viernes, 5 de septiembre de 2025

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JUST, ADVOCADA A L’APÒSTOL SANT PERE. CAMARASA, LA NOGUERA “ OBLIDADA “.

 

https://www.poblesabandonats.cat/fitxes/527

El llogaret de Sant Just, actualment despoblat, es troba a uns 5 km de la vila d’Àger, prop de la carretera que es dirigeix a Tremp.

El sant titular de l’església del poble és sant Pere, tot i que molt probablement la primitiva advocació fou de sant Just.






Hi ha un cartell que adjudica a sant Silvestre la titularitat de l'església. Ens agradarà tenir-ne confirmació a l'email castellardiari@gmail.com , es enemics de Catalunya esmercen recursos il·limitats per a fer-nos mal  



Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels goigs, i fotografies exteriors i interiors de l’edifici de l’Església a l’email castellardiari@gmail.com  , en demanaren imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) 

El sostre demogràfic de la comarca de la Noguera s’assolia al cens de 1857 amb 46.103 ànimes, en aquella data Catalunya tenia una població de 1.652.291 ànimes, vivien a la Noguera un 2,79% dels catalans.  Es tancava l’any 2024 amb 39781 habitants de dret, un 0,50% dels habitants de Catalunya.

La pèrdua demogràfica ha estat exponencial, i  sovint és una dada que “ justifica “  la inacció, l’abandó i la incúria de les administracions vers aquesta  comarca.  L’exemple dissortadament és generalitzable arreu de Catalunya

La no-construcció – entre altres -  de la carretera del Doll, promesa pels promotors de la presa de Camarasa i pels successius governs espanyols i catalans, va provocar el despoblament de tots els pobles del vessant oriental de la Noguera Pallaresa al sud del Montsec.

Els delictes es poden cometre per acció o per omissió,  durant la dictadura franquista a Catalunya quasi sempre es produïen per acció, des de la Constitució de 1978, i la posterior entrada a Europa, s’acostumen a produir per omissió.

Que sant Pere, sant Just i tot l'estol celestial   elevin a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions.

 

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern



ESGLÉSIA DE MONTSONÍS. ADVOCADA A SANT URBÀ. FORADADA. LA NOGUERA.

  Sant Urbà té dedicada l’església de Montsonís situada dalt del turó, la retratava per al Fons Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall,  2 de maig de 1926 + Castellar del Vallès, 6 de maig de 2019 ) .

Fotografia. Antonio Mora Vergés 

Urbà I (Roma, ? - Roma, 23 de maig de 230) va ser el dissetè bisbe de Roma, el seu pontificat s'inicia amb la seva elecció el 222 i finalitza amb la seva mort el 230. Segons la tradició, mor com a màrtir i és venerat com sant en diverses confessions cristianes. 

A Alemanya, el consideren el sant patró de la viticultura; durant l'edat mitjana hom l'invocava per trobar remei contra les tempestes, la gota i l'embriaguesa. 

Segons la tradició, antigament hi hagué al poble de Foradada unes febres que produïen mal de cap i aleshores els vilatans van invocar Sant Urbà pel seu patronatge sobre el aquest mal.

No trobàvem al juny de l’any 2017 ,  cap esser humà a Montsonís al que preguntar-li si hi havia escola al poble abans de la dictadura franquista, i en cas afirmatiu on era, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com 

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-urba-de-montsonis-foradada

A la fi del segle  XI el castell de Montsonís pertanyia als vescomtes d'Àger, hereus d'Arnau Mir de Tost. El 1131, el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera feu donació del castell i el seu terme a l'abadia de Sant Pere d'Àger.

La subjecció de la parròquia de Montsonís a Sant Pere d'Àger es confirma el segle XIV, quan apareix esmentada sota l'advocació de Sant Pere, i perdurà fins a finals del segle XVIII, quan el 1783-84 encara consta com a dependència de l'arxiprestat d'Àger.

El 1787, data del portal de la veïna església barroca de Santa Maria del Castell, es degué abandonar aquest temple romànic.

El desús el va gairebé convertir en ruïna fins que en els anys vuitanta del segle XX foren reconstruïdes les parts esfondrades, consolidats els murs existents i, edifici, rehabilitat per a l'ús públic com a local social municipal. Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email castellardiari@gmail.com , ho demanarem a ajuntament@foradada.cat



Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Tenim constància d’uns Goigs a Sant Urbà a la seva ermita  de Foradada: 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2018/03/goigs-sant-urba-foradada-noguera-lleida.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/06/ermita-de-sant-urba-foradada-la-noguera.html

Que sant Urbà ,  elevi a l’Altíssim la pregària del poble català per a recuperar la seva llibertat nacional, el clam de les víctimes dels genocidis de Palestina, Gaza i d’arreu del món practicats contra minories ètniques/o culturals, i la queixa de les famílies dels que no reben assistència sanitària i/o social  al REINO DE ESPAÑA com a conseqüència de la corrupció endèmica i sistèmica de les seves elits polítiques, que no dubten a emprar el foc com element de distracció de les seves accions

 .

 inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

miércoles, 3 de septiembre de 2025

SANT PERE DE JUÏGES. VILAMARÍ. VILADEMULS. PLA DE L’ESTANY

 


Joan Bonmati Nierga, publica fotografies de Sant Pere de Juïgues, l'entitat de població de Vilamarí, del municipi de Vilademuls , al costat del mas Sobirà, avui conegut per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la Farga.

https://www.artmedieval.net/Sant%20Pere%20Juigues.htm

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-pere-de-juigues-vilademuls

Església és de dimensions molt petites (fa només 6,95 m de llargada). La planta, sense un absis o capçalera diferenciada, és de simple aula rectangular, o més exactament trapezoidal, ja que fa 3,83 m d’amplada a l’extrem de llevant i 3,28 a l’extrem de ponent (mides interiors). No ha conservat la coberta original, i al seu lloc hi ha un teulat a dos pendents. Les grosses teules del ràfec tenen decoració popular amb pintura vermella sobre fons blanc, que pot datar dels segles XVII o XVIII. Hi ha un sostre de canyes i guix que pertany a la reparació feta a la darrera postguerra, tot ja mig enfonsat. Tanmateix, al mur lateral de tramuntana, a l’extrem de llevant, hi resta un tram de l’antiga cornisa (quatre peces grans de perfil de pla i bocell), que assenyala el nivell d’arrencada de l’antiga volta, desapareguda.

La porta d’entrada, al centre del frontis o façana de ponent, és d’un sol arc de mig punt, de dovelles curtes i amples, ben tallades i polides, de pedra sorrenca. Aquesta façana és coronada per una petita espadanya d’un arc i dues pilastres.

Hi ha un aparell de bona carreuada a la totalitat del mur de llevant o capçalera, gairebé a tot el mur de tramuntana i en un curt tram del de migdia, a l’extrem oriental. També és present a l’altre extrem d’aquest mateix llenç i al de ponent, en fragments molt curts, formant la cantonada del sud-oest. Aquest aparell és fet a base de carreus de pedra sorrenca i uns pocs de travertí, de mida mitjana, i de formes allargades, en general. Són ben escairats i polits i s’afileren regularment, a trencajunt, si bé el morter que els lliga és força visible als junts, on, en alguns punts, hi ha peces de terrissa llargues, emprades com a reble, segurament de procedència antiga.

La major part de les façanes de migdia i de ponent presenten una construcció feta amb un aparell tose i descurat, de pedruscall sense treballar, col·locat sense ordre i lligat amb abundant morter.

Per l’observació del petit edifici, en l’estat ruïnós actual, podem constatar que conserva sectors importants dels murs perimetrals d’una construcció romànica, bastida amb carreus, que hipotèticament podem situar dins el segle XII

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/esglesia-de-sant-pere-de-juigues/

https://www.romanicodigital.com/sites/default/files/pdfs/files/Vilademuls.pdf

Als anys 50 del segle  XX  va començar a ser utilitzada com a magatzem per la masia veïna i va acabar per ser una ruïna. Va ser restaurada entre finals del segle XX i inicis de l’actual.

 El teulat es va fer nou, pagat per l’ajuntament de Vilademuls.

La resta de la restauració (exteriors, interiors, escala d’accés...) va ser realitzada per gent del Centre Excursionista de Banyoles que, de forma voluntària, anaven els dissabtes al matí a treballar-hi. L’ajuntament hi posava el material.

Segons recorda Mn. Joan Marquès Suriñach   (  Cruïlles ,  19 de setembre del 1928 + Girona , 1 juliol 2019 )  el 7 de juliol de 2002 es va reprendre els tradicionals Aplecs interromputs l’any 1946. El bisbe de Girona, Mons. Carles Soler   Perdigó (Barcelona, 12 de setembre de 1932-Gerona, 9 de desembre  de 2023)  , va reconciliar l’ermita i es va fer una Missa concelebrada, amb una assistència d’unes 125 persones. Van haver-hi parlaments de l’alcalde, Josep Vicens, i del senyor bisbe i a continuació es va descobrir la placa.

https://elnostreestany.blogspot.com/2012/12/sant-pere-de-jugues-sant-sant-sebastia.html

https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademuls/

Si existeixen, ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Us fem saber que dissortadament no sempre funcionen els enllaços. Internet és més artificial que intel·ligent. 

Que l'apòstol sant Pere   , elevi a l’Altíssim la pregaria dels vilademulencs,    Noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

 

SANT SALVADOR DE CÒDOL O D’HORTA. LES MASIES DE RODA. OSONA.

Floreci Sebastian, publica una fotografia de la  capella de Sant Salvador  de Còdol o d’Horta, s’edificà a les darreries del segle XIX.



Era propietat de la societat Bosch Hermanos, Llusá i Cia., i pertanyia al conjunt colonial de Còdol Dret.

En els dies foscos que seguien  l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco conra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  fou incendiada i patí greus desperfectes.

Quan s’acabà el conflicte bèl·lic , Unión Industrial Algodonera S.A., amb el vistiplau del Bisbat, manà la reconstrucció de l’ermita amb la col·laboració desinteressada de mossèn Josep Guiteras i Barceló (Moià, 11 de novembre de 1901 - Vic, 4 de maig de 1978) "el capellà de la calla"  de Vic.

La festa de la reconstrucció de la capella fou una fita molt important per a la colònia de Còdol Dret i per a la població de les Masies de Roda. Es va celebrar el 21 de novembre de 1943 i va ser una diada molt emotiva carregada de fe i religiositat. Van assistir-hi els propietaris, les autoritats locals i d’altres personalitats, entre les que destacava l’excel·lentíssim Bisbe de Vic, el Pare Joan Perelló i Pou. El mateix dia de la inauguració  es van estrenar els goigs de Sant Salvador d’Horta, escrits per mossèn Guiteres i Joaquim Mercader, l’escrivent de Còdol Dret. Ens agradarà rebre’n un exemplar a l’email castellardiari@gmail.com



https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-salvador

Des de 1943 fins a 1963, s’hi feia missa els diumenges i a les festes més assenyalades de la colònia: la festa d’homenatge a la vellesa, la diada de Reis, Pasqua, Corpus, Tots Sants, Santa Tecla, etc., i els veïns de Còdol hi continuaren celebrant bateigs, comunions i casaments.

Després del tancament de la colònia el 1963, quedà en estat de semiabandonament fins a 1987, quan l’adquirí l’actual propietari Josep Montmany que n’impulsà una nova restauració.

Per iniciativa pròpia i gràcies a algunes donacions públiques i privades es restaurà l’interior, la portalada d’entrada, i es renovà part del mobiliari.

La gent de Còdol s’estima molt l’ermita; alguns s’hi van casar, d’altres s’hi batejaren o hi van fer la primera comunió. És la construcció de caire religiós més petita de les Masies; hi caben una quarantena de persones.

 Pel que fa al santoral, hi figuren Sant Salvador d’Horta, Sant Juli, Sant Antoni M. Claret (el patró del Tèxtil) i la Puríssima.



https://patrimonicultural.diba.cat/index.php/element/sant-salvador-dhorta 

Que sant Salvador    , elevi a l’Altíssim la pregaria dels  masiencs,  noguerencs ,  Prioratins ,  aranesos,  bascos, gallecs, catalans,  palestins, sudanesos, iemenites ,  sud americans,..,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble.

Ens dol assabentar-vos que els genocides, els piròmans,  els traficants de persones, armes, drogues , els corruptes,  continuen en llibertat

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern