El topònim del llatí suberētu, ‘sureda’, ens evoca un bosc d'alzines sureres, una descripció que es correspon poc amb la realitat d’avui .
L'església es construïa a l’any 1754 – amb els diners d’Amèrica - , i substituïa com a parròquia a Santa Margarida de Cabagés. Fou ampliada l’any 1772, modificant les capelletes i la rectoria, per la seva tipologia, el campanar, sembla ser de mitjans del segle XIX.
La descripció tècnica ens diu ; església, de planta rectangular, de nau única, amb capelles obertes en els laterals. Adossat al costat esquerra hi ha un petit fossar.
Exteriorment la coberta és a base d'una encavallada de fusta i teula àrab. Coincidint amb la nau central, la façana es remata amb un campanar d'època posterior
La nau central, esvelta, ens porta al presbiteri, i es troba coberta amb falsa volta de maó, que surt dels murs mitjançant una cornisa, típica de l'època.
Està dins d’un petit nucli en el que es desenvolupen avui activitats de truisme rural. Ens expliquen que no tenen les claus del temple, i que només esporàdicament s’hi duen a termes celebracions privades, batejos, comunions, casaments,..
https://algunsgoigs.blogspot.com/2016/11/goigs-santa-llucia-vidra-osona-barcelona.html
La fugida del camp a Catalunya, ha deixat majoritàriament en mans privades, un patrimoni col•lectiu valuosíssim quina conservació ens pertoca a tots.
Que Santa Llúcia i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
No hay comentarios:
Publicar un comentario