domingo, 28 de febrero de 2021

IN MEMORIAM DE L’ABADIA DE CODONY. PERAFORT. EL TARRAGONÈS

 

Per endavant una afirmació, Tarragona és de lluny, la província que dedica menys esforços a tenir cura del Patrimoni històric.  

 

A Perafort fan unes excel·lents coques de recapte, sembla però, que no tot son coses positives :

 

Investiguen els propietaris d'una finca de Perafort per enderrocar una abadia del Segle XIV




https://www.ccma.cat/324/investiguen-els-propietaris-duna-finca-de-perafort-per-enderrocar-una-abadia-del-s-xvi/noticia/3080175/?fbclid=IwAR3CyZOUdcf8ZaojtMfLVXAEYhWcU9YsH6zKnsUVwj3_LJM9Rchxd-Z3Q00


El Mapa de Recursos Culturals en deia ; petita construcció, mig derruïda, popularment anomenada abadia i que segurament que és l'únic testimoni de l'església, l'abadia i el fossar primitius, i de l'antic poble del Codony.


Aquest terme, que pertanyia a l'antic territori del Codony, sembla que comprenia les terres entre el Francolí i la partida de "El Comellar", limitant al sud pel Mas Blanc i el Mas Jurat i al nord per l'emplaçament de l'actual església de Perafort. L'església del Codony antic va iniciar-se el 1303 sota la direcció del picapedrer de la Selva de Camp, Joan Andreu, i va estar en funcionament fins el 1726. L'any següent és decidí traslladar-la a l'actual emplaçament. Sembla ser que les condicions sanitàries del primitiu emplaçament eren deficients, cosa que potser provocà el trasllat progressiu, des del segle XV, dels habitats de l'antic codony cap al sector sud de l'actual poble de Perafort, formant el nou nucli de codony -sector sud de l'actual poble de Perafort-. De la primitiva església del Codony procedien retaules i imatges gòtiques traslladades a la nova església i desaparegudes el 1936


Arran de la repoblació de Tarragona, bona part de les terres del Codony quedaren sota el domini de Guillem de Claramunt, que hi va fer una sèrie d'establiments -cap el 1137- (part dels quals els donà en feu als monjos de Valldaura o de Santes Creus) juntament amb d'altres Senyors: els Cardona, els Cervera, als Aguiló de Tarragona i l'arquebisbe d'aquesta ciutat.


Això va ser fins que aquest darrer, en nom seu, n'encarregarà la direcció a diversos castlans.


 El Codony era, a més de considerat un dels llocs de les Faldes de Tarragona, ciutat a la qual havien de pagar contribució, que al seu torn però,  els donava protecció, en cas de guerra o de perill.


Les poblacions sorgides arran d'aquests establiments -algunes de les quals perduren com a nuclis i d'altres han desaparegut- s'organitzaren individualment amb les seves respectives batllies i consells locals. Totes, però, han conservat un lligam comú: en un primer moment, l'església de Sant Joan del Concili i, després, la de Sant Pere del Codony, de la qual depenien el mateix Codony, les Franqueses, Puigdelfí i Perafort ("aquest costat del riu"); la Pobla, la Camareria i la Quadra de Baró (de l'"altre costat de riu"), i, no tan directament, la Secuita, Vistabella i Tapioles.


L’enciclopèdia del Romànic li dedica dues entrades:


Castell del Codony (Perafort)

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2103601a9.xml


Sant Pere del Codony

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-2105601a8.xml



EL COLOMER. LA VALL DE BIANYA. LA GARROTXA

 L’Olga Sacrest Roca ( Olot, la Garrotxa 16 de juny de 1960 ) pública fotografies datades el dissabte 27 de febrer 2021  del  COLOMER,  amb aquest peu informatiu ; Gran casa pairal, moli, casa de l’hereu i font a  l'obaga de la serra de Sant Miquel del Mont, al sector de Santa Margarida de Bianya.




Hi han notícies des del segle XIII.


L’aspecte actual es fruit de les reformes del segles XVIII I XIX. 


Llegia a ;

http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies


Per anar fins al Colomer,  s'ha d'agafar, a la plaça Joaquim Burch Ventós (La Vall de Bianya, ca. 1863 - Girona, 1 de febrer de 1939)  , de l'Hostalnou, la carretera que porta de dret fins a la casa.

 

 

De la família Columbaris, després Colomer, hi han notícies des del segle XIII.


Per manca de successió directa, en el segle XIX el cognom es va perdre a la casa, la qual, per diversos entroncaments familiars, esdevingué propietat del matrimoni format per Maria Puigdemont i Ramon Nogareda, que van establir-hi la residència familiar.


Els Nogareda en són, doncs, els actuals posseïdors.

 

Les grans reformes de la pairalia es van realitzar en els segles XVIII i XIX, coincidint amb uns moments de prosperitat i de transformacions a la pagesia.


A la cabanya hi ha una pedra amb la següent inscripció: <Francisco Colome me fecit 1756>.







Uns anys més tard, el 1790, es bastí el molí del Colomer i en la centúria següent es van fer, a la façana nord, les galeries o eixides porxades que han donat un aspecte singular al conjunt de la construcció.




Entre 1890 i 1936, per a l’estudi de la masia catalana,  es retratava la façana de la casa. 


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7217/rec/88




Fotografia feta entre 1914 i 1936 per Josep Danés i Torras (Olot, 1891 – Barcelona, 1955)


En la planta principal hi ha gravat, en una pedra, aquest text: <José Colomer ha hecho esa galeria en el año 1859>.

 

El frontispici, on hi ha la porta d'entrada a la casa, és encarat a la muntanya. Davant seu raja una font construïda el 1798.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:


 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .


https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

viernes, 26 de febrero de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ D’AGE QUE NO DE SANT ANDREU DE VILALLOBENT,. PUIGCERDÀ

 Trobava una fotografia del Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.  Façana de l'església parroquial de Vilallobent, 1890-1920. Autor: Eduard Royo i Crespo  ( Barcelona?, 1885  +  Barcelona , 9.02.1977 ) (AFCEC_ROYO_X_0234)




http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1960/09/29/pagina-21/33633037/pdf.html?search=EDUARDO%20ROYO%20CRESPO


El Miquel Grau Alberich i la Rosa Vila Solé em deixaven un comentari, es  Age!!!

Ho comprovava, i certament és un error que cal corregir , i alhora comunicar a l’Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

 

Mossens Maties Delcor i Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) escrivia de Sant Julià d’Age a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0704401at.xml

El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal.

El topònim és citat en la documentació l’any 942. Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències. Per aquest motiu, la comtessa Ava i els altres consignataris de l’acta estipularen que un cert fidel anomenat Jovelí podria posseir l’alou d’Age tot el temps de la seva vida, però que, a la seva mort, l’esmentat alou i simultàniament “cum ipsa ecclesia qui est in honore Sancti luliani ibidem fundata”, hauria de passar sota el domini de l’abadia de Santa Maria de Ripoll.

 

Al segle XI, el monestir de Ripoll engrandí els seus béns a Age (villa Aginis). Guifré II, comte de Cerdanya, li féu donació l’any 1023 d’uns drets sobre les aigües del Segre. A partir d’aquesta data, Age esdevingué plena possessió del monestir, com ho indica un judici de l’any 1027 que se sentencià en favor dels seus habitants contra els de Pallerols; el motiu era la usurpació per part d’aquests dels drets de pastures a la vora del riberal del Segre.

 

Al segle XII, el monestir de Ripoll establí a Age una pabordia, administrada per un paborde, que fou el senyor jurisdiccional durant molts segles del lloc d’Age i administrador dels béns del monestir a la Cerdanya i comarques veïnes. L’últim fou Roc d’Olzinelles i de Miquel, erudit arxiver de Ripoll, que morí a Osseja el 1835, com a refugiat.

 

A la darreria del segle XII, l’església d’Age fou assaltada pels homes de Ramon Roger de Foix i Arnau, vescomte de Castellbò, defensors de l’heretgia càtara.

 

Sant Julià d’Age s’esmenta entre les parròquies que contribuïren a sufragar la dècima de l’any 1280 recaptada a la diòcesi d’Urgell. Poc després, entre els anys 1312 i 1314, consta que fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, segons figura en la relació d’esglésies visitades que ha pervingut d’aquells anys.

 

El lloc i l’església d’Age es mantingueren sota el domini de l’abadia de Ripoll fins a l’exclaustració del 1835.

 

L’església de Sant Julià, d’origen romànic, fou molt modificada al segle XVIII. El 1791 hom va suprimir l’absis i va obrir en el seu lloc la porta d’accés; també, en el mateix moment, se li va adossar la rectoria a ponent. Amb anterioritat a aquestes obres, s’havien afegit a banda i banda de la nau unes capelles laterals. A la façana occidental s’alça un campanar d’espadanya, ample i de dos ulls. Hom entreveu a la paret meridional, que s’obria al cementiri, la traça de la porta primitiva i a la paret septentrional un aparell disposat en espiga.

    


   


L’Anna Maria Bruguera i Bellmunt, la retratava l’any 1990 


M’enyorava d’aquestes terres cerdanes – que anomeno de la Cerdanaya jussana – denominació que em consta  posa a les “ tres pedretes” a algunes persones.


No succeeix això per les terres del Llobregat jussà, que em tenen ocupat d’un temps ençà.  


https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/la-casa-llopart-martorell-el-llobregat.html


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

 

CAL RODRÍGUEZ. PATRIMONI INEXPLICAT DE MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

 

Demanava dades d’un edifici del carrer Francesc Santacana de Martorell del que no en trobava dades al Mapa de Patrimoni.




En demanava informació a la pàgina del facebook, No ets de Martorell sino.....


“Cal Rodríguez “, hi havia unanimitat en les respostes,  de la Maria Àngels Puig,  la Maria Estrella Ferrer Tallada,  Àngels Salvador i del Josep Pibernat,  que afegia encara, les imatges dels balcons, la Carme al primer balcó, i el Lluis al segon,  son obra del Josep Saus Ruiz ( Martorell, 1960)






http://nagfoto.blogspot.com/2013/04/josep-saus-pintor-y-escultor-nuria-amat.html




Voldríem saber  a l’email castellardiari@gmail.com – som curiosos de mena  - la relació entre  Josep Saus Ruiz , reconegut escultor, ara veí del Bruc, tot i que nascut a Martorell, i la casa Rodríguez.  


No en diuen res ni el Mapa de Patrimoni, ni  els de Patrimoni Gencat.


Rebia un email del Ferran Balanza González, en el que em deia;


Benvolgut Antoni;

 

La casa i façana de "Cal Rodríguez" - denominació actual -, situada al carrer Francesc Santacana núm. 27, va ser construïda l'any 1914,  erròniament s’atribueix al mestre d'obres modernista Antoni Facerias i Marimón, Barcelona, 1846-Vilassar de Mar, 1918) , en realitat és obra de Josep Ros i Ros (Martorell, 1885-1951).


L’Antoni Facerias i Marimón, Barcelona, 1846-Vilassar de Mar, 1918) va ser l'autor de l'edifici del costat, Cal Cererols, de Pere Tobella Ferrer.


La seva propietària originària era la Sra. Isabel Ribas Mateo.

 

Les escultures exposades als balcons son obra del Josep Saus Ruiz ( Martorell, 1960) , si bé el Lluís Rodríguez Garcia (Martorell, 1956) pintor i escultor, i mestre de l'Escola d'Arts Plàstiques de Martorell durant molts anys, va col·laborar en la seva execució tècnica (fundició en polièster )

 

Fa nou o deu anys que estan exposades; la figura femenina simbolitza la ninfa Annolia -el riu Anoia-, i la masculina un faune que simbolitza el riu Llobregat. La figura femenina és còpia de l'escultura en bronze que es troba al pasatge de cal Par, al costat de la Torre de les Hores. El motius s´inspiren en la decoració esgrafiada de la façana de l'Ajuntament, obra de l'artista Ferran Serra (1937). Encara hi ha pendent d’execució una tercera escultura, la qual ocuparà el balcó del tercer pis.


No és aquesta la primera visita que fem a Martorell, i  havíem tingut l’honor- així ho sentim – de fer una breu síntesis biogràfica del Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ] per la Galeria de Metges Catalans.

http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID


Esperem anar ampliant les publicacions,  de moment us deixem uns enllaços que podeu anar llegint,  ens agradaria també que es publiquessin a l’Informador de Martorell,  de la forma en que tinguin per convenient.  


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-rodriguez-patrimoni-inexplicat-de.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/teniu-dades-de-lus-que-tenia-ledifici.html


https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/que-en-sabeu-de-la-capella-de-la.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2012/03/el-progres-de-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/05/collegi-de-la-merce-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/el-sindicat-viticola-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/12/santa-margarida-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/la-colonia-de-martorell.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/sant-genis-de-rocafort-martorell-baix.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/05/in-memoriam-del-diable-que-abans-feia.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/06/josep-salvany-blanch-heroi-de-catalunya.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/12/martorell-santa-margarida-de-la-via.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/04/campanar-de-lesglesia-de-sant-ferran.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2015/05/escoles-publiques-de-la-ii-republica.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/05/presencia-de-ferdinandus-serra.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-capella-del-jardi.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/esglesia-de-santa-llucia-de-la-torre.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/03/in-memoriam-de-la-torre-betlla-i-la.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/teniu-mes-dades-daquesta-casa-martorell.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2021/02/els-esgrafiats-de-martorell-un-tresor.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2021/02/cal-pep-el-garbellador-martorell-el.html

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/02/visita-martorell-in-memoriam-de.html


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf

 

Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

 

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.

 

miércoles, 24 de febrero de 2021

CAL PEP “ EL GARBELLADOR”. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

Creuava el Pont del Diable i passava de la comarca del Vallès Occidental, a la comarca del Llobregat jussà,  tot just quasi al final  del pont coincidia a un senyor que estava assentat i que m’explicava que havia estat taxista,  que  viu al Papiol, i que ha vingut caminant,  cosa que ha de fer per qüestions de salut, parlàvem una estona de les limitacions que sens han imposat amb la Covid.19, advertia que tothom n’està molt cansat  -  per dir-ho d’una forma políticament correcta -, li explicava que venia a retratar  algunes elements del Patrimoni històric , i per descomptat les façanes esgrafiades, en aquest art, Martorell és una “ potència mundial”, i ens acomiadàvem.

 

Retratava la casa de numero 6 de la Plaça de la Creu de Terme, m’explicaven un grup de persones que n’hi deien “ cal Pep el Garbellador”.




https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pep-el-garbellador


Habitatge unifamiliar de planta baixa i planta pis.


 A la façana principal en planta baixa hi ha a porta d'accés centrada i a cada banda una finestra amb una barana amb balustrada.


 A la llinda hi ha esgrafiats que representen un carro amb mules.


 Al pis superior hi ha tres balcons amb reixes metàl·liques.


 L'edifici està rematat amb un frontó triangular situat al centre de la façana amb la imatge en ceràmica de Sant Francesc d'Assís.


Té un terrat amb balustrada.


Al costat té un petit pati, com una androna, que està tancat amb una reixa de fosa.


Llegia que Josep Prats - ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com  -  més conegut com Pep “el Garbellador” (1929). Era un empresari dedicat als transports.


I la casa era una antiga parada de diligències.


Els esgrafiats que presenta la part alta de la porta representen el seu passat.


 L ’adjectiu “ garbellador” té algun significat local ?.  O era el “malnom” de la família ?.


La privilegiada situació de Martorell va propiciar que fos lloc de pas obligat de les diligències que feien el trajecte de Barcelona-Madrid seguint la via del camí ral.


Era lloc de parada i fonda.

Martorell comptava llavors amb una bona xarxa de comunicacions de diligències; el lloc de sortida era l'Hostal de la Creu situat a l'entrada del pont del diable




Us deixo una pregunta, l’Hotel Manel, és el successor natural de l’Hostal de la Creu?.   Esperem la vostra resposta a castellardiari@gmail.com


Continuava passejant pels carrers de Pere Puig, d’Anselm Clavé, la Plaça de la Vila,  el carrer de Francesc Santacana, i constatava que hi ha MOLT patrimoni per documentar a Martorell, quan declinava el dia ,  i tornava novament fins al punt d’arribada.


Les darreres fotografies , cal fer-ho i és de justícia, les feia al Pont mal dit del Diable.




 



Us esperonem a compartir aquesta entrada amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19,  i confiem que així,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.


Cuideu-vos molt, l’especulació amb les vacunes feta per uns i altres, fa preveure que almenys a Catalunya, els terminis es podrien allargar més enllà del 2021.


Madrid – que no actualitza les dades de forma regular - reconeixia 22.214 víctimes:

 https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210223_cam_covid19.pdf


Catalunya, on en TOTES les funeràries hi ha almenys un periodista per deixar constància de la mortaldat que pateixen les  files “separatistes” , les víctimes des de l’inici de la pandèmia són 20.512 .

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/


El "laissez faire, laissez passer"  que s’ha practicat – i es practica  - al REINO DE ESPAÑA, ha comportat que percentualment sigui el lloc del món amb més víctimes.


domingo, 21 de febrero de 2021

ROCA RÚBIA I LA SEVA CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. TAMARIU. PALAFRUGELL. L’EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges i dades de la casa Roca Rúbia o casa  Carles Sampere que començava a construir-se amb el projecte del comandant del tsar Nicolau II, Nicolau Woevodsky, nascut el 29 d'octubre de 1988 a Sant Petesburg, tot i que es feia anomenar coronel, grau al que hauria accedit si la revolució no s'hagués encarregat d'estroncar la seva carrera militar. La Vanguardia del 31 de gener de 1975, recull la noticia del seu enterrament a la cripta de la capella de la que havia estat la seva finca a Cap Roig, desavinences amb el promotor provocarien que fos finalment l’arquitecte Francesc Mitjans i Miró (Barcelona, 15 de juliol de 1909 - Barcelona, 20 de novembre de 2006) qui acabés l’anby 1945 l’obra, mantenint l’edifici de la porteria que s’havia construït pel Nicolau Woevodsky







Es parla d’una capella de la que em deien des del  Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), que està o estava advocada a la Immaculada Concepció.    Si  fos possible  en agradaria rebre'n  imatges a l’email castellardiari@gmail.com 




Rebia un parell de fotografies des del  Centre de Documentació de Cultura Popular iReligiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ) , datades el 26-VI-1971, de la capella de la Immaculada Concepció, de la Casa Roca Rúbia o casa  de  Carles Sampere, a Tamariu , al terme de Palafrugell, a la comarca del  Baix Empordà







En la fotografia en que es posava la primera pedra, pensem que hi havia el bisbe Josep Cartañà i Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) al que l’amistat amb el bisbe de Toledo, Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), a qui coneixia dels anys del seminari, el va fer  decidir-se a favor de l'aixecament de Franco el 1936, defensant la signatura de la Carta Colectiva del Episcopado Español, de suport de la jerarquia eclesiàstica a la insurrecció militar.



https://core.ac.uk/download/pdf/132553542.pdf


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, confiem que així podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.

 

Catalunya des de l’inici de la pandèmia declara  20.371 víctimes de la Covid.19

https://beteve.cat/societat/coronavirus-barcelona-ultima-hora/

 

La Comunidad Autònoma de Madrid – que no actualitza regularment les dades  declara 22.055 víctimes de la Covid.19

https://www.comunidad.madrid/sites/default/files/doc/sanidad/210219_cam_covid19.pdf

 

Aquí i allà, les xifres son esfereïdores, i fins al moment present, ningú assumeix responsabilitats per aquest  "laissez faire, laissez passer" que comporta a nivell del REINO DE ESPAÑA una mortaldat estimada de quasi 175.000 persones.

 

Les previsions de l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) situen la caiguda de l’estaca l’any 2029, esperem  reduir aquest termini, i que puguem tornar en viure amb salut, amb llibertat i en democràcia.