view/50700530

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28533

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, la comarca del Vallès Oriental , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Vallès Oriental ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

 

jueves, 24 de octubre de 2024

HI HAVIA CAPELLA A CAL FUSTER DE LES FIGUERES?. LA POBLA DE CLARAMUNT. L’ANOIA

 

El Pep Aleu Sendra, publicava una fotografia, façana de Cal Fuster de les Figueres. La Pobla de Claramunt. l'Anoia. 


https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster-de-les-figueres

Llegia; edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, format per planta baixa, dos pisos i golfes, amb obertures quadrangulars. Té la portalada d'accés descentrada respecte a l'eix de la façana i presenta un arc rebaixat adovellat i els muntants a base de blocs de turo escairats. La façana presenta uns esgrafiats geomètrics que inclouen un rellotge de sol entre les seves representacions, avui molt deteriorades.

A l'interior s'hi conserven sistemes d'arcades i en una de les estances de la casa encara s'hi pot veure una trapa que, amagada sota un llit, donava accés a un petit amagatall que fou emprat durant en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República.

 A l'interior de la casa s'hi conserven també pintures setcentistes de sant Procopi. Us deixo una pregunta, hi havia una capella/ oratori dedicat a aquest sant ?.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/03/goigs-sant-procopi-copatro-de-la-pobla.html

 La xarxa us donarà tota mena de dades de genocides, estafadors, corruptes, narcotraficants  , .., i dissortadament poques o cap, de persones que exercien una activitat rellevant durant la seva vida.  Llastimós ! 

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, es repugnant ; no conèixer però, la Pobla de Claramunt, la comarca de l'Anoia , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

La pobla de Claramunt, l'Anoia ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

 

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CASA DE L’ANTONI AGUILERA SOTERAS DE LA POBLA DE CLARAMUNT. L’ANOIA

 

Llegia, en un extrem del barri de les Cases Noves, anant ja cap al barri de l'Estació, es localitza aquesta casa urbana entre parets mitgeres, d'estil noucentista, que fa cantonada i que per tant té dues façanes visibles. Té planta rectangular i disposa de planta baixa, dos pisos -l'últim amb galeria- i terrat. La façana principal està orientada al nord-oest i allà hi té el portal d'accés, consistent en una discreta obertura rectangular, descentrada respecte a l'eix central de la façana. En aquesta façana principal, les finestres del primer pis són molt allargades en vertical i disposen de balconera. Totes les finestres menys la lateral que hi ha al costat de la porta d'accés a l'edifici tenen la particularitat de tenir els dintells decorats o acabats amb forma esglaonada, a l'interior dels quals hi ha decoració amb rajoles vidrades de tonalitats blaves. El coronament de l'edifici, a ambdues façanes, és arrodonit, i el de la principal porta inscrites en lletres de mesura considerable les inicials A A S corresponents a  l’  Antoni Aguilera Soteras , promotor i primer propietari de l'edifici, i també d'una edificació industrial localitzada no molt lluny de la casa i aterrada fa uns anys que tenia serradora, magatzem de fusta i celler de vi.

https://buscar.combatientes.es/resultados/Antonio/AGUILERAS/Soteras

La  Rosa Maria  Asensi Estruch, la retratava l’any 1991


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/81883

Ens agradarà rebre dades biogràfiques de la  Rosa Maria  Asensi Estruch, i de  l’  Antoni Aguilera Soteras, a l'email castellardiari@gmail.com 

La xarxa us donarà tota mena de dades de genocides, estafadors, corruptes, narcotraficants  , .., i dissortadament poques o cap, de persones que exercien una activitat rellevant durant la seva vida.  Llastimós ! 

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, no conèixer però, la Pobla de Claramunt, la comarca de l'Anoia , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

La pobla de Claramunt, l'Anoia ,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits Polítics i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

 


 

IN MEMORIAM DEL CONVENT I COL·LEGI DE LES GERMANES DE LA DOCTRINA CRISTIANA DEL PAPIOL. EDIFICIS ESCOLARS DE CATALUNYA ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. L LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Llegia que Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895)  dramaturg, poeta i empresari teatral, més conegut pel pseudònim de Serafí Pitarra, va tenir terrenys al poble, que va vendre a  Rafael Llozer Cebrià, XVIII baró del Papiol  ,  qui a l’ensems els va cedir per a la construcció del convent de les germanes de la Doctrina Cristiana.

La  Rosa Maria  Asensi Estruch, retratava l’any 1989, arcada del Convent de Les Germanes de la Doctrina Cristiana



https://calaix.gencat.cat/handle/10687/84306

Ens agradarà tenir noticia de l’activitat d’aquesta Comunitat Religiosa al Papiol a l’email castellardiari@gmail.com , també si és possible dades relatives a l’autor de l’edifici del Convent.

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que les tropes revoltades contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  no portaven a les seves motxilles, llibretes, llapis, ni cap altre element relacionatz amb l’educació i la cultura.

Documentar amb rigor el Patrimoni Històric és un imperatiu ètic.

 En aquest dissortat reialme tenir vincles amb el narcotràfic, defraudar a la hisenda pública, ser el destinatari de sobres amb diner negre, gastar-se els diners de l'educació, de la sanitat, dels que necessiten per viure els més febles en orgies bàrbares, .., malgrat son pecats molts greus – tot i la consideració benèvola dels “ caïnites “, no conèixer però, el Papiol, el Llobregat jussà , és alhora que un gravíssim pecat, un deshonor per a les persones nascudes a Catalunya

El Papiol, el Llobregat jussà ,     Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic - que finança Partits  i persones - , de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

 

lunes, 21 de octubre de 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE RIUDOMS, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT JAUME. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

 


L’Assumpta Figueras Viñas, publica una fotografia de l’església parroquial de Riudoms, advocada a l’Apòstol Sant Jaume,  abduït per la dictadura franquista que li adjudicava el rol de protector davant els sarrains .

L'any 1576 hi ha la primera notícia de la construcció de l'actual.

 A partir de 1588 col·laboren en la construcció el mestre d'obres Pere Blai, de Barcelona, i Joan Sans, de Biscaia, que al mateix temps construïen la d'Ulldemolins.

L'església es consagrà el 1617 però el campanar no es va acabar fins l'any 1877.

A part de l’altar major, remodelat l’any 1972, destacar l’altar de la Mare de Déu del Carme, amb pintures de Josep Maria Baiges i Jansà (Riudoms, 1924 - Reus, 1991) realitzades l’any 1986, l’orgue, donació de la família Sentís el 1967,  i les pintures de l’altar de la Reconciliació, realitzades l’any 2016 per Jaume Queralt ( Tarragona, 1949 )



Fotografia delinterior de Jordi Contijoch Boada

https://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/2017/07/a-la-parroquia-de-sant-jaume-de-riudoms.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-jaume-de-riudoms

Riudoms  , el Camp jussà de Tarragona,    Catalunya,  disposen – encara – d’un interessant Patrimoni Històric, que cal documentar amb rigor, i que és sens dubte el  nostre MILLOR  actiu .

Hi ha un públic per aquest turisme de “ cultura”  que espera amb ànsia poder gaudir de les “ ciutats humanes “ de Catalunya.

El turisme de sol, alcohol – i altres excessos – està bé, i molt bé a Barcelona i al litoral.

El món viu un moment especialment complicat, per aquesta raó,  aprofitem per deixar constància de les víctimes  del  genocidi jueu,  del tràfic de persones , del narcotràfic, de la corrupció endèmica i sistèmica, de la desatenció sanitària  i social que per manca de recursos econòmics - regalats pels " caïnites "  a les classes " altes" del REINO - ha fet augmentar a Catalunya la mortaldat i la morbiditat,   .... ,

 La reinstauració del virregnat  no és una bona noticia per a Catalunya

Senyor, teva és la venjança.

domingo, 20 de octubre de 2024

VISITA AL SANTUARI DE L’AJUDA DE BALENYÀ “ VIDERE MARIA “

 




El Mapa de Patrimoni de Balenya, diu del Santuari de l’Ajuda ; edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arcuacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-la-mare-de-deu-de-lajuda-balenya.html

El Miquel Bosch Jover ( Calders, el Moianès ,  18 de juliol del 1900  +  Balenyà, Osona,  17 de novembre de l’any 1960 )  escrivia ;  ORACIÓ A LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA

Al cos sofrent, a ¡'ànima retuda,

pel greu patir del vostre Fili volgut,

oh Mare nostra, Verge de l'Ajuda:

torneu-los la salut.


Vós que sabeu el plor, la malaltia,

tot el dolor punyent del cos il·lús;

Vós que en la Creu veiéreu com moria,

pels glavis del pecat, el bon Jesús.


Vós que vetlleu pels filis, i per les mares;

Vós que ens veieu al peu de vostre Altar

cercant les grades divinals, preclares,

que US dona el Cel pel niu de Balenyà.


Vós que heu viscut ben neta de malura

pujant al Cel en un traspàs cabdal,

feu que tinguem una ànima ben pura

i, el cos de fang, Iliureu-lo de tot mal!


Mares i filis, la humanitat vençuda,

tots us pregarem: sigueu el nostre Escut!

Si el cos sofreix, si l'ànima és retuda

oh Mare nostre, Verge de l'Ajuda:

doneu-nos la Salut!


El dissabte 20.10.2024, tornava a Balenyà “ videre Maria” , tocava agrair, i com sempre demanar, demanar, demanar, vivim en un món violent, corrupte, on no hi ha cap respecte per la vida per cap de les especies del planeta, on s’ha entronitzat el culte als diners, i han sorgit tota mena d’advocacions laiques que celebren el lawfare, el tràfic de persones, el narcotràfic, i que consideren que la corrupció endèmica i sistèmica és  l’estat natural.

Per intercessió de la Marededéu de l’Ajuda, elevàvem a l’Altíssim la nostra pregaria perquè com diu el Parenostre, vingui a nosaltres el seu Regne, i s’imposi la pau, la salut, l’amor i la fraternitat  vers els altres.   Amén !