La Roser Serra i Coma – de la que ens agradarà rebre’n dades biogràfiques a
l’email castellardiari@gmail.com , i
Jordi Sarri Vilageliu ( Moià,1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005) ) , retrataven l’any 1992, el Centre Recreatiu de Santa Maria d’Oló. Moianès
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/90526
https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-recreatiu-1
L’edifici té el seu origen en el Centre Catalanista Republicà, que durant
el període de la Segona República fou el contrapès progressista a la
Congregació Lluís Gonçaga, d'inspiració catòlica i de caire més conservador, el
qual fins aleshores dominava la vida associativa del municipi.
El 9 d'agost de 1931 es demanava permís per construir aquest edifici
senzill a la carretera. Dissortadament tenim escasses notícies d'aquesta
entitat. Sabem que en el seu local s'hi feia ball, i que el 1933 n'era
president Vicenç Ciuró Pascual.
Les dificultats per mantenir aquest centre, desprès de la victòria dels
sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República, van
propiciar que, a la dècada següent, passés a mans de l'empresa HEMALOSA.
En aquella època la fàbrica López (HEMALOSA) ja era clarament la més gran
d'Oló, i els seus amos van tendir a veure el poble com si fos una més de les
colònies industrials, de manera que van adoptar actituds pròpies del caciquisme
i del paternalisme de l'època. Especialment després que, en morir el 1940 el
fundador de la fàbrica, Manuel López, va ser substituït per la seva neboda,
Carme Vidal López i el seu marit, Joan M. Roger Gallés.
https://www.olo.cat/154-a-olo-hi-ha-mes/personatges-historics-dolo/joan-m-roger-i-galles.html
Aleshores es van construir pisos per als treballadors i es creà el centre
recreatiu, el 1942. El matrimoni Vidal-Roger va afavorir també l'obertura d'un
cafè i van actuar com a benefactors del poble.
El 1955 van iniciar els tràmits per finançar la construcció d'una nova
església, i el 1967 demanaven permís per construir un hostal, anomenat Hostal
de Santa Maria. Aquesta política, però, no va acabar d'obtenir els resultats
esperats per l'oposició dels propietaris dels diferents serveis que ja tenia el
poble.
El Centre Recreatiu Hemalosa s'instal·là, doncs, en l'edifici de l'antic
Centre Catalanista Republicà. Estava compost per una sala amb capacitat per a
unes 300 persones i per un cafè.
L’any 1947 el gerent de l'empresa
demanava permís per instal·lar-hi una màquina de cinema.
És la notícia més antiga que es té a Oló de cinema.
També servia com a teatre, sala de ball i per fer-hi xerrades o
celebracions de festes.
Amb la crisi del tèxtil, pels volts de 1979 l'empresa HEMALOSA va decidir
deixar de prestar determinats serveis i va dedicar el Centre Recreatiu a
magatzem de fil.
Les pressions de l'Ajuntament i del veïnat van aconseguir que el 1981 el
consistori comprés el local per destinar-lo a centre cultural. Després d'unes
reformes importants - de les que ens agradarà
tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com - , va
servir de sala de cinema, teatre, biblioteca municipal i sala d'exposicions.
Les sessions de cinema es van reprendre els diumenges a la tarda durant la
temporada 1989-), no van tenir però, gens
d'èxit i finalment només es feien per la festa major. L’any 1993 es va passar l'última pel·lícula.
Actualment no s'hi poden fer activitats perquè no compleix les mesures de
seguretat.
Tots els actes s'han passat a la sala polivalent de l'Espai Hemalosa.
Documentar amb rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic.
El nostre condol als que perdien essers estimats i/o bens diversos en els terribles aiguats d’aquests darrers dies.
El nostre infinit rebuig als polítics que esmerçàvem i esmercen, MOLTS , MOLTS,MOLTS , diners públics contra la llengua i la cultura, enlloc d’ampliar, netejar, canalitzar,..., les rieres i rambles.
Carlos Arturo Mazón Guixot (Alicante, 8 de abril de 1974) fa just un any va decidir suprimir la Unitat Valenciana d'Emergències (UVE) que va crear l'executiu anterior, format per PSPV, Compromís i Podemos, i liderat per Ximo Puig, Joaquín Francisco Puig Ferrer (Morella, Castellón, 4 de enero de 1959) el febrer de 2023. Aquest organisme va néixer com una unitat de gestió de caràcter operatiu per coordinar els recursos per donar resposta a qualsevol mena d'emergència.
.jpg)
.jpeg)
