jueves, 29 de febrero de 2024

LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY

 

El Josep Salvany Blanch retratava l’any 1912, Plaça a Banyoles,                 Banyoles ; Pla de l'Estany ; Catalunya ; Infants ; Places ; Retrats de grup


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/290/rec/26

A la imatge, s’hi veu més “ grup” que Plaça, intuïm que és la Plaça Major de Banyoles, que ha rebut diversos noms al llarg de la història – com pertoca en un país de ximples - , els banyolins, gent assenyada però,  sempre l’han anomenat  la Plaça; és un recinte porxat d'origen medieval, que centra l'eixample medieval de la població, conegut com a Vila Nova. Documentada des de 1297, conserva encara la¡ seva primitiva funció de mercadal.

L’any 1912 veure una persona amb una màquina  de retratar, era tota una novetat, avui, ben al contrari, criden l’atenció les persones – poques – que volen mirar directament, sense màquines, mòbils, tabletes,... , allò que malgrat la nostra estultícia encara existeix.

Visc a Castellar del Vallès,  on arribava l’any 1972, i recordo que en una ocasió, una “aborigen  em preguntava que podia ensenyar d’aquesta vila, on en paraules seves “ no hi ha res que valgui una merda “, a una visita que esperava, li vaig recomanar fer la “ ruta de les margarides “ els edificis que aixecava l’arquitecte dels Tolrà, Emili Sala i Cortés (Barcelona, 22 de febrer de 1841 - la Garriga, 7 de juny de 1920), que havia estat mestre d’obres, i que feia esculpir margarides en diferents llocs dels edificis, em confessava que NO HO HAVIA VIST MAI, i jo li deia  que ho havia vist sempre,  està clar que ningú , com deia  el  Manuel Navas Ortiz, li havia “ ensenyat a mirar “ .  Em confessava que a la seva visita, el Palau Tolrà, les Escoles, l'església de Sant Esteve,  el safareig de la Baixada de Cal Verge, la capella de la Marededéu de Montserrat,.., els havia encantat.

El Josep Salvany Blanch, de qui tenia l’altíssim honor de confegir la fitxa per als Col·legi de Metges,  ens ensenyava a mirar, a moltes persones

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

miércoles, 28 de febrero de 2024

LA CASA DEL BISBE QUE NO S’HA DESIGNAT - ENCARA -. MANRESA. EL BAGES

 

L’any 1914 Josep Salvany Blanch retratava  Casa del bisbe de Manresa


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/1830/rec/7

La possibilitat de que Manresa fos seu d’un Bisbat sempre ha estat – si més no – a la comarca del Bages, vist com un acte de lògica i fins de reparació per part de l’Església Catòlica Romana,   la doble ,  triple o quàdruple  dependència,  Vic, Solsona, Terrassa, Sant Feliu de Llobregat, es viu com una penitència, la població del Solsonès no arriba als  15000 habitants,  Osona supera de ben poc els 160.000,  enfront del més de 183.000 del Bages.  


https://www.elpou.cat/noticia/4061/palau-bisbe-jutjats

Al llarg del temps ha canviat de funcions - cap relacionada, amb la religió - i s’ha reformat a fons el 1860 com a presó, per l’arquitecte Antonio Rovira y Trías​ (Barcelona, 27 de maig de 1816 - Barcelona, 2 de maig de 1889) ; com a audiència el 1882, i el 1979 el Ministeri de Justícia ha restaurat les façanes i part de l’interior amb els arquitectes  Pedro Llimona Torras I Xavier Ruiz Vallés. 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/599/rec/35

El Josep Salvany Blanch, feia " bona feina "  a  Manresa. 

https://www.historiesmanresanes.cat/2012/12/el-sepulcre-del-canonge-mulet.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


martes, 27 de febrero de 2024

BARNERA. GURB. OSONA

Trobava,  Vista general de la Cabanya de Bernera de Gurb, dibuixat a ploma per mans “ anònimes “ ens agradarà tenir noticia de l’autor a l’email castellardiari@gmail.com



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5631/rec/13

Com hipòtesis - que ens agradarà confirmar a l'email castellardiari@gmail.com - diríem per la zona, que l'autor va ser el vigatà, Salvador Puntí i Puntí (Vic1909 – 1970

En costava identificar-la amb Barnera, mas que existeix encara :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/barnera-0

https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanya-de-barnera

Repugna que  alhora que hi ha persones  del que no sabem res com  l’autor d’aquest dibuix a la ploma , tothom  conegui - i la xarxa magnifiqui -  les dades de persones que venien al món per dur a termes conductes tant vils com;  aplicar el genocidi als Palestins de Gaza i Cisjordània ;  fomentar l’odi, contra llengües, cultures, territoris, persones ; endegar guerres ; obligar a emigrar per raons econòmiques,  climàtiques ,..;  de fet “ distreure “ diners públics, com és mal costum en la política del REINO DE ESPAÑA, sembla aquí PECCATA MINUTA, oi?.

Quan l’activitat agrícola i ramadera, el sector primari,  era el rei,  per aquest rodal  es deia “  Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià “ .  Encara recordo quan als que ens estimen el país i el Patrimoni històric, ens rebien a tot arreu, avui, els pagesos es malfien – amb raó – dels que s’acosten a les seves propietats. 

Havíem publicat de Gurb :

IN MEMORIAM DE SANT JAUME DEL ROMEU. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/in-memoriam-de-sant-jaume-del-romeu.html

CAPELLA DE SANTA CREU DE LA CODINA. PARROQUIA DE SANT ANDREU. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/capella-de-santa-creu-de-la-codina.html

EL MAS PLADELASALA I LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL ROSER. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/el-mas-pladelasala-i-la-capella-de-la.html

MASIA DEL PLA DE LA SALA. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/masia-del-pla-de-la-sala-granollers-de.html

EL PRADELL I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST. SANT ESTEVE DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2017/12/el-pradell-i-la-seva-capella-del-sant.html

SANTA ANNA DE MONT-RAL. GURB. OSONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/01/santa-anna-de-mont-ral-gurb-osona.html

SANT VICENÇ DE GURB AL LÍMIT DE LES TERRES ALTES.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/12/sant-vicen-de-gurb-al-lmit-de-les.html

EL MATEU. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/04/el-mateu-granollers-de-la-plana-gurb.html

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA FE DE VILAGELANS. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/01/in-memoriam-de-lesglesia-de-santa-fe-de.html

ELS FELIUS. GURB. OSONA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/05/els-felius-gurb-osona-catalunya.html

TENIU IMATGES DEL MOLI DE CAN VALÈNCIA DE GURB?. OSONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/01/teniu-imatges-del-moli-de-can-valencia.html

ESCOLES DE SANT JULIÀ SASSORBA. GURB. OSONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/escoles-de-sant-julia-sassorba-gurb.html

ESBORRANY D’UNA PRIMERA RELACIÓ D’EDIFICIS RELIGIOSOS DE LA CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE GURB. OSONA. CATALUNYA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2018/01/esborrany-duna-primera-relacio.html

LES ESCOLES DE GURB. OSONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/02/les-escoles-de-gurb-osona.html

ESCOLES ‘VELLES/BELLES’ DE VESPELLA. GURB. OSONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2015/04/escoles-vellesbelles-de-vespella-gurb.html

BARNERA. GURB. OSONA 

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/02/barnera-gurb-osona.html

SOBRE-RIBA. GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/03/sobre-riba-granollers-de-la-plana-gurb.html

Esperem l'acompliment  d'allò que es recull a la Carta als Romans, 12, 19  A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga diu el Senyor

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAN DE LA CAPELLA DE SANT ROC. BELLPUIG D’URGELL.

 

Gregori Satorres i Baldrich (Bellpuig d'Urgell, 1916 - Tàrrega, 1994) , escrivia de la Plaça de Sant Roc, que havia retratat l’any 1924, el Josep Salvany Blanch, Vista de la plaça porticada de Bellpuig d'Urgell



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/8883/rec/25

La Plaça de Sant Roc (fragment)

 

Els porxos son replà d'espera,

ombra de pau, brot d'olivera,

si arriba el vianant sens aixopluc,

la llar de cada casa honesta

—la mà humil sempre contesta

obrint la seva porta al primer truc—.

 


Abans hi havia una capella

i un rusc de cases, la més vella

guardava els somnis de quan era infant;

ara no hi són, però la vida

segueix com sempre amorosida

guarda en el seu cor,

el nom del sant...

La plaça de sant Roc.

https://www.comarquesdeponent.com/articulo/urgell/tarrega-commemora-per-sant-jordi-el-centenari-del-naixement-del-poeta-gregori-satorres/20160420173205044498.html

NO retratava dissortadament  el Josep Salvany Blanch la capella de Sant Roc :

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Bellpuig/page/1

 


https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-sant-roc-en-castella-bellpuig.html

Mot interessant la lectura de ; LA CELEBRACIÓ DE SANT ROC A BELLPUIG.  Autor :  Ramon Miró i Baldrich ( 1955 )

Sant Antoni de Pàdua feia un miracle a Bellpuig, que alguns s’expliquen més pel fet que portuguès de naixement com era, els castellans/espanyols no li agradaven – això succeeix encara i no tant sols amb els nascuts a Portugal -, que per salvar   als  pahers  que s’havien  negat i oposat a certes  pretensions i barbaritats de les tropes castellanes, i als que  lo capità que les comanava va fer tancar dintre una sitja,  batlle i pahers, fins que cedissin en lo que s’anomena. Que’l poble, fort i ferm en mantindre sa integritat va negar-s’hi, i que aleshores lo capità de les tropes castellanes va fer abocar oli bullent a la sitja  per a que morissin los que hi havia dintre castigant llur tenacitat. Lo poble va escruixir-se i pregar en silenci a Sant Antoni per a que’ls guardés de tot mal, i de tot mal va guardar-los, perque, al ésser fora’ls castellans, van trovar als representants del poble sense’l més petit dany, en vista de lo qual es va votar la festa.

https://www.bellpuig.cat/el-municipi/historia/els-nostres-avantpassats/festivitat-de-sant-antoni-de-la-sitja

Esperem que un fet així no torni a succeir, oi?.  

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Que  Sant Roc    i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadorspagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

IN MEMORIAM. HOSTAL DE LES SOQUES. BELLPUIG. L’URGELL

 

L’ Antonio Gallardo i Garriga (Barcelona, 1889-1942), li poso la O, perquè en el seu cas, com en el meu, no era permesa la inscripció al Registro Civil de noms en llengües que no fossin el castellà – els funcionaris en deien, i en diuen,  malgrat la Constitució de 1978 , ESPAÑOL-  retratava l’any 1934, Hostal de les Soques i carretera de Madrid de Bellpuig



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/6242/rec/3

L’edifici existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/36201

No sabia veure el Catàleg de Patrimoni de Bellpuig, ni el Catàleg de Masies, els enllaços fallen.  

A l’Urgell hi ha MOLTA feina a fer :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_masies_de_l%27Urgell

Havíem publicat entre altres : 

CONVENT DE SANT BARTOMEU & RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA PER A LA GENT GRAN. BELLPUIG. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/10/convent-de-sant-bartomeu-residencia-i.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT – VEDRUNA A BELLPUIG. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/09/in-memoriam-de-lescola-de-la.html

DE QUAN LA POBRESA ES SOLUCIONAVA PER DECRET. CASA DE LA VILA DE BELLPUIG.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/de-quan-la-pobresa-es-solucionava-per.html

Incorporava a Sant Antoni de la Sitja a la pregaria amb que acostumen a tancar les publicacions relatives als edificis religiosos, us deixo un exemple: 

Que Sant Bartomeu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... pescadors, pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


CARRER DEL CARME. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ.

 

El projecte Fons Estudi de la Masia Catalana,  suposava documentar un món que anava desapareixent,  l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República,  va posar fi de forma sobtada al projecte, i durant la PAX feixista, bona part dels fons gràfics i fotogràfics, van ser objecte d’expurgació,  a Tàrrega se’n salvava una fotografia del carrer del Carme,  feta per un fotògraf “ anònim” , la   dictadura va excel·lir en aquesta tasca de fer invisibles als creadors catalans.   


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7420/rec/6

El carrer del Carme és la principal artèria comercial de la ciutat de Tàrrega, que comunica dues de les principals places, la plaça del Carme, popularment coneguda com "el Pati", i la plaça Major. Es tracta d'un carrer històric tal com testimonia la persistència de dos trams porticats a ambdós laterals. Fins ben bé a mitjan segle XX va ser un carrer habitat per gent benestant. Mesura 170 metres de llarg i l'amplada és variable essent uns 9 metres a la part alta i s'estreny fins a 4 metres al seu inici, a la sortida de la plaça Major, tocant a l'església de a Marededéu  de l'Alba – mal dita Santa Maria, per influencia  de la llengua castellana   - , allà on el carrer s'obre pas per sota un arc que fa de contrafort al temple.

 En las seva confluència amb el carrer Santa Anna, on s'estima que hi havia el pou d'en Colom, el carrer s'eixampla considerablement.

Sobre les parts porticades hi ha tres trams amb una gran variabilitat de tipologies: els habitatges núm. 1, 3, 5, 7 amb set porxos d'arc pla suportats sobre robustos pilars carreuats que recorren 35 metres; els habitatges núm. 9, 11, 13, amb dos porxos inicials d'arc pla i cinc vistoses arcades gòtiques apuntades suportades sobre robustos pilars carreuats que recorren 30 metres; i els habitatges del núm. 2 a 22 hi ha cinc porxos inicials d'arc pla, una arcada rebaixada, dos arcs plans sobre pilar arrodonit, i finalment, set arcades de mig punt, en tots els casos suportades sobre robustos pilars carreuats que recorren 62 metres. Tots els pilars són carreuats i deixats en pedra vista i presenten un basament més gruixut i un coronament motllurat, a més d'una imposta ben marcada al cas de les voltes. El carrer està pavimentat amb grans lloses polides de pedra.

L’Ajuntament de Tàrrega feia “ bona feina “

https://www.tarrega.cat/urbanisme/poum/fitxers/cataleg-de-masies

Havien publicat : 

MAS D’EN COLOM. TÀRREGA. L’URGELL

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/12/mas-den-colom-tarrega-lurgell.html

MASIA DE LA CORBELLA I CAPELLA DE SANTA MARIA. EL TALLADELL. L'URGELL. LLEIDA. LA CATALUNYA QUE EL ‘PROGRÉS’ S’ENDUGUÉ SENSE PODER DOCUMENTAR-LA.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2019/08/masia-de-la-corbella-i-capella-de-santa.html

TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ DE LA MASIA GASSET. CLARAVALLS?. TÀRREGA

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/48970

En alguns àmbits però, hi ha mancances notables : 

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TÀRREGA. L’URGELL. LLEIDA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/06/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de.html

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PUBLICA DE L’ALTET. TÀRREGA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/06/in-memoriam-de-lescola-publica-de.html

QUE EN SABEU DE L’ESCOLA DE LA FIGUEROSA, I DE LA RESTA D’ESCOLES ESMENTADES JA L’ANY 1917?.

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2017/05/que-en-sabeu-de-lescola-de-la-figuerosa.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


lunes, 26 de febrero de 2024

IN MEMORIAM DEL MOLI DE PUIGVERD D’AGRAMUNT QUE RETRATAVA EL JOSEP SALVANY BLANCH L’ANY 1916. L’URGELL JUSSÀ.

 

El Josep Salvany Blanch no participava en el Fons Estudi de la Masia Catalana, de fet l’any 1923 quan tot just  començava la tasca de recollir imatges, el Josep Salvany Blanch, ja era una figura molt reconeguda en l’àmbit de la fotografia.  Dit això però, el Josep Salvany Blanch, retratava també masies i infraestructures relacionades amb l’activitat agrària, com el Molí de Puigverd d'Agramunt l’any 1916.



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3748/rec/10

Avui quan pensem en la Segarra, ens ve al cap una imatge quasi desèrtica,  el curs de Sió permetia  l’existència i explotació de força molins

MOLÍ DE LA DEVESA

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/53521

El record dels estralls provocats per les rubinades del Sió, l’Ondara, el Corb,.., son molt presents en la memòria dels que viuen als seus marges

https://www.comarquesdeponent.com/articulo/urgell/les-destrosses-de-les-rubinades-a-ponent/20151103181428043857.html

L’edifici del   MOLÍ DE PUIGVERD - MOLÍ DEL SISCÀ - MOLÍ DEL SENYOR , existeix encara :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=12387

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/29848

https://urgelltv.cat/ca/turisme/urgelltv/turisme/48178/puigverd-dagramunt-recuperara-lantic-moli-del-poble-com-a-centre-dinterpretacio/1803.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


domingo, 25 de febrero de 2024

SANT CRISTÒFOL/MENNA DE SIRÈS. BONANSA. LA RIBAGORÇÁ JUSSANA. OSCA

 

Sirès és un poble al terme municipal de Bonansa, pertanyent a la comarca de la Ribagorça, província d'Osca, comunitat autònoma d'Aragó. Sirès és a l'esquerra del barranc de Sirès, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, al Pont de Suert.

Està situat a 1060 metres d'altitud sobre el nivell del mar.

http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-004-067-010/Iglesia/de/San/Crist%C3%B3bal.pdf

El Toni Dimoni, retratava l’absis d’aquesta  església que  depenia del bisbat de Roda-Lleida i era l'església més important de la vall.



Durant el segle XIX en depenien les esglésies de Gavarret, Buira i Espollá.

L'actual edifici és el fruit de nombroses modificacions i reformes que han desfigurat el temple romànic original, datable al segle XII.

Es tracta d´un edifici de planta rectangular d´una sola nau, amb absis semicircular cap a l´est i amb campanar prismàtic de secció quadrada i dues obertures al peu de l´església, sobre el mateix tram ocupat pel cor.

 La porta s'obre al mur sud, sota un porxo, i mostra un senzill treball a brancals ia les dovelles que formen l'arc de mig punt que la corona. Sobre la porta un timpà presenta un crismó envoltat de quatre cercles.

L´interior es cobreix amb volta de canó de perfil semicircular sense interrupció des del cor fins a l´absis, molt deformat actualment i cobert amb el mateix tipus de volta. Les estructures afegides amb posterioritat van ser les capelles laterals obertes als costats nord i sud, així com la sagristia al sector nord-est. L'interior s'il·luminava per una finestra oberta al mur de l'absis, possiblement de doble esqueixada a un vessant, que ha estat encegat amb morter de ciment.

També el cos inferior del campanar presenta espitlleres que han servit per il·luminar el cor.

Una altra obertura es localitza en una capella del costat sud. Els murs perimetrals estan formats per filades de pedra calcària que s'ordenen de manera més o menys regular. Aquest aparell contrasta amb les parts afegides posteriorment, on predominen les pedres vermelles.

L'exterior, exempt de decoració, mostra senyals evidents del sobrealçament de l'edifici almenys en dues ocasions.

 Actualment es troba en ruïnes.

Té una perillosa esquerda a la capçalera i l'interior està totalment deteriorat.

A la fotografia no s’adverteix l’esquerda, i dissortadament no tenim imatges de la façana i del interior.

Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dóna fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.

La tesis del Josep Capdevila i Soldevila , http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf

documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.

El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.

la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.

Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.

Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna

Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.

Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental, que celebra la festivitat del seu patró, el dia 11 de novembre, coincidint amb Sant Marti de Tours.

 Que Sant Cristòfol /Menna   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... , mariners, ramaders, pagesos ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.