domingo, 29 de octubre de 2023

TORRE SOLDEVILA & AJUNTAMENT DE SALAS DEL PALLARS JUSSÀ.

 

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava l’any 1931, Antiga torre de defensa reconvertida en casa a Salàs de Pallars


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5315/rec/3

Llegia; actualment la torre alberga l’edifici de l’Ajuntament de la vila.

 Entre els elements que trobem al mur de la torre hi ha una placa amb la inscripció CASA CAPITULAR i a la part alta de la torre per sobre del balcó un rellotge de sol, de tipus vertical declinant, pintat, amb línies horàries a les hores i les mitges hores, de les 5 a les 3, amb numeració aràbiga.

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-14463-cat-torre_i_portal_de_soldevila_de_sals_de_pallars_.htm

Intueixo que l’any 1931, l’edifici acollia ja la seu del Consistori local,  ens agradarà però tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com

http://salas.cat/el-patrimoni-arquitectonic/

Quan al topònim SALA, .., del germànic SAL 'cambra gran, edifici senyorial consistent essencialment en una sala gran i espaiosa' , “residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa”.

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=36217

    Havien escrit de Salas de Pallars : 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/esglesia-parroquial-de-la-mare-de-deu.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/10/in-memoriam-santuari-de-sant-cebria.html

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/08/ancienne-eglise-de-saint-pere-al.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2023/07/torre-barta-salas-de-pallars.html

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2022/08/in-memoriam-cafe-cinema-dega-salas-el.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-escola-de-nenes-de-salas-de.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/03/in-memoriam-escoles-publiques-de-salas.html

Està clar que a Salas de Pallars hi ha feina a fer, oi?: 

Mentre fem recerques “ prosaiques” - que no tenen poesia ni bellesa, perquè  estan relacionades  amb la quotidianitat –,  Gaza i els seus habitants pateixen un setge genocida, entre altres  per iniciativa de : 

Isaac Herzog  (Tel Aviv, 1960)

Benjamín «Bibi” Netanyahu (Tel Aviv, 21 de octubre de 1949 )

Yoav Galant ( Jaffra, 8 de noviembre de 1958) ,

Daniel Hagari ( 1976 )


Esperem que el Tribunal Penal Internacional els processi com a criminals de guerra.

TENIU IMATGES I DADES DE L’ESPONA DEL FELIU?. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ.

 

L’Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) retratava l’any 1935, L'Espona del Feliu, en Camí vell de Tremp a Guàrdia i Carretera de Balaguer, al terme de Castell de Mur, a la comarca del Pallars jussà.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5267/rec/6

Quan al topònim,   ESPONA  «Un cingle o pendent d'un prat o camp, o carni, de vegades 'd'un curs d'aigua'

No trobava cap dada  de l'Espona del Feliu,  el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1153 ànimes, i es tancava l’exercici 2022 amb 171 habitants de dret. 

Si teniu imatges actuals, i qualsevol informació de l’Espona del Feliu, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email castellardiari@gmail.com

Recordeu sempre que allò QUE NO FEM ELS CATALANS, NO ES FARÀ.

Ah!,  cito ANTONIO, que curiosament és el nom que em posaven al bateig, perquè durant bona part de la dictadura franquista NOMÉS es permetia posar el noms en llengua castellana,  cal recordar-ho, digui el que digui el reimentider.

https://www.elnacional.cat/es/efemerides/marc-pons-juan-carlos-i_153012_102.html

Mentre fem recerques “ prosaiques” - que no tenen poesia ni bellesa, perquè  estan relacionades  amb la quotidianitat –,  Gaza i els seus habitants pateixen un setge genocida, entre altres  per iniciativa de : 

Isaac Herzog  (Tel Aviv, 1960)

Benjamín «Bibi” Netanyahu (Tel Aviv, 21 de octubre de 1949 )

Yoav Galant ( Jaffra, 8 de noviembre de 1958) ,

Daniel Hagari ( 1976 )


Esperem que el Tribunal Penal Internacional els processi com a criminals de guerra.

viernes, 27 de octubre de 2023

CAN SOLDEVILA. ARTÉS. EL BAGES

 

L’Antoni Gallardo i Garriga (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942) facilitava l’any 1929, una fotografia al Fons Estudi de la Masia Catalana;      Can Soldevila, masia del segle XVI d'Artés



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3983/rec/12

El Mapa de Patrimoni ens diu :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soldevila

Masia de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. Aquestes tenen una galeria de quatre arcs de mig punt sostinguts per pilars. Antiga façana principal orientada a llevant, on destaca una portalada de punt rodó adovellada. Al seu damunt hi ha una capelleta, aprofitant les pedres d'una antiga finestra amb arc conopial. Al costat de la capella hi ha una finestra amb balcó. El pis superior són les golfes i hi ha tres ulls de bou emmarcats amb maons a plec de llibre.

Modernament es va construir una tribuna a la façana principal, que trenca l'harmonia del conjunt.

A la façana de ponent hi ha unes escales de pedra amb una porta feta a sobre d'un portal adovellat, prèviament tapiat.

Avui, ahir,..., no funcionen els enllaços de Patrimoni Gencat, els ho farem saber a l’email comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat

El que dissortadament no s’atura  és la "monotonia criminal que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins 

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.


IN MEMORIAM. CAN TAPIES I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL “ DÉU DESCONEGUT. BADALONA

  Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) retratava entre 1910 i 1936 , per al Fons Estudi de la Masia Catalana, Vista general de Can Tapies i els seus camps de conreu a Badalona


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2921/rec/22

Badalona assoliria els 44.291 veïns al cens de 1930, i malgrat les terribles  ràtzies dels feixistes en els primers AÑOS TRIUNFALES,   en tenia 48.284 l’any 1940, i tancava l’exercici 2022 amb 223.506 habitants de dret.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_T%C3%A0pies_(Badalona)

https://www.museudebadalona.cat/pdf/revistadebadalona/RevistadeBadalona_1977_11_12_1961.pdf

Avui, ahir,..., no funcionen els enllaços de Patrimoni Gencat, els ho farem saber a l’email comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat

El que dissortadament no s’atura  és la "monotonia criminal que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins 

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

RECONEIXEU LA VILA ABADAL D’AVINYÒ?. EL BAGES

  Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937) retratava entre 1910 i 1936, Vista general de Vila Abadal amb gent


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/705/rec/28

No especifica si és tracta de:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-labadal-de-dalt

La Capella advocada a Sant Francesc d’Assis , construïda al segle XVIII, seria posterior al mas que hi ha a occident de la capella (Abadal de Dalt).

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-labadal-de-dalt

o de l’Abadal de Baix :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/labadal

Raonablement , tot i des d’un enquadrament “ poc afortunat  podem pensar que és tracta de l’Abadal de Baix, de que dèiem suara:

https://relatsencatala.cat/relat/labadal-in-vita-in-morte-avinyo-el-bages-catalunya/1063703

...., l’entorn evidencia una clara manca de manteniment, això ens fa témer que més aviat que tard, l’Abadal, segueixi el camí infortunat de l’Abadal de Dalt, i de la seva capella  advocada a Sant Francesc d’Assis, que no tenim – encara documentada. Tampoc, i haurem de posar-hi remei ràpidament la de Sant Sadurní del Pla, ambdós al terme de d’Avinyò.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-sadurni-del-pla

Descarto, si vaig errat, feu-m’ho saber a l’email castellardiari@gmail.com  que es tracti de :

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/el-cavaller-de-vidra

En qualsevol cas, això ens ha permès parlar d’una comarca que no visitem des de fa temps, i d’una pàgina per camins del Bages , que engegava el nostre bon amic Joan Escoda Prats, que lliurava l’ànima al Senyor aquesta any 2023

Avui, ahir,..., no funcionen els enllaços de Patrimoni Gencat, els ho farem saber a l’email comunicacioagenciapatrimoni@gencat.cat

El que dissortadament no s’atura  és la "monotonia criminal que alhora que contínua,  fa que en un exercici de sadisme,  bona part dels mitjans de comunicació audiovisuals, recullin les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"

Ah!, només te dret a defensar-se Israel, que com recordava l ’ António Manuel de Oliveira Guterres (Lisboa, 30 d’abril de 1949), també té, i des de fa molt anys , el dret d’ofendre als Palestins 

Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.


IN MEMORIAM. CAN VILA, L’ABELLA. SANT MARTÍ DE CENTELLES. OSONA

 Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Lluís Vila i d'Abadal (Vic, província de Barcelona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937), passava per la comarca del Solsonès com un tsunami, i deixava un testimoni – no sempre ben identificat – de les masies que retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana.

A Sant Martí de Centelles, retratava  “Homes asseguts davant de Can Vila, de l'Abella a Sant Martí de Centelles  entre 1910 i 1936, la població  abans de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República  assolia el seu sostre al cens de 1930 amb 620 ànimes, dedicades majoritàriament a les activitats agrícoles.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/3353/rec/9

El Mapa de Patrimoni explica que l'entorn d'aquest mas ha estat molt modificat per l'acció humana i actualment es troba en el centre urbà del municipi de Sant Martí.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vila-de-labella

El cens a darreries del 2022 era de 1232,  691 de les quals vivien a l’Abella.  El creixement demogràfic  “ fagocitava “  Can Vila.

No en diuen  res a Patrimoni Gencat

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Osona#Sant_Mart%C3%AD_de_Centelles

La capital municipal és el barri de l'Abella, que es troba al costat de la carretera C-17 de Barcelona a Vic, i de la línia fèrria que entrava en servei l’any 1875.

Mentre  m'entretenia en aquesta recerca prosaica,  " ara toca " ,  la "monotonia criminal" contínua, els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil"


Les mares palestines que veuen morir els seus fills com a conseqüència dels atacs israelians, de fam, de desatenció sanitària, …, i els infants assassinats, son veritables sants.

Que Sant Martí de Tours    i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 

jueves, 26 de octubre de 2023

HOSTAL DEL CAP DEL PLA. LLADURS. EL SOLSONÈS

 Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

Lluís Estasen i Pla (Barcelona, 6 d'octubre de 1890 - 23 de juny de 1947)  facilitava una fotografia al Fons Estudi de la Masia Catalana,  Hostal del Cap del Pla de Lladurs [Entre 1890 i 1936]


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8565/rec/6

Llegia; l'Hostal del Cap del Pla (abans Hostal d'Isanta) és una masia situada al municipi de Lladurs a la comarca catalana del Solsonès,  construïda al segle XV . És una masia tradicional, amb parets de pedra vista, arcs, dovelles i estreps.

 Està situada a l'extrem septentrional del Pla de Riard, al final de la recta, anomenada del cap del Pla, de la carretera LV-4241b, prop del quilòmetre 13. Es troba a uns 230 metres al nord de la masia de La Salada.

 Actualment és un restaurant.

http://www.lladurs.cat/POUM/catalegMasies/300%20TORRENTS-VILANOVA.pdf

https://web.archive.org/web/20100726124438/http://www.turismesolsones.com/catala/allotjaments.html

http://www.lladurs.cat/masies.php?pagina=4

https://www.catalunya.com/cap-del-pla-17-14001-579522?language=ca

  Mentre treballem en aquesta recerca “prosaica “ , continua dissortadament la "monotonia criminal" , els mitjans de comunicació audiovisuals, recullen – amb intenció morbosa -  les raneres de mort, de nens, dones, ancians,.., davant l'absoluta indiferència de la mal dita "societat civil".   Esperem que el Regne de Déu, com preguem al Parenostre, vingui aviat.  

 

 

martes, 24 de octubre de 2023

ERMITA / SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DELS PRATS. LA GUÀRDIA DE PRATS, MONTBLANC. LA CONCA DE BARBERÀ

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació


L’ermita de la Mare de Déu dels Prats no compta amb una bibliografia gaire extensa;  fins a l’aparició de la síntesi històrica que el 1989 realitzà mossèn  Albert Palacín Artiga (Arties (Naut Aran), Vall d'Aran, 12 de gener de 1939) , les principals aportacions corresponien a publicacions anteriors al segle XIX.

A banda de l’obra de Narcís Camós  (Girona, 1621 — Barcelona, 1664). , cal destacar les publicacions d'Emili Morera Llauradó (Tarragona 1846-1918), documenta L’existència de l’Ermita ja en el segle XIII, seu d'una comunitat de mercedaris, on segons la tradició s'hi retirà Sant Pere Ermengol.

La vida d'aquest primitiu convent no s'allargà més enllà del segle XV, quan s’unificà amb el de Montblanc.

De la mà  de Francesc Blasi Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de 1949) sabem que el 1556 es realitzaren importants reformes a l’edifici. Un segle després, a causa dels desperfectes ocasionats per la guerra dels Segadors al temple parroquial, l’ermita s'habilità per a les funcions religioses.

 Una altra remodelació important es realitza a començaments del segle XIX, quan el rector canvia la direcció del presbiteri eremític i enderroca la capella de la Mare de Déu.

L’expulsió dels ermitans, pels volts del 1919, i la manca de manteniment provocaren un lògic deteriorament de l'edifici, que desembocà en el trasllat dels elements de culte, la imatge de la verge i la campana a la parròquia.

En el seu interior restaren pocs elements; destacava una pica beneitera "d'interessant mèrit arqueològic". Entre els objectes artístics, hem de subratllar l’existència a finals del segle XIX d'unes taules gòtiques del segle XV procedents d'un retaule de Santes Creus que, a mitjans del 1700, el monestir havia donat a la parròquia.

L’inventari relata que al costat de l'ermita hi havia tres peces de terra de la seva propietat, i que eren cedides en règim de parceria. Els fruits obtinguts es destinaven a pagar les despeses del predicador quaresmal i a la il·luminació de la imatge de la Mare de Déu l’any 1933 el benefici obtingut per aquestes propietats pujà a 25 pessetes.

Sobre els ermitans, poca cosa podem dir. Sabem que l'any 1629 ho era Jaume Ferrer, àlies Vilanova, pagès de la Guàrdia amb domicili a Riudoms. Un segle més tard, l’any 1776, ho era Josep Minguella Solà, també dedicat a l’agricultura, el qual estava casat amb Francesca Santromà, de Valls. Sobre les seves atribucions suposem que eren similars a les d'altres santuaris conquencs.

A l’enclavament de l'Ermita, propera a les vies de comunicació, motivà que en els enfrontaments bèl·lics l’edifici resultés perjudicat en diverses ocasions, una de les darreres durant el primer terç del segle XIX.

 En una carta de l'alcalde i regidors de la Guàrdia del 30 de juliol de 1820 adreçada al vicari general de la Diòcesi, l'Ajuntament demana llicència amb l’objectiu de beneir l'ermita de la Mare de Déu dels Prats, que havia estat reedificada. Es conserva una llibreta en quart de les entrades i sortides de l'ermita dels Prats datada del 1819- 1821, on consta la comptabilitat de les importants obres realitzades. Una de les fonts d'ingressos utilitzada és l'explotació directa de la vinya anomenada de la Mare de Déu (paguen els jornals de cavar i veremar) i, del vi obtingut, en destil·len aiguardent i el venen. Al tros també hi havia oliveres.

A finals del segle XIX s'efectuen novament obres de reparació importants a l'edifici. Ho coneixem gràcies a un llibre de comptes del 1871-1933. L’any 1879 es construeix una paret nova i s'arranja la teulada.

 El 1891 es torna a recompondre la teulada i es rehabilita la casa de l’ermita, en els treballs de la qual hi col·labora el fill de l’ermità. A causa d'aquesta activitat constructora, el 1892 s'anota un dèficit de 270,45 pessetes.

En els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM I DEMOCRÀTIC de la II República, el santuari va ser cremat.

Verge gòtica del santuari de la Mare de Déu dels Prats a Montblanc


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/947/rec/31

Retaule del santuari de la Mare de Déu dels Prats a Montblanc

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/952/rec/25

L’any 1981, gràcies a l'empenta del rector de Rocafort de Queralt, mossèn Francesc Benet Marimon  (Rocallaura, 10 febrer 1933 - 2013), els veïns de la Guàrdia iniciaren la recuperació arquitectònica de l'Ermita, que en aquell moment presentava molt mal estat. Es van refer la teulada, les parets laterals i es netejà de runa el seu interior. Posteriorment, el 1986, es pavimentà el terra i es restituí l’altar seguint la seva orientació primitiva, i es recuperà l’entrada principal.

La festa d'inauguració de les reformes tingué lloc el 26 d'abril de 1987 , amb la presència del Dr. Josep Pont i Gol (Bellpuig, Urgel, 9 de abril de 1907 - Solsona, 4 de octubre de 1995 , arquebisbe emèrit de Tarragona.

Actualment l’Ermita esta en molt bon estat, la qual te un petit “jardí” amb bancs per poder seure junt amb unes taules. També esta molt ben comunicada amb la Guàrdia, ja que el camí esta molt ben condicionat, moltes d’aquestes remodelacions es practicaren per a la celebració del VII centenari de la mort de Sant Pere Ermengol.

Tot i que no es un lloc de culte habitual, si celebra cada any la missa en memòria de Sant Pere Ermengol, al mes d'Abril.

Cal fer menció especial, al Sr Ermengol Pere i Campanar per ser un dels Guardiols mes actius en la reconstrucció de l’Ermita, de l’església, sen aquestes les mes significatives, tot i que a col·laborat amb moltes de les reformes del poble.

https://www.monestirs.cat/monst/conca/co07prat.htm

https://algunsgoigs.blogspot.com/2012/11/goigs-la-mare-de-deu-dels-prats-guardia.html

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/10/goigs-sant-pere-ermengol-fill-de-la.html

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12874

https://www.catalunyamedieval.es/antic-convent-i-santuari-de-santa-maria-dels-prats-montblanc-conca-de-barbera/

 No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven  les imatges del bombardeig de  l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945)

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

El 24.10.2023, al carrer el dia és ventós, i lluny de nosaltres continua dissortadament “ la monotonia criminal”  arreu del mon.

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no  permeti que malmetem aquest món  que ELL creava per a nosaltres com un paradís.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que laMarededéu i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE PERANERA, ADVOCADA A SANTA EULÀLIA. EL PONT DE SUERT. LA RIBAGORÁ SOBIRANA

 

Sempre hi ha un primer lector, o un lector que s’adona que incorporo enllaços a la meves publicacions, a manera de “ notes de peu de pàgina “ en les publicacions en paper.  Si voleu ampliar informació cliqueu al damunt i se us obrirà un altra publicació

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-eulalia-de-peranera-el-pont-de-suert

El llogaret de Peranera / pedra negra ) es troba a la riba esquerra del barranc del mateix nom, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert.

 El topònim del lloc (Petra Nigra) és esmentat a l’inici del segle XI com a límit territorial de la vil·la de Raons i el seu castell ho és l’any 1120 en un document relacionat amb el monestir de Lavaix.

Al segle XIII Peranera passà a formar part de la baronia d’Erill, dins la qual encara constava al segle XVII.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/16114

No s’han localitzat referències documentals del passat medieval de la seva església, tot i que la titular, Santa Eulàlia, revela un origen força antic.

L’edifici correspon a una construcció reformada, segurament en època moderna, amb un campanar d’espadanya de dos ulls.

 Hom sap que era sufragània de Sant Miquel de Sas , de la que NO en trobava cap imatge, us pregunto, existeix encarà? 

No confondre amb Santa Margarida de Peranera  :

https://www.turismealtaribagorca.cat/es/activitat/altres-esglesies-i-ermites/ermita-santa-margarida-de-peranera

https://www.romanicodigital.com/el-romanico/imagenes-romanico/vista-general-santa-margarida-peranera

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/santa-margarida-de-peranera-el-pont-de-suert

El romànic, i per extensió, tot el Patrimoni que està fora de la Vall de Boi, es també, si més no, Patrimoni de Catalunya, i ja anem tard pel que fa a la seva conservació, oi? 

 No tinc paraules per explicar l’intensíssim dolor que em provocaven  les imatges del bombardeig de  l’hospital Al Ahli de Gaza, Benjamín «Bibi» Netanyahu  (   Tel Aviv, 21 d’octubre de 1949  ) superava amb escreix al seu ídol Adolfo Hitler (Braunau am Inn, Alta Àustria, Imperio austrohongarès; 20 de abril de 1889-Berlín, Alemanya nazi; 30 de abril de 1945)

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/el-diable-es-vesteix-de-netanyahu/

Que Déu tingui pietat de tots nosaltres, i no  permeti que malmetem aquest món  que ELL creava per a nosaltres com un paradís.

Jesús perdonava a Sant Pere que el negués fins a tres vegades la nit en que el detenien,  tenim entre nosaltres, “ conreadors de l’odi, contra Catalunya i el catalans “,     alguns amb vestit talar. Qui tingui orelles per escoltar, que escolti!!! 

Que Santa Eulàlia  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

El 24.10.2023, al carrer el dia és ventós, i lluny de nosaltres continua dissortadament “ la monotonia criminal”  arreu del mon.

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.


PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS DE GRANOLLERS. VALLÈS ORIENTAL.

 


El Roberto Gomis Garcia, publica una fotografia del pavelló municipal d'esports de Granollers , situat entre els carrers Enric Prat de la Riba i Lluís Companys, es va inaugurar el dia 23 de maig de 1960, durant les fires i festes de l'Ascensió.

 

El projecte fou obra de l'arquitecte municipal Joan Barangué Tusquets ( 1931 + Barcelona, 3.11.2006)  i era la primera peça d'un complex esportiu que, amb el nom, de Parc Municipal d'Esports Amateurs, s'havia d'estendre entre la fàbrica Roca Umbert i el riu Congost.

 

Inicialment, aquest havia de comptar, amb un gimnàs i unes pistes d'atletisme.

 

Els terrenys foren en part donats l'any 1956 per la fàbrica Roca Umbert i la resta adquirits a la senyora Antònia Moncau.


Arquitectònicament es caracteritza per una coberta cega, arrodonida i suportada per una estructura de formigó de 10 arcs que continuen a l'exterior i a cada costat, com una mena de contraforts exempts en forma de costellam. La llum interior la proporcionen els grans finestrals de vidre armat que separen l'obra vista de les parets laterals i el sostre, de forma que aquest últim sembla suspès. El frontó de l'entrada és recobert de ceràmica vitrificada o gresite.

 

Comptava amb un sistema de ventilació i renovació d'aire condicionat.

 

La pista era, inicialment, de dues capes de formigó amb un forjat de ferro entre ambdues. Força anys més tard, aquesta superfície fou recoberta per parquet cosa que li donarà el nom popular amb que se'l coneix actualment: "el parquet".

 

Finalment, i a partir de l'any 2000, s'hi fan treballs de rehabilitació de vestidors i altres dependències, amb la instal·lació d'un sistema de plaques de captació solar per a l'escalfament d'aigua i posteriorment, la impermeabilització de la coberta.

 

En l'actualitat es tracta d'un espai poliesportiu adequat per a la pràctica de l'handbol, futbol sala, basquet, hoquei patí, patinatge artístic, voleibol, i altres esports que requereixen una instal·lació coberta, però es tracta d'un espai prou polivalent i atractiu que ha allotjat a més d'altres competicions o exhibicions esportives (hípica, boxa, etc.), un gran nombre d'actes socials (concerts, cinema), actes i mítings polítics i fins i tot, va ser plató d'un programa de la televisió estatal de gran audiència, i d'un espot publicitari.

 

No obstant, en la memòria dels granollerins, "el parquet" és on el Club d'Handbol  Granollers, durant la dècada dels 60 va consolidar el seu paper com a club de referència dins la història d'aquest esport.


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/39717


El 24.10.2023, al carrer el dia és ventós, i lluny de nosaltres continua dissortadament “ la monotonia criminal”  arreu del mon.