EL MAS SADERRA D’ORIS. OSONA.

Ens aturàvem el Josep Olive Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, davant el gran casal dels Saderra, avui terme d’Oris a la comarca d’Osona, va ser un municipi fins a l'any 1840, en que com a mesura per reduir la ‘despesa pública’ - en realitat, com avui per corregir els estralls de la corrupció i l’estultícia de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, debilitades física i mentalment per les unions endogàmiques - es va fusionar ‘manu militari’ amb el municipi d'Orís.

La nissaga té una llarguíssima història, éla trobem esmebtada des del 945. La casa està documentada a partir de finals del segle XIII.
trobava a : http://www.armoria.info/libro_de_armoria/SADERRA.html

Catalán. “Familia antigua y noble, con solar en la comarca de Vich. Jaime Saderra, hombre rico por naturaleza y avezado en artes de guerra, junto jentes a su costa para luchar contra los moros y uniéndose a la tropas del barón Centellas, vencieron a los moros de la cuadra de Tona. Saderra fue nombrado centurión de Lanzas. Se unió este al del Barón de Pinós y pasaron a Moncada donde también salieron vencedores. = De plata, un chevron de azur, cargado de un castillo de oro y de dos estrellas de 8 puntas del mismo metal, y acompañado arriba de dos crecientes de gules y entre ellos una estrella de 8 puntas de azur, y otra igual en la punta del escudo.” (sic) [P. Mr. Rigalt, ms.].

Al segle XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona.

Al segle XVIII Josep Saderra adquireix finques a Ogassa, Sant Martí Sescorts i està documentat a diferents censals.
El seu fill Joan incrementà la propietat mitjançant l'heretat.

El mas entre els anys 1908 i 1912 va ser reformat per Carles Saderra, amb influències de la nissaga d’artistes, mestres d’obra i arquitectes, cognominats Morató.

No trobava el trencall per accedir a Sant Marcel de Saderra, que podeu veure però, en aquest enllaç, en una magnifica fotografia de l’Anna Mora.