sábado, 30 de marzo de 2024

IN MEMORIAM. DE LA VILA LLORETO I DEL LLORET DE MAR QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ. LA SELVA

 

L’Emili Martínez Passapera (1876-1964), retratava Platja Gran de Lloret de Mar amb barques avarades a la sorra i pescadors en primer terme. En segon terme la torre residencial "Vila Lloreto" i cases de pescadors. 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59315/Platja+de+Lloret+de+Mar+i+la+torre+%22Vila+Loreto%22

Vil·la Loreto Any de construcció: 1917

Promotor: Pere Mataró i Mataró

Mestre d’obres: Valentí Soliguer i Pujol

 https://www.lloret.cat/pandora/pdf.raw?query=id:0000012167&page=42&lang=en&view=global

https://www.riarte.es/bitstream/handle/20.500.12251/1358/La%20Punxa%20055.%202018.%20pp.%2033-37.%20Les%20construccions%20dels%20indians%20a%20Lloret%20de%20Mart.pdf?sequence=1

Nuestra Senyora de la Especulación Urbanistica, esdevenia la veritable Patrona de Lloret de Mar, i de bona del nostre litoral.

El canvi climàtic s’endú ja quasi a velocitat exponencial les platges i passejos marítims i a no trigar veurem desaparèixer bona part dels edificis residencials de primera línia de mar.

«Es vessen més llàgrimes per pregàries ateses que per les no ateses»; és a dir, que  ens cal pensar amb tranquil·litat  i perspectiva allò que demanem, perquè com  els ha succeït  als que volien fer fortuna urbanitzant  a tort i dret , quan els ho han concedit , constaten que això comportarà a curt termini,  grandíssims problemes per a ells mateixos, els seus descendents i la resta de persones que  viuen al món.

 Qui tingui orelles per escoltar, que escolti !

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.




ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VIDRERES ADVOCADA A LA MAREDEDÉU I A SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. LA SELVA.

 

Sebastià Martí Roura (Tossa de Mar, 21/01/1914 - Girona, 30/11/1999), retratava, vista meridional de la façana de l'església de Santa Maria a Vidreres. Destaca adossat al lateral esquerra, el campanar de pedra, de planta quadrada, coronat per una balustrada, i culminat per una cúpula. A la dreta de la imatge, masia catalana actualment derruïda, de la que ens agradarà tenir-ne noticia a l'email castellardiari@gmail.com . 



https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/756186/Esglesia+de+Santa+Maria+a+Vidreres

El Concili d'Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge. Res doncs de “ santa”, la forma correcta de referir-s’hi és Marededéu.

l'actual església es realitzà en concret entre els anys 1790 i 1800 dintre l'estil barroc neoclàssic.

Durant la guerra carlina (1872-1875) es va enderrocar la piràmide que coronava el campanar, posteriorment es construí la cupuleta que encara existeix.

Tanmateix durant el transcurs de la darrera guerra carlina, el culte parroquial es celebrà en la capella dels Dolors, avui desapareguda, perquè l'església de Santa Maria era ocupada pels "cipaios", els carlistes denominaven així  de forma despectiva als voluntaris que els combatien.

La façana va romandre inacabada fins a la dècada dels 90 del segle XX, així la part inferior és de pedra i la superior s'acaba amb un esgrafiat.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27202

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/08/goigs-sants-iscle-i-victoria-patrons-de.html

Que  la Marededéu, Sant Iscle, Santa Victòria    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazcis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

viernes, 29 de marzo de 2024

LA SINGULAR ESGLÉSIA PARROQUIAL ADVOCADA A LA MAREDEDÉU DE SALES A VILADECANS. EL LLOBREGAT JUSSÀ

 


Parròquia de la Marededéu  de Sales de Viladecans, mal dita Santa Maria.  El Concili d’Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge.

https://web.archive.org/web/20210522174352/https://parroquiesdeviladecans.cat/santa-maria-de-sales/

Robert Kramreiter (Viena 18 de setembre de 1905 - Mariazell 20 d'abril de 1965)

Pere Marieges Carbó

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=35

Els vitralls son obra de Llucià Navarro i Rodón (Barcelona, 19 d'abril de 1924 - Premià de Mar, 29 d'octubre de 2007)


Al mateix terme de Viladecans hi ha el Santuari de la Marededéu de Sales

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/07/goigs-la-mare-de-deu-de-salas.html

  Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevi a l’Altíssim la pregaria dels  , amazis, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 

MAS MOREU. CIURET. VIDRÀ. OSONA

 

Trobava una fotografia, La façana d'una casa de pagès del veïnat de Ciuret a Vidrà. 

 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59855/La+facana+d%27una+casa+de+pages+del+veinat+de+Ciuret+a+Vidra

No la retrataven els amics del Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Vidr%C3%A0

Tampoc  el Josep Salvany Blanch

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/vIDR%C3%80

Existeix, és el Mas Moreu :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24759

https://www.vallgesbisaura.com/territori/cases-de-pages/cases-de-pages-moreu/

https://www.vallgesbisaura.com/territori/indrets-i-racons/indrets-i-racons-el-collet-de-lhome-mort-les-creus-del-barreto-i-el-moreu/ 

 https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/santa-llucia-de-siuret-vidra-el-bisaura.html

 https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/07/mas-pubill-santa-llucia-de-siuret-vidra.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

 

 

LA FOTO " TORRE DE DEFENSA DE CAN CIURANA A RIUDELLOTS DE LA SELVA". CORRESPON A LA TORRE PONÇA.


Trobava una fotografia, datada entre 01/01/1880  i  31/12/1920 ,   Vista general de la façana principal de la masia de can Ciurana. En primer terme, un arbust, un camp i el camí d'accés. Al fons, la masia amb la torre de defensa a la dreta i nens asseguts davant la porta d'entrada.   Possiblement l’autor sigui Cosmos Fotográfico 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/51910/Vista%20de%20la%20fa%C3%A7ana%20principal%20de%20la%20masia%20de%20can%20Ciurana%20a%20Riudellots%20de%20la%20Selva

A la fotografia del Fons Estudi de la Masia Catalana datada entre 1890 i 1918, NO Hi HA CAP TORRE DE DEFENSA


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7160/rec/1

Al Catàleg de masies de Riudellots de la Selva NO HI HA CAP TORRE DE DEFENSA

https://dtes.gencat.cat/rpucportal/#/consulta/detallExpedient/241951/documents

Tampoc a Patrimoni Gencat:


https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31077

La pregunta és obvia,  quan desapareix la torre de defensa de Can Ciurana i perquè? Esperem les vostres respostes a l’email castellardiari@gmail.com

Ho preguntarem a : 

ajuntament@riudellots.cat , biblioteca@riudellots.cat , casa.cultura@riudellots.cat

Riudellots no ha crescut de forma exponencial, pensem  - som optimistes -  que algun riudellotenc, riudellotenca , ens sabrà donar resposta a l'email castellardiari@gmail.com 

Donec Perficiam

L’Elvis Mallorquí Garcia (Riudellots de la Selva, 1971), ens aclaria que la imatge , vista de la façana principal de la masia de can Ciurana a Riudellots de la Selva,   feta entre 01/01/1880-31/12/1920, per un fotògraf del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com, corresponia en realitat a la Torre Ponça, la imatge  però, és d'abans de la reforma que va fer-s'hi vers el 1905-1910, que van alçar un pis més la torre. Originàriament, a l'edat mitjana, era coneguda com el mas Ponç.


https://coneixercatalunya.blogspot.com/2024/03/torre-ponca-riudellots-de-la-selva.html

  https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 

jueves, 28 de marzo de 2024

EL MAS TORRALLES/TORALLES. PUIGPARDINES. LA VALL DEN BAS. LA GARROTXA

 

Trobava una fotografia del  Valentí Fargnoli Iannetta (Barcelona, 12 de abril de 1885 -Girona, 7 de abril de 1944), Pati del Mas Torralles a Puigpardines .La Vall d’en Bas. La Garrotxa

https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59007/Pati+del+Mas+Torralles+a+Puigpardines?fbclid=IwAR0Mgs0a6MheVsFY6w52_nVWLmSZfBhN1nrVO09jA5JXZeBaA85q5eVOmPE_aem_AX-jzZYk4VxP8c17N--692ZPpD-pJVOCu1toQ4X0SAAhc4-bDWM0zyR5jX_W5rLSbHlo2ogyRS1XXnIa44L_yRC_

La mateixa fotografia,  ara sense identificar per l’Arxiu Mas

Pati del Mas Torralles de Mas Torralles de Puigpardines

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8072/rec/81

Pati del Mas Torralles de Mas Torralles de Puigpardines

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5877/rec/82

Ho trobo tot plegat surrealista , Valentí Fargnoli va ser delegat de l’Arxiu Mas

https://www.ddgi.cat/inspai-recursos/documents/blog/article_perrotta_v-29-04-22_v2_r_no_esborrany.pdf

L’any 1922, la retratava el Josep Salvany Blanch:


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7195/rec/9

També els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana:

Interior de la cuina del Mas Torralles de Puigpardines



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/7789/rec/70

Ara, com Toralles – ha perdut una R – és un establiment de turisme rural:


https://patrimoni.garrotxa.cat/puntos-de-interes/mas-toralles/

En el imaginari feixista havíem de reconvertir-nos en “ xulos y manolas “,  ara, amb aquesta “ democraciola vergonyant “ , sembla que l’activitat principal serà la restauració, l’havíem de fer molt grossa perquè el bon Déu ens mantingui “ encadenats “ al REINO DE ESPAÑA, oi?.

http://www.pieraedicions.com/solobodastest/anuncio/117-mas-toralles.html

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 



EL JOSEP SALVANY BLANCH RETRATAVA L’AY 1916 UN COMUNIDOR A ORDINO. ANDORRA

 

L’any 1916, el Josep Salvany Blanch, retratava  ,  Comunidor a Ordino



https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/3489/rec/1

No tinc clar que sigui el mateix que va ser enderrocat l’any 1974 amb les obres d’ampliació de L’església parroquial de Sant Julià de Lòria


https://comusantjulia.ad/ca/el-comu/pel-forat-del-pany/comunidors-campanars/

Es conserven:

Comunidor de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp.

Comunidor de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino.

Obiter dicta,  a la publicació  fan referència al de Serralonga, al Vallespir, Catalunya Nord.

Segur que n’hi havia – i fins n’hi ha més - , recordo quan començàvem a recollir-ne imatges dels de Catalunya :

https://www.guimera.blog/tribuna/comunidors-de-catalunya/

Hi ha un mapa :

http://www.documentant.net/comunidors.htm

En el que s’esmenten:

Santa Eulàlia d'Encamp

Comunidor de l’església de Sant Corneli i Sant Cebrià d’Ordino.

D’obligada consulta l’excel·lent  treball   del  Francesc Fabre Fornaguera ,    Record i Memòria dels Comunidors - Compilació dels Comunidors i llocs de comunir -existents actualment o desapareguts-

https://www.academia.edu/67945754/Record_i_Mem%C3%B2ria_dels_Comunidors_Compilaci%C3%B3_dels_Comunidors_i_llocs_de_comunir_existents_actualment_o_desapareguts_

No trobada dades censals fins a l’any 1950 on consten 6.176 ànimes,  que és més que triplicarà al cens de 1970  amb 19.545 persones , i es tancava l’any 2023 amb 85.101 habitants de dret.  Andorra s’ha convertit en “ refugi “ per a tota mena de gent.

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país. 


CAN TALLEDA/TELLEDA. TORDERA. EL MARESME

 

Trobava una fotografia del  Valentí Fargnoli Iannetta (Barcelona, 12 de abril de 1885 -Girona, 7 de abril de 1944), Casa pairal de can Talleda de Tordera

 


https://www.inspai.cat/Inspai/en/imatge/59041/Casa+pairal+de+can+Talleda+de+Tordera?fbclid=IwAR3hNiNyUW7p3whiLTOIYuLDwXE1VYvPTod0Mp5WwmVnXAkVARQQl_MoCz4_aem_AX9xdP3f1wavjhe80FyPNio0ISoQ8ceH8jB35WTt3vy7IZiZUZBYzsa_wrZZ-U3QW6VLTPFe3qBpTdIi2HVMR9E7

Existeix encara:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9258

Com en massa ocasions, cap dada del promotor ni de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com .  No trobava el Catàleg de Masies

No la retratàvem els fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/tordera

O, la seva feina era objecte d’expurgació per part de la dictadura franquista

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.


 


IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE NOIS O ESTUDI DE DALT DE TORDERA. EL MARESME.

 

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 1600 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

 

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

 

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un parell d’imatges del indret on hi havia l’escola de nois o estudi de Dalt de Tordera a la comarca del Maresme.

 


 


Com  l’escola de Noies, l’únic testimoni  és una plaça informativa :

https://relatsencatala.cat/relat/escola-de-noies-tordera-el-maresme-catalunya/1055676

 

El nucli històric de Tordera presenta un progressiu estat d’abandó, i hores d’ara som més les botigues que tenen la persiana tancada, que les que continuen obertes; està clar que la crisis econòmica té alguna influència, el carrers estrets, les botigues petites, i els nous hàbits de compra però, comporten – per molt que ens dolgui, que ens dol – la fi d’aquell model en que hi havia una relació personal entre el botiguer i el comprador.

 

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

 

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

 

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

 

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

 

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

 

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :

https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

 

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :

https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

 

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :

https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

 

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

 

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

 

Catalunya us estarà eternament agraïda.

miércoles, 27 de marzo de 2024

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE GANDESA, ADVOCADA A L’ASSUMPCIÓ DE LA MAREDEDÉU. LA TERRA ALTA

 

La feina dels fotògrafs del Fons Estudi de la Masia Catalana,  amb l’excepció d’un parell d’imatges de Batea, fou destruïda per la dictadura franquista.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/terra%20alta

No així,  la del Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), que ens deixava un valuosíssim testimoni de l’església parroquial de Gandesa, advocada a l’Assumpció de la Marededéu:

Altar de la Mare de Déu del Roser a l' interior de l'església de Gandesa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7188/rec/2

Sant Crist a l' interior de l'església de Gandesa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7069/rec/13

Portalada de l'església de Gandesa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7244/rec/12

Detall de la portalada de l'església de Gandesa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7273/rec/6

Detall de la portalada de l'església de Gandesa amb un grup de nens

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7168/rec/7

Vista interior i altar major de l'església de Gandesa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7197/rec/19

Vista lateral de l' absis de l'església de Gandesa

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7160/rec/20

https://www.marfanta.com/2021/10/31/lesglesia-i-la-portalada-de-lesglesia-romanica-de-lassumpcio-de-gandesa/

Llegia a Patrimoni Gencat;  ¡en aquesta església tingué lloc el casament del primogènit del Rei Jaume II ,  Jaime de Aragón (1296-1334)   amb la Infanta de Castella Elionor, filla de Ferran IV. Tanmateix, l'infant, delerós de prendre els ordres sagrats, va voler renunciar-hi, fins al punt que va fugir d'amagat en el transcurs de la cerimònia nupcial que se celebrava a Gandesa, el 18 d'octubre de 1319. El fet va desplaure força a la cort castellana.

Sobre la part de l'actual ampliació barroca hi va ser el fossar.

 El fet més impactant fou la destrucció el 1936  de l'absis romànic, que es va veure retallat per fer el carrer més ample; tanmateix, en gran part encara es va salvar, i el "tall" és ocupat avui per una gran vidriera.

El deteriorament progressiu de la porta barroca és degut a l'efecte de l'aigua mal recollida de la coberta. Una de les capelles laterals està ocupada per l'altar de la capella de la casa Liori.

L'altar major és obra de Nicolás Ortiz d'Ascó. Ens agradarà tenir noticia de la seva peripècia vital, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email castellardiari@gmail.com

 De la portada cal esmentar la seva porta original, que fou cremada  en els dies foscos que seguien a l’alçament els militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC  de la I República, hom diu que  era juntament amb la d'Agramunt, un dels millors exemplars a Catalunya de llaçaria ornamental sobreposada a les taules, obra dels fusters mudèjars.

Durant  la batalla de l'Ebre, dalt del campanar s'hi va instal·lar un observatori i una metralladora.

 El campanar va patir nombrosos impactes d'artilleria, encara molt visibles



Fotografia. Josep Giribet Torrelles

Fotografia. Jordi Contijoch Boada

 Costa evitar l’ús del llenguatge escatològic, quan constates una vegada i altra, les accions maldestres dels enemics de Catalunya, que se’n surten força bé en la seva tasca de dessolar la terra.  

Els catalans som pacients i respectem la voluntat divina , i  com es diu a Romans, 12  ; esperem  que actuï la indignació divina, tal com diu l’Escriptura: A mi em toca de passar comptes, jo donaré la paga,  diu el Senyor.

 Que  la Marededéu i    Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.