IN MEMORIAM. CAN TUSELL. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA.

 

El Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929) visitava Sant Feliu de Buixalleu, i retratava alguns dels seus elements patrimonials:

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/Sant%20Feliu%20de%20Buixalleu

Els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana, o no accedien a Sant Feliu de Buixalleu, o el material que recollien va ser destruït  en els dies foscos que seguien a l’alçament dels militars feixistes contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, sense cap prova, em decanto per la segona opció.

El Josep Oliver Escarré i l’Antonio Mora Vergés, visitàvem el municipi i recorríem bona part dels seus 61,9 km² :

ERMITA DE SANT ROMÀ. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/11/ermita-de-sant-roma-sant-feliu-de.html

ANTIGUES ESCOLES DE SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/antigues-escoles-de-sant-feliu-de.html

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/01/in-memorian-de-lescola-publica-de-sant.html

SANTUARI DE SANTA BÀRBARA. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2014/12/santuari-de-santa-barbara-sant-feliu-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA . GIRONA

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/01/esglesia-parroquial-de-sant-gabriel-de.html

....,i amb el Tomàs Irigaray Lopez, havíem visitat : MONTSORIU, EL CASTELL MAGNÍFIC. MONTSENY JUSSÀ . GIRONA

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/08/montsoriu-el-castell-magnific-baix.html

CAN ORTA. SANT FELIU DE BUIXALLEU.  LA SELVA

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/10/can-orta-sant-feliu-de-buixalleu-la.html

De Can Tusell, al trencall esquerra camí de Gaserans a Can Lladó, ara enderrocada, trobava a patrimoni Gencat; masia, de la qual només en quedava la façana, situada al barri de Gaserans, dins el terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu.

L'edifici principal constava de planta baixa i pis, i la coberta era a doble vessant. A l'esquerra, hi ha adossada l'antiga masoveria de planta baixa i pis. A l'esquerra, hi ha una edificació de tres plantes.

A l'edifici principal, hi ha la porta d'entrada adovellada en arc de mig punt. Totes les obertures són en arc pla, amb brancals, llinda i ampit de pedra. Una excepció és una finestra a la part esquerra del pis, que té un arc conopial amb arquets.

El mur de la façana és de maçoneria.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/33779

Sant Feliu de Buixalleu, tenia, i té encara, un bon nombre de masies.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb  2718 ànimes, i es tancava l’exercici 2023 amb             862 habitants de dret.

Amb una mínima inversió, millorant els accessos, les comunicacions i els serveis públics, Sant Feliu de Buixalleu, podria ser la destinació perfecta per acollir als barcelonins que hauran de marxar en els propers anys com a conseqüència – entre altres coses  -  de l’especulació en matèria de vivenda.

https://www.elsolieltemps.com/pdf/gnomonica/105.pdf

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.